\id ACT \h Hechos \toc1 DE COS NI BAANY DE APÓSTOL XTE JESUCRIST \toc2 Hechos \toc3 Hch. \mt1 DE COS NI BAANY DE APÓSTOL XTE JESUCRIST \c 1 \p \v 1 Xmiguaa Teófilo, cart ni bcuáa lobiu nidoote, loqui gudixtiia irate de cos ni baany Jesús ne ni bliuuny desde chi guzulony cun xtsɨɨnny \v 2 axtquɨ dxi ni bieepny yabaa. Anste yaaipny yabaa, laany gulény de bniety ni ná par gac apóstol xtenny, ne pur Spíritu Sant ax gudixteeny lodeb cún ni ná par gúndeb. \v 3 Ziy baanny láani cuarent dxi ni reliulony lo de apóstol xtenny. Zienzi güelt güeliulony lodeb par gucbeedeb dec laany nabányquɨny ne rguixteeny lodeb xa ná guelrnabee xte Dios. \p \v 4 Chi zeczi zuguanény de apóstol gudixteeny lodeb dec quɨt náti par idiiadeb Jerusalén, raipny laadeb: \p —Guldezic gaczi zec ni gunii Xtada, zec ni aguniia laat. \v 5 Didxldíquɨy, Juany btiubnisbɨ cun nis, per láani de dxic gueed Spíritu Sant par cueznétny. \p \v 6 Chi bdxasaadeb cun Jesús, chiy gunabdiidxdeb laany: \p —Dad, ¿ta anru a ibíi inabee de bniety Israel dunnɨ stuby? \p \v 7 Jesús cuaibny: \p —Laat quɨt riáldti gacbeet gúc o xorza o xi dxiza, quesoltisy Dios nán te pur laany napny guelrnabee par ziy. \v 8 Per chi arbeznét Spíritu Sant, chiyru azaptɨ guelrnabee par quixteet lo de bniety tú nare nez Jerusalén ne iduibte nez Judea cun nez Samaria, ne iduibgabiite lo guɨchliu. \p \v 9 Chi gulull gunii Jesús de diidxré deni caguiaadebny, tuisquɨ guasny par zeyaaipny yabaa. Ne biat tuby zá par gunitlony láani záqui ax aquɨtru gunátideb laany. \v 10 Lalzi caguiaadeb zeyaaipy Jesús yabaa, ax bdiacá tiop ánglɨ rut zuguaadeb nacudeny lady nguits. \v 11 Chiy raipdeny de apóstol: \p —De bniety Galilea, ¿xínii biiantɨ rguiaat llayabaa? Lagac Jesús ni bieepy yabaa nez lot, teru gueedny stuby zecac ni gunát zény. \p \v 12 Chi bzadeb láani dany ni lá Olivos, ax guzadeb zecti tuby kilómetro par bdzɨndeb Jerusalén. \v 13 Chi bdzɨndeb Jerusalén, bieepydeb láani yuu ni rrop pis rut rbezdeb. Laadeb ládeb Bed, Jacob, Juany, Andrés, Liby, Mally, Bartol, Madeu, Jacob llingaan Alfeo, Simóny ni bdxaa lo de cananista, cun Judas bets Jacob. \v 14 Iratedeb baandeb tubyzi xgab bdxasaadeb par gunaabdeb lo Dios cun de bets Jesús, cun María xnan Jesús ne cunru de bniety gunaa. \p \v 15 Láani de dxiqui Bed guzuldíb glay de xpɨny Jesucrist. (Ne laadeb nádeb zecti tuby gayuaa gáld bniety.) Chiy raipy Bed laadeb: \p \v 16 —De saniroldilaaznɨ Jesucrist, nápac par guc cumplir ni bcuaa David lo xquiits Dios pur Spíritu Sant xa xquel gueed Judas lo guɨchliu, Judas ni baany entriagu Jesús lo de bɨny ni gunaaz laany. \v 17 Judas laab gucbɨ tuby sáan, baanbɨ mandad ni cadxannɨ. \v 18 Per laab cun mɨly ni gudillydeb laab pur mal ni baanbɨ, ax güesiideb tuby ldaa liu, lo liu rut biab Judas rquia desdɨ yaa parzi gurez guidyláanbɨ chiy brɨɨch irate de rsiib ax gutybɨ. \v 19 Chi gucbee irate de bniety Jerusalén ziy, chiy guleládeb lo liuqui Acéldama, zelo diidxqui lo guiix xte rɨny. \v 20 Te pur lo librɨ xte Salmos rnii: \q1 Tubyruzi lizbɨ yáan, \q1 aquɨtru chúuti dxi chaldez bniety ruy. \m Ne rnii lo librɨqui: \q1 Yiiu stuby bniety xlatbɨ. \p \v 21 ’Pur ningui de lo ira de bniety ni candzané dunnɨ iduibte ni bzuguanén Jesús, \v 22 desde chi btiubnis Juany laany axtquɨ chi bieepny yabaa, de lo ira de bnietqui ná par idiia tubybɨ par gacnéb dunnɨ quixteeb lo de bniety dec didxldíquɨy gubíi gubány Jesús stuby. \p \v 23 Chiyru gulédeb tiop de bnietqui. Tubybɨ lá Matías, stubybɨ lá Gusé Barsabás ne raipzadeb laab Just. \v 24 Chiy gunaabdeb lo Dios ax guniideb: \p —Xtadnɨ Dios, laabiu rumbeebiu irate lazdoon. Bliuubiu dunnɨ cún de lo iropte de bnietré agulébiu \v 25 par gacbɨ apóstol yiiub xlat Judas te pur Judas abnitbɨ pur duld ni baanbɨ, ax azéb rut riáldbɨ. \p \v 26 Chiyru bguiaadeb tú yáld suertqui, ax bdiacané Matías suertqui. Ne hóracqui cun laab ax gucdeb tsɨbtiop apóstol. \c 2 \p \v 1 Chi bdzɨny laní ni lá Pentecostés, irate de bniety ni reldilaaz Jesucrist dxasaadeb tubyzi lat. \v 2 Tuisquɨ guzulo rubi llayabaa zec chi rdiia tuby biroo, chiy gubi iduibte laniuu rut zuguaadeb. \v 3 Chiyru bdiacá zec de ludx bal ax bgaaizni quia iratecdeb. \v 4 Ne iratedeb guleznédeb Spíritu Sant. Chiy guzulo rueedeb irɨnquɨ de ditsa zec ni rcaaz Spíritu Sant iniideb. \p \v 5 Láani de dxiqui, Jerusalén zuguaa de bniety Israel ni zéed iranezte par itodeb Dios. \v 6 Chi bindiagdeb ni gubi ax bdxasaadeb par güeguiaadeb, chiy quɨt racbeetideb xi xgab gúndeb pur ni cad tubydeb rindiagdeb ditsa xtendeb. \v 7 Quesentiand rdxalodeb ne bdxibdeb ax guzulo rnabdidxsaadeb: \p —¿Ta gati de bniety Galilea ná irate de bniety ni cayuee diidx? \v 8 ¿Xínii rindiagnɨ rueedeb ditsa xte cad tubynɨ? \v 9 Rurén zuguaa de bniety ni zá Partia, de bniety ni zá Media, de bniety ni zá nez Elam, de bniety Mesopotamia, de bniety Judea, de bniety Capadocia, de bniety Ponto, de bniety Asia, \v 10 de bniety Frigia, de bniety Panfilia, de bniety Egipto, de bniety Libia ni ná nez Cirene, de bniety Roma. Nuu de bniety Romaqui guldeb Israel ax rbezdeb Roma, nuuzadeb bniety Romapac laadeb, per lo religiony xte de bniety Israel nuudeb. \v 11 Ne ziyza rurén zuguaa de bniety Creta, cun de bniety Arabia. Per iratecnɨ racbeen xi de milagrɨ cayun Dios, te pur cayueedebni cun de ditsa xtennɨ. \p \v 12 Iratedeb quesentiand rdxalodeb, ne ni quɨt racbeedeb xi xgab gúndeb ax guzulo rnabdidxsaadeb: \p —¿Xi zelo ni cayac ruc? \p \v 13 Per stuudxdeb guzulo rundeb burlɨ, rniideb: \p —A no rzuzdeb. \p \v 14 Chiyru guzuldí Bed cun dzɨ tsɨbtuby de apóstol, ax guniib diip: \p —De bniety Judea, ne irate ni rbez Jerusalén. Gulcuadiag ne gulgacbee ni iniia laat. \v 15 De bnietré quɨt rzuztideb zec ni cayuntɨ xgab te pur teste rca gaa sidooni, \v 16 sino que cayac ni gunii profet Joel, laab guniib: \q1 \v 17 Dios guniiny: Teru idzɨny dxi ni ixiaalda Spíritu Sant xtena par cueznény irate de bniety. \q1 Ne de llingaantɨ cun de llindxaaptɨ laadeb iteeddeb xtiidxa ax sniideb cún ni guedgac. \q1 De llingaantɨ zienzi ni iliulo lodeb, ziyza de bɨngul zienzi ni inixcaalddeb. \q1 \v 18 Láani de dxiqui ixiaalda Spíritu Sant xtena par irate de ni cayun xtsɨɨnia zeclɨ nguiu ne zeclɨza gunaa, \q1 ne steeddeb xtiidxa par iniideb cún ni guedgac. \q1 \v 19 Sliuua laat de cos ni idxalot yaa llayabaa, chiy lo guɨchliu iliuua laat de seny zec xte rɨny ne bal cun de zá guux. \q1 \v 20 Gubidx scayni. Chiy bueen zacni zec rɨny, anste idzɨny dxiroo ne dxi nasaa ni gueed Dios ni rnabee. \q1 \v 21 Ne tutix bniety ni inaab lo Xtadnɨ Dios, laany zunny perdón laab. \p \v 22 ’Anre gulcuadiag ni iniia laat de bniety Israel: Laat nántɨ dec Jesús de Nazaret, laany gucny tuby bniety ni bxiaald Dios ax baanny de milagrɨ nez lot cun iraloteru ni rdxalo bniety zec tuby seny par gacbezaactɨ dec laany beedny pur Dios. \v 23 Desdɨ gulo agac nanchuu Dios xi gunnét Jesús. Laat güenaaztɨny ax baantɨ entriaguny lo de bɨny mal par gutyny lo cruzy. \v 24 Per Dios gusbánny laany stuby, gucnény Jesús lo guelguty te pur guelguty quɨt napti guelrnabee zecac Jesús. \v 25 Ne chi gunii rey David de diidx pur Jesús laab guniib: \q1 Llillite gunáa zuguané Xtadnɨ Dios nare. \q1 Laany zuguaany lad naldí xtena par quɨt xi idxibia. \q1 \v 26 Pur ningui quesentiand rzaclaaza ne rniia de diidx zaac par Dios. \q1 Ne masquɨ gatia quɨt rdxibtia, \q1 \v 27 te pur laabiu quɨt isáantibiu almɨ xtena láani baa, \q1 niclɨ quɨt isaantibiu gúudx tɨɨx lliinbiu ni quɨt runti duld. \q1 \v 28 Abliuubiu nare xnez guelnabány. \q1 Quesentiand saclaaza ibanynía laabiu. \p \v 29 ’Gulsaan iniia laat cún ni ná didxldí. To David gutybɨ ax bgaatsbɨ ne baa xtenbɨ zeczi rguiaarun axt hórandxire. \v 30 Per David gucbɨ tuby profet xte Dios, ax nánbɨ dec gunii Dios lo de xfamilbɨ idiacá Crist ni inabee. \v 31 Ziy xquel guc, David lazu caguiaab desde mazru gulal cún ni gac, ax guniib dec sbíi ibány Jesucrist, ne guniizacbɨ dec almɨ xtenny quɨt yáantiny láani baa niclɨza quɨt gúudxti tɨɨx Crist. \v 32 Ne anre Dios agusbánny Jesús, iratecnɨ nan testigu. \v 33 Arbez Jesús llayabaa lad naldí xte Dios. Ne abdeed Dios laany Spíritu Sant zec ni gunii Dios desdɨ gulo, anre ax abxiaald Jesús Spíritu Santqui lo guɨchliu, pur laany niy cayac de ni caguiaat ne de ni caguindiagtɨ. \v 34 Gati Davidti bieepy yabaa, te pur laab guniib: \q1 Xtada Dios raipny Dad ni rnabee nare: \q1 “Guri lad naldí xtena, \q1 \v 35 axtquɨ chi idzɨny dxi gúna gan inabiiu lo irate de ni rdxichné liú.” \p \v 36 ’Pur ningui, irate de bniety Israel ná par gacbeet dec Jesús ni bcuaat lo cruzy, Dios bcuabee laany gacny Dad ne Crist ni inabee dunnɨ. \p \v 37 Chi bindiagdeb de diidx ni gunii Bed, la nalas bziiendeb. Chiy gunabdiidxdeb Bed cun de apóstol xte Jesucrist: \p —¿Xa xquel idxannɨ anre? \p \v 38 Chiyru cuaby Bed: \p —Gulyialaaz pur de duld ni abaantɨ, ne gulrrubnis pur nombrɨ xte Jesucrist, par gactɨ perdón pur de xtuldtɨ. Ne ziy xquel iguaad Dios laat Spíritu Sant. \v 39 Te promesqui ná par laat ne par irate de lliintɨ, ne par irateza de ni rbez zit, par de bniety ni cuidx Xtadnɨ Dios par lagac laany. \p \v 40 Cun de diidxré ne cunru de diidx zaac, guniné Bed laadeb, raipbɨ laadeb: \p —Gulbicá lo de bɨny ni abnit lo Dios. \p \v 41 Ziy xquel guc irate de bniety ni bcuadiag xtiidx Bed brubnisdeb. Ne dxigacqui zecti chon mily de bniety ná ni güeldilaaz Jesucrist. \v 42 Iratedeb guldípacdeb güenalddeb ne bcuadiagdeb de cos ni bseed de apóstol xte Jesucrist laadeb. Gubánydeb zacru tubylote. Gunaabdeb lo Dios ne bdxasaadeb par gudiizdeb guechtily zec ni gunabee Jesús laadeb. \p \v 43 Iratedeb quesentiand bdxalodeb de milagrɨ ni baany de apóstol. \v 44 Irate de bniety ni güeldilaaz Jesucrist tubyzi gucdeb ne gudiizdeb de cos ni gúpdeb lo saadeb. \v 45 Btóodeb de guelnazaac xtendeb, ne irateru de cos ni gúpdeb, ax bdeeddeb mɨlyqui según necidá xte tubygadeb. \v 46 Llillite bdxasaadeb laniudoroo xte Jerusalén, chiyru azíadeb liz sanireldilaazdeb Jesucrist par requiindeb. Quesentiand rzaclaazdeb ne tubylote bcazsaadeb. \v 47 Guniideb zieny diidx zaac lo Dios, chiy irate de bniety guɨdxqui bdxalaaz zec ni rundeb. Dxi pur dxi, Dios gucnény bdalru de bniety ni güeldilaaz xtiidxny, baanny perdón de xtulddeb. Chiy ax bdxaadeb lo de xpɨny Jesucrist. \c 3 \p \v 1 Tuby dxi, Bed cun Juany iroptedeb zédeb laniudoroo xte Jerusalén zecti rca chon gudxi. Horqui ná ni renaab de bniety lo Dios. \v 2 Llillite zub tuby bniety nguiu ruu puert yudooqui, quɨt releeti rzab desde chi gulbɨ. René de bniety laab ruu puertqui, rzuubdeb laab ruu puert ni lá Puert Nasaa par rguiinbɨ gun lo de bniety ni riiu laniudooqui. \v 3 Chi gunáb Bed cun Juany zedyiiudeb laniudooqui, gudiinbɨ tuby gun lodeb. \v 4 Chiyru Bed cun Juany bguiaadeb lob, ax raipy Bed laab: \p —Bguiaa lon. \p \v 5 Chi bindiagbɨ gunii Bed ziy ax bguiaab lodeb, rlilob sdeeddeb laab mɨly. \v 6 Per Bed raipy laab: \p —Quɨt naptia plat nicza or par inɨɨdxa liú, per ni chalee gúna pur liú zunani: Angaré pur guelrnabee xte Jesucrist de Nazaret, güesuldí, guza. \p \v 7 Chiyru gunaaz Bed naab lad naldí ax bsuldíb laab. Hóracqui cuáa de niib juers. \v 8 Chiy btesbɨ güezuldíb, guzulo rzab, biunéb laadeb laniudooqui. Rzab, rtesbɨ ne guniib diidx zaac pur Dios. \v 9 Irate de bniety ni guná dec arzab ne rniib de diidx zaac lo Dios, \v 10 quesentiand bdxalodeb ne bdxibdeb pur ni aguc, pur ni rumbeedeb bnietqui ne nándeb dec laabɨy rbeb rguiinbɨ gun ruu puert yudooqui rut lá Puert Nasaa. \p \v 11 Bniety ni biacqui quɨt gulelaaztib Bed cun Juany. Chi gucbee de bniety ziy, iratedeb bdxalodeb. Blluuindeb güedeb rut zuguaa Bed cun Juany rut lá curdor xte Salomón. \v 12 Chi guná Bed ziy ax guniib: \p —De bniety Israel, ¿xínii rdxalot dunnɨ? Quɨt gúntit xgab dec pur guelrnabee xtennɨ guzulo rza bnietré, o pur nanian nez lo Dios sino que pur guelrnabee xte Jesucrist biacbɨ. \v 13 Dios xte de to xpɨngulnɨ Abraham, Isaac cun Jacob, laany ná ni bdeedny guelrnabeequi Lliinny Jesucrist. Per laat baantɨ entriagu Jesucrist laznaa de gurtisy xtentɨ. Ne chi bcaaz Pilat níldab Jesucrist, laat quɨt guzigueldtit. \v 14 Xlat ni ninaabtɨ níldadeb Lliin Dios ni quɨt runti duld ne ni run zec ni riáld, laat gunaabtɨ íldadeb tuby bɨny ni agudinxú bniety. \v 15 Ziy xquel gudinxút Lliin Dios ni rnɨɨdx guelnabány, per Dios gubíi gusbánny Jesús stuby ne dunnɨ nan testigu. \v 16 Bnietré iratectɨ rumbeetbɨ, anre pur guelrnabee xte Jesús abiacbɨ pur güeldilaazbɨ laany, pur ni güeldilaazbɨ Jesús abiactecbɨ nez lo iratectɨ. \p \v 17 ’Nare nánna dec laat cun de gurtisy xtentɨ, chi gudinxút Jesús baantɨ ziy sin quɨt gántit xi cayuntɨ. \v 18 Per Dios baanny ziy par guzub de xtiidxny ni gunii irate de profet xtenny desdɨ mazru gulal: dec Crist xte Dios ná par teedny guelzii. \v 19 Pur ningui, gulyialaaz pur de duld ni abaantɨ ne gulyaicqui cun Dios te idzɨcány de xtuldtɨ tuby lad. Ax iziientɨ guelnaldiulaaz xtenny \v 20 par ibíi ixiaaldny Jesucrist ni rnabee ne ni bcuabeeny desde gulo par laat. \v 21 Masquɨ anre Jesús ná par cuezny llayabaa axtisy chi aguluxnez Dios irate cos zecquɨ ni bteed de profet xtiidxny desdɨ mazru gulal, de profet ni gubány lo guɨchliu sin duld. \v 22 Ne Moisés raipbɨ de to xpɨngul gulalnɨ: “Xtadnɨ Dios sxiaaldny tuby Bniety ni inii de xtiidxny zec ni bxiaaldny nare, ne lot ná ni idiacá bnietqui. Gulgaany cuend irate ni iniiny laat, \v 23 te pur irate de bniety ni quɨt gún cuend Bnietqui, aquɨtru chucuentideb pur bniety Israel ne snitlozadeb.” \p \v 24 ’Irate de profet ni gunii xtiidx Dios desdɨ to Samuel cunru de ni zanald, laadeb aguniideb irate zec ni acayac láani de dxic. \v 25 Ne laat nát lliin de profetqui. Par laat illiú de xtiidx Dios ni guniideb, ne ziáldzactɨ promes ni baany Dios cun de to xpɨngulnɨ chi raipny Abraham: “Pur de xfamiliu, ziacldee irate bniety guɨchliu.” \v 26 Ne chi gusbány Dios llingaanny Jesucrist, nidoote lot bxiaaldny Jesucrist par isiacldeeny laat te par cad tubytɨ isaantɨ de mal ni runtɨ. \c 4 \p \v 1 Bed cun Juany zeczi caninédeb de bniety, chi bdzɨny de bxoz xte Israel cun capitán ni rnabee de suldad ni rcualo yudoroo xte Jerusalén, cun de bɨny saduceu. \v 2 Rdxiichdeb quesentiand te pur Bed cun Juany caliuudeb de bniety, ne caniideb dec sbíi ibány de bɨnguty zec ni gubány Jesucrist. \v 3 Parzi gunaazdeb Bed cun Juany, per cun agudxiy ax güesegudeb laadeb latsi bragueel. \v 4 Per zieny de bniety ni bcuadiag xtiidxdeb güeldilaazdeb xtiidx Dios ax pur irate de ni reldilaaz xtiidx Dios, agucdeb zecti gaay mily bniety nguiu, chiy irɨnquɨ de bniety gunaa. \p \v 5 Chi bragueel stuby dxi, bdxasaa de gurtisy xte Jerusalén cun de bɨngul cun de maistrɨ ni nán ley. \v 6 Néza Anás bxoz ni rnabee lo de bxoz, cun Caifás, cun Juany, cun Lijandrɨ cun irate de nguiu ni rac xfamily bxoz ni rnabee lo de bxoz. \v 7 Chiyru gunabeedeb chacáadeb Bed cun Juany ax bzuubdeb laadeb glay, chiy gunabdiidxdeb laadeb: \p —¿Tú xtidxbee, o tú pur runtɨ de cosquɨ? \p \v 8 Chiyru zec ni quesentiand rbezné Bed Spíritu Sant, ax guniib: \p —Gulcuadiag guibtɨ de gurtisy ne de bɨngul Israel. \v 9 Laaguibtɨ canabdiidxguibtɨ dunnɨ xa bdxacnén bniety ni biac niini, xa guc biacbɨ. \v 10 Pur ningui nez lo iraguibtɨ idixteen par gacbeeguibtɨ ne par gacbee irate de bniety Israel, dec bniety nguiuré zuguaab rurén nez lo iraguibtɨ abiacbɨ pur guelrnabee xte Jesucrist de Nazaret, lagac Jesucrist ni bcuaaguibtɨ lo cruzy, Jesucrist ni gubíi gusbány Dios stuby. \v 11 Abannéguibtɨny zec ni run de albanily chi rbeguundeb tuby guia, ne chi gald racbeedeb dec guiaqui ná ni mazru sac par izuubdeb yuu. \v 12 Anre ziyza quɨtru tu purti gac bniety perdón soltisy pur Jesucrist, te pur Dios quɨtru tu bnietti bxiaaldny lo guɨchliu par gún perdón dunnɨ. \p \v 13 Chi guná de gurtisy quɨt rdxibti Bed cun Juany par iniideb, ne chi gucbeedeb dec quɨt tu náti Bed cun Juany, quɨt xi xcuelrooti güedeb, ax rdxalodeb. Chiyru bambeedeb dec laadebɨy cuandzanédeb Jesús. \v 14 Ne cun né bniety nguiu ni biac de niini zuguanédeb ruy parzi quɨtru xi nialeeti niniideb pur laadeb. \v 15 Chiyru gunabeedeb idiia Bed cun Juany par biiandeb laaizdeb cayueedeb diidx. \v 16 Chiy guniideb: \p —¿Xa xquel idxannén de bnietquɨ? Irate de bniety ni rbez Jerusalén nándeb dec abaandeb milagrɨroo, an quɨt xo iniitin dixúngui. \v 17 Per an par quɨtru irɨɨch xtiidx Jesucrist lo bniety, güenru idildnéndeb, ichibnɨdeb te par desde anre aquɨtru tu lo bnietti chazeetdeb Jesucrist. \p \v 18 Chiyru gurɨdxdeb Bed cun Juany, raipdeb laadeb dec quɨtru tu chaliuutideb xtiidx Jesucrist niclɨza quɨtru tu loti chazeetdebny. \v 19 Per Bed cun Juany cuaibdeb: \p —Lagac laaguibtɨ gulgaanyguibtɨ xgab. ¿Ta ná güen icuadiagnɨ xtiidxguibtɨ xlat ni icuadiagnɨ xtiidx Dios? \v 20 Per dunnɨ quɨt chaleeti isaannɨ iniin ni agunán ne ni abindiagnɨ. \p \v 21 Ax gubíi gudildné de gurtisy laadeb stuby, chiyru bldádeb laadeb. Quɨt bdxiaaltideb xa niundeb castigu laadeb, te pur irate de bniety rnii de diidx zaac lo Dios pur milagrɨ ni gucqui. \v 22 Ne bniety nguiu ni biacqui más de cuarent iz anuub. \p \v 23 Chi bldá de gurtisy Bed cun Juany, zéacdeb rut zuguaa de sanireldilaazdeb Jesucrist. Chiy gudixteedeb irate ni gunii bxoz ni rnabee lo de bxoz cun de bɨngul. \v 24 Chi bindiag de bniety sanireldilaazdeb Jesucrist ni guniideb, iratecdeb gurɨdx gunaabdeb lo Dios, ax guniideb: \p —Xtadnɨ Dios ni rnabee, laabiu ná ni banchuubiu yabaa, guɨchliu, nisdoo ne irate ni nuu lo guɨchliu ne lo nisdoo. \v 25 Ne ziyza pur Spíritu Sant xtenbiu bdiia de diidxré ruu rey David chi guniib: \q1 ¿Xínii rdxichné de bniety guɨchliu Dios? \q1 Ne, ¿xínii rundeb de xgab ni quɨt illiú? \q1 \v 26 De rey ne de gurtisy xte de guɨdx tubyzi bdxasaadeb \q1 par baandeb contrɨ Xtadnɨ Dios ne contrɨ Crist xtenny. \p \v 27 ’Ne anre ziytispac aguc, Herodes cun Poncio Pilat bdxasaadeb láani guɨdxré cun de bniety Israel ne cun de ni quɨt ná bniety Israel. Ax baandeb contrɨ llingaanbiu Jesús ni ná sant ni bxiaaldbiu. \v 28 Ziy xquel guc baandeb zec ni baanbiu xgab desdɨ mazru gulal ax guc ni ná par gac. \v 29 Ne anre, Xtadnɨ Dios, bguiaabiu xi rdildnédeb dunnɨ. Gucnébiu dunnɨ ni rac xpɨnbiu te par itɨɨchnɨ xtiidxbiu sin dxiby, \v 30 ne cun guelrnabee xtenbiu isiacnɨ de bniety racxú, ne idxanzacnɨ de milagrɨ pur guelrnabee xte Llingaanbiu Jesús ni ná sant. \p \v 31 Chi gulull gurɨdx gunaabdeb lo Dios, guzulo rzees rut dxasaadeb. Chiy ná ni quesentiand guleznédeb Spíritu Sant, ax guzulo rtɨɨchdeb xtiidx Dios sin dxiby. \p \v 32 Irate de bniety ni güeldilaaz Jesucrist tubyzi gucdeb, tubyzi xgab baandeb. Nic tubydeb quɨt rniiti dec xixtenzipacdeb ná ni rápdeb sino que xte iradebni. \v 33 Cun guelgucné xte Dios de apóstol güelaaru guniideb dec didxldíquɨy gubíi gubány Dad Jesús stuby, parzi quesentiand banldee Dios quia iratedeb. \v 34 Nic tubydeb quɨt xi banlieedxtideb te pur irate de ni ráp guɨchliu, o ni rápza lizni btóodebɨy. Chiy mɨlyqui \v 35 ax rdeeddebni de apóstol par rguiizdebni lo iratecdeb según necidá xte tubygadeb. \v 36 Lodeb guu tuby bniety ni lá Gusé, laab záb lo xfamily Leví, ne nez lo isla ni lá Chipre ná ladxbɨ. De apóstol gulelá laab Bernabé (zelo diidxqui, ni rguzaclaaz bniety). \v 37 Te pur btóob tuby ldaa guɨchliu ni gúpbɨ, ax bdeedbɨ mɨlyqui de apóstol. \c 5 \p \v 1 Per guu stuby bniety nguiu ni bdialá Ananías, chialbɨ lá Safira. Btóodeb tuby ldaa guɨchliu. \v 2 Bnietré biannéb duudx mɨly. Chiy güedeedbɨ stuudxni de apóstol, ax guniib dec iratecni bdeedbɨ. Ne chialbɨ nanchuucbɨ xi cayunbɨ. \v 3 Chiy raipy Bed laab: \p —Ananías, ¿xínii baany bɨndxab gan liú par güiuu dixú lo Spíritu Sant par yanníu stuudx mɨly ni btóo guɨchliu? \v 4 Anste itóo guɨchliuqui, ¿ta gati xtenuni? Ne chi btóoni, ¿ta gati xtenu ná mɨlyqui? ¿Xínii baaniu xgab gúnu zeec? Agudíiliu dixú lo Dios gati lo de bnietti. \p \v 5 Chi bindiag Ananías de diidxré, chiy biabbɨ ax gutybɨ. Ne irate de bniety ni gucbee xi guzacbɨ, quesentiand bdxibdeb. \v 6 Chiyru gubii de bíiny, ax btuuibdeb laab tuby sábnɨ par güecuaatsdeb laab. \p \v 7 Chi guc zecti chon hor bdzɨny chial Ananías. Per quɨt gántib xi aguc. \v 8 Ax raipy Bed laab: \p —Gunii nare, ¿ta zecquɨ ni gunii chialu btóot guɨchliu xtentɨ? \p Chiyru gunii Safira: \p —Ziyla btóonni. \p \v 9 Chiy raipy Bed laab: \p —¿Xínii bdxadiidxtɨ par güeet dixú lo Spíritu Sant? Detsquɨ zéed de bniety ni güecuaats chialu. Anre ziyza chacuaatsdeb liú. \p \v 10 Hóracqui biabtegac bniety gunaaqui rut zuguaa Bed ax gutybɨ. Chi biiu de bíinqui, agutybɨ ax guléedeb laab par güecuaatsdeb laab cuee chialbɨ. \v 11 Irate de bniety ni reldilaaz Jesucrist, ne irate de ni gucbee ni gucqui, quesentiand bdxibdeb. \p \v 12 De apóstol güelaaru baandeb zienzi de milagrɨroo nez lo de bniety guɨdx. Ne láani curdor ni rniideb curdor xte Salomón ruy rdxasaadeb. \v 13 De bniety guɨdxqui quesentiand bcaazdeb de ni reldilaaz Jesucrist, per rdxibdeb idxaadeb lodeb. \v 14 Ziy xquel güelaa guc zienru de bniety ni güeldilaaz xtiidx Jesucrist, zeclɨ bniety nguiu ne zeclɨza bniety gunaa. \v 15 Axt rbéedeb de bniety racxú lo nez. Rguixdeb laadeb lo daa te par chi teed Bed, masiu blda xtenbɨ lda laadeb. \v 16 Ne néza de bniety guɨdx ni ná gax Jerusalén, zieny de bnietqui güe Jerusalén. Güenédeb de bniety racxú ne de bniety ni nuu bɨndxab láani lazdooni ax iratecdeb biac. \p \v 17 Chiy bxoz ni rnabee lo de bxoz cun de saduceu ni zuguané laab, quesentiand racnalaazdeb. \v 18 Parzi gunaazdeb de apóstol güelduudeb láani lizguiib. \v 19 Per guxinqui tuby ánglɨ xte Dios bxalny de puert xte lizguiibqui. Guléeny laadeb ne raipny laadeb: \p \v 20 —Gulchia laniudoroo xte Jerusalén. Chiy gultixtee lo de bniety xa xquel par gapdeb guelnabány nez lo Dios. \p \v 21 Chi bindiagdeb ziy, chi bragueelqui sidooru, biiudeb laniudooqui ax guzulo caliuudeb de bniety xtiidx Dios. \p Chiy bxoz ni rnabee lo de bxoz cun de ni zuguané laab bchasaadeb de gurtisy cun irate de bɨngul xte Israel, ax gunabeedeb de ni zecáa de apóstol láani lizguiib. \v 22 Per chi bdzɨny de suldad ruu lizguiib, quɨt bdxialtideb de apóstol ax biecquideb güetixteedeb \v 23 nadeb: \p —Chi bdzɨnnɨ ruu lizguiib aquɨy dxíi, a de suldad cacualo ruu puertqui. Per chi bxalnɨ, ruteete quɨt tu bdxialtin láanqui. \p \v 24 Chiy bxoz ni rnabee lo de bxoz cun capitán xte de suldad ni rcualo yudoroo xte Jerusalén cunru de bxoz ni rnabee, chi bindiagdeb ziy, guzulo rundeb xgab ax rnabdidxsaadeb xadxa xquel ldull de cosquɨ. \v 25 Hóracqui bdzɨny tuby bniety nguiu ni raipy laadeb: \p —De bniety ni guluut láani lizguiib, adeb nuu laniudoroo. Caliuudeb de bniety. \p \v 26 Chiyru güe capitánqui cun de suldad güecáadeb de apóstol. Per quɨt xi bannétideb laadeb te pur rdxibdeb icuaa de bniety guɨdx guia laadeb. \v 27 Chi bdzɨnnédeb de apóstol, bdzɨɨdeb laadeb lo de gurtisy. Chiy bxoz ni rnabee lo de bxoz raipy laadeb: \p \v 28 —¿Ta gati gunabeen laat dec quɨtrupac iseedtit de bniety xtiidx Jesús? Ne anre irate lo de bniety Jerusalén abtɨɨchtɨ de diidxqui, ne rcaazzactɨ icuaquiat dunnɨ gudinxún Jesúsqui. \p \v 29 Chiy cuaby Bed cunru de apóstol: \p —Ná par icuadiagnɨ xtiidx Dios xlat ni icuadiagnɨ xtiidx bniety guɨchliu. \v 30 Dios xte de to xpɨngul gulalnɨ gusbánny Jesús ni gudinxút chi bcuaatny lo cruzy. \v 31 Ax bcuez Dios laany llayabaa lad naldí xtenny, ne laany nány ni rnabee ne ni ildáza bniety lo de duld, ax bxalny nez par de bniety Israel par yialaazdeb pur xtulddeb par gacdeb perdón. \v 32 Dunnɨ nan testigu xte de cosré cun Spíritu Sant ni rdeed Dios irate de bniety ni rcuadiag xtiidxny. \p \v 33 Chi bindiagdeb ziy, quesentiand bdxiichdeb ax rcaazdeb niguinxúdeb de apóstol. \v 34 Per lo de gurtisqui dxaa tuby fariseu ni lá Gamaliel. Laab náb tuby maistrɨ ni nán ley ne irate bniety rápdeb didxdoo laab. Chiy guzuldíb ax gunabeeb idiia de apóstol detsqui tuby rat. \v 35 Chiyru raipbɨ de gurtisqui: \p —De bniety Israel, gulgaany xgab xing chagannét de bnietquɨ. \v 36 ¿Ta quɨt rzalaaztɨ dec gulalqui bdiacá tuby bniety ni bdialá Teudas? Guniib dec laab nuu tu náb ax guu zecti tap gayuaa xpɨnbɨ. Per chi gudinxú bɨny laab, irate de xpɨnbɨ brɨɨch. Ax ruytisy gulull ni cuaréldbɨ. \v 37 Ne ziyza láani de dxi ni bgab bniety pur gubiernɨ, bdiacáza Judas ni zá Galilea. Ziygac zieny xpɨnbɨ guu, per chi gudinxú bɨny laab, irate xpɨnbɨ ni guzanald laab brɨɨch. \v 38 Pur ningui, nare rniia laat gulsaan de bnietquɨ, quɨt yutétit cun laadeb. Te pur belati bɨnzi raipy laadeb gúndeb zeec, zuu chi ldull ni carélddeb. \v 39 Per belati pur Dios ná ni cayundeb de cosquɨ, ax quɨt xo sutit lo ni cayundeb. Gulgáp cuend, te quɨt gun chi gacbeet acasaclot Dios. \p \v 40 De gurtisqui baanquɨzadeb cuend xtiidx Gamaliel. Chiyru gurɨdxdeb de apóstol, btaazdeb laadeb, ne raipdeb laadeb dec quɨtru chagüeetideb xtiidx Jesús. Chiyru bldádeb laadeb. \v 41 Per de apóstol rzaclaazgacdeb bdiiadeb láani rut nuu de gurtisqui, te pur absaan Dios gudeeddeb guelzii pur Jesús. \v 42 Ne quɨtza bdxibtideb niclɨza quɨt gulezti rliuudeb ne rueedeb xtiidx Jesucrist nez lo de bniety llillite, zeclɨ laniudoroo xte Jerusalén ne zeclɨza ruu liz de bniety. \c 6 \p \v 1 Láani de dxiqui deni güelaa bdalru de bniety ni reldilaaz Jesucrist, de bniety ni ruee diidx griego guzulo rbaaicquideb xquej de bniety ni ruee diidx hebreo. Rniideb dec llillite chi rgaazy ni iquiiny de viud, gulliaaru rcáa de viud ni ruee diidx griego que de viud ni ruee diidx hebreo. \v 2 Chiyru ax irate tsɨbtiop de apóstol bchasaadeb irate de ni reldilaaz Jesucrist ax guniideb: \p —Quɨt náti güen isaannɨ iniin xtiidx Dios par idiiznɨ ni iquiiny de bniety. \v 3 Pur ningui, de xcumpniernɨ, lagac lot gultíily gadz de bniety ni nántɨ nabány zec ni ná par, ni rialo rbezné Spíritu Sant par ziy, ne ni nap guelrieny te par gúndeb mandadré. \v 4 Dunnɨ ax zelaaru inaabnɨ lo Dios ne itɨɨchzacnɨ xtiidxny. \p \v 5 Iratedeb guziguelddeb chagac ziy ax bzudeb Xteb, tuby bniety nguiu ni guldípac reldilaaz Jesucrist ne ni quesentiand rbezné Spíritu Sant. Ne bzuzadeb Liby, Prócoro, Nicanor, Tim, Parmenas cun Nicu ni zá guɨdx Antioquía. Nicuqui gati bniety Israelti laab, per aldi nuub lo religiony xtendeb anste ni chaldilaazbɨ Jesucrist. \v 6 Chiyru bednédeb gadz de bnietqui rut zuguaa de apóstol par gurɨdx gunaab de apóstol lo Dios pur laadeb ne bzubnaazadeb quiadeb. \p \v 7 Xtiidx Dios güelaaru brɨɨchni ne güelaaruza guc zienru de bniety Jerusalén ni güeldilaaz laany, axt de bxoz Israel ziendeb güeldilaaz Jesucrist. \p \v 8 Dios quesentiand banldeeny quia Xteb, ne bguaadny laab guelrnabee par runbɨ de milagrɨ nez lo de bniety zec tuby seny pur guelrnabee xte Jesucrist. \v 9 Chiy duudx de bɨny xte yudoo ni lá Libertados, cun de bɨny Cirene, de bɨny Alejandría, de bɨny Cilicia ne de bɨny nez Asia, guzulo rchaadeb lo diidx cun Xteb. \v 10 Per de bɨnré quɨt güeleeti nicaibdeb lo guelnán xte Xteb pur ni cayacné Spíritu Sant laab. \v 11 Chiy gudillydeb duudx de bɨny par iniideb dec Xteb rniib contrɨ Moisés ne contrɨ Dios. \v 12 Ziy xquel baandeb par bdxiich de bɨnguɨdxqui ne de bɨngul cun de maistrɨ ni nán ley. Ax gunaazdeb Xteb par güenédeb laab lo de gurtisy Israel. \v 13 Ne ziyza gudíilyzadeb de bɨny ni gudíily dixú, te par guniideb: \p —Bniety nguiuré quɨt rbezti rniyáb ley xte Moisés ne yudoo xte Dios. \v 14 Dunnɨ abindiagnɨ rniib dec Jesús de Nazaret stsɨlbɨ yudoroo xte Jerusalén ne schub de costumbrɨ ni bsanné Moisés dunnɨ. \p \v 15 Chiy de gurtisy ne irate de ni zub ruy chi bguiaadeb lo Xteb, gunádeb lob ná zecpac lo tuby ánglɨ xte Dios. \c 7 \p \v 1 Chiy bxoz ni rnabee lo de bxoz gunabdiidxbɨ Xteb: \p —¿Ta didxldí ziy guniiu? \p \v 2 Xteb ax cuaibbɨ: \p —De dad bɨngul ne irateruguibtɨ, gulcuadiag guibtɨ ni iniia. Dios xte llayabaa bliulony lo to xpɨngul gulalnɨ Abraham chi gulezbɨ nez Mesopotamia anste ni chaldezbɨ guɨdx Harán. \v 3 Ax raipy Dios laab: “Bsáan ladxu cun irate xfamiliu. Quegüe lo liu ni iliuua liú.” \v 4 Chiy Abraham bdiiab ladx de bɨny Caldeos, ax güeldezbɨ guɨdx Harán. Deni guty xtadbɨ, ax bedné Dios Abraham lo guɨchliuré rut rbezguibtɨ axt hórandxire. \v 5 Per chi bdzɨnbɨ quɨtga xi bsiáldti Dios laab, niclɨ tuby ldaa rut su niib quɨtga bsiáldtiny laab. Per guniicny ideedny laab guɨchliuc. Chiy chi agutybɨ ax anány xte de lliinbɨ, masquɨ chi guniiny ziy niclɨ gady chúu de lliin Abraham. \v 6 Ne raipza Dios Abraham dec irate de ni zéed lo xfamilbɨ, zeldezdeb zec bniety zít stuby naciony rut gacdeb esclav, ne teeddeb guelzii zecti tap gayuaa iz. \v 7 Per ziyza raipy Dios Abraham: “Nare gúna castigu de ni gún laadeb esclav. Chiyru idiiadeb ruy ax itodeb nare ruré.” \v 8 Ne deni guniné Dios to Abraham biian diidx dec chúub seny cun irateru de bniety nguiu. Pur ningui, chi gul llingaanbɨ Isaac, guluub senyqui Isaac, chi gucbɨ tuxman. Ziygac baany Isaac cun llingaanbɨ Jacob. Ne Jacob ziygac bannéb irate tsɨbtiop llingaanbɨ de ni guc de bɨngul gulal xte Israel. \p \v 9 ’De llingaan Jacob de ni guc de to xpɨngul gulalnɨ, laadeb gucnalaazdeb cun betsdeb Gusé. Ax btóodeb laab lo ni zéne laab par Egipto. Per Dios quɨt gulelaaztiny Gusé. \v 10 Laany gucnény laab lo irate de guelzii ni gudeedbɨ. Bguaadny laab guelnán ne gucnézacny laab par bcaaz Faraón rey xte Egipto laab. Chiy rey Faraón bcuabeeb Gusé par gucbɨ gobernador xte Egipto ne gunabeezacbɨ irate de xixten reyqui. \p \v 11 ’Chi guu tuby gubiny iduibte lo naciony xte Egipto ne nez Canaán, de to xpɨngul gulalnɨ bdxun ni iquiindeb. \v 12 Per chi gúp Jacob rson dec nuu trigu nez Egipto, bxiaaldbɨ de llingaanbɨ ruy, de bniety ni guc de xpɨngul gulalnɨ. Chiy güedeb Egipto. \v 13 Ni rac tiop güelt ni güedeb, Gusé gudixteeb dec betsdeb rac. Chiy gucbee rey xte Egipto tú de rac xfamily Gusé. \v 14 Chiyru bxiaald Gusé rson dec chia xtadbɨ Jacob cun irate de xfamilbɨ par chaldezdeb Egipto. Laadeb nádeb setenta y cincu bniety. \v 15 Ziy xquel guc güeldez Jacob Egipto. Ruy gutybɨ ne ruyza guty de to xpɨngul gulalnɨ. \v 16 Zéru dxi ax güenédeb de dzɨt xte de to xpɨngulnɨ par guɨdx ni lá Siquem par bgaatsdeni láani baa ni guzii to Abraham lo de llingaan Hamor láani guɨdx Siquem. \p \v 17 ’Chi bdzɨngax dxi ni gac zec ni raipy Dios to Abraham, quesentiand zieny bniety Israel abdal Egipto. \v 18 Ne Egipto guzulo rnabee stuby rey ni quɨt bambeeti Gusé. \v 19 Reyré guzulo rteedbɨ de to xpɨngul gulalnɨ guelzii. Gunabeeb güezáalddeb de nguiueen ni teste gul lo gueeu Nilo par gatydeby. \v 20 Ne tiampqui gul Moisés, tuby bdoo ni mazru bdxalaaz Dios. Chon búiutisy btiio xtadby cun xnanby laaby lizdeb. \v 21 Chi bdzɨny dxi ni gulelaazdeb bdooqui, lagac llindxaap rey xte Egipto cuáa laaby ax btiiob laaby zecpac lliinbɨ. \v 22 Moisés bseedbɨ irate ni nán de bniety Egipto, ne sac de ni guniib ne de ni baanbɨ. \p \v 23 ’Chi guu Moisés cuarent iz, baanbɨ xgab chatixlob de saa bniety Israelbɨ. \v 24 Ne deni gunáb tuby bniety Egipto cataazbɨ tuby bniety Israel, Moisés gucnéb bniety Israelqui, gudinxúb bniety Egiptoqui. \v 25 Moisés baanbɨ xgab dec ziy xquel niacbee de bniety Israel dec pur laab niacné Dios laadeb, per laadeb quɨt gucbeetideb. \v 26 Chi bragueel stuby dxi, Moisés güedxialbɨ tiop de bniety Israel cadilddeb, ne rcaazbɨ nildasaab laadeb ax guniib: “¿Xínii rdildtɨ ne saagactɨ rac?” \v 27 Chiy ni cataaz lagac saani blayaab Moisés ax guniib: “¿Tú bnɨɨdx liú guelrnabee par cuxnezu dunnɨ? \v 28 ¿Ta rcaazu quinxú nare zec ni gudinxú bniety Egipto nay?” \v 29 Chi bindiag Moisés ziy, blluuinbɨ, zégacbɨ nez Madián. Ruy güeldezbɨ zec bniety zít, ax bichnaab ne guu tiop llingaanbɨ. \p \v 30 ’Chi gudeed cuarent iz, ax bliulo tuby ánglɨ xte Dios lo Moisés nez nii dany ni lá Sinaí, llaa tuby yag ni cayaaicqui, nez rut ná púrpac yiubiz rut quɨt tu rbezti. \v 31 Moisés bdxalob chi gunáb balqui. Ne chi zebigaxbɨ par iguiazaacbɨy, bindiagbɨ rsee Dios, raipny laab: \v 32 “Nare naa Dios xte de to xpɨngulu Abraham, Isaac ne Jacob.” Chiy Moisés guzulo racdxaaichbɨ pur rdxibbɨ ax quɨtru rialltib íguiab yagqui. \v 33 Chiy raipy Dios laab: “Gulée de xcurachu niiu, te pur nadá ná rut zuguoo. \v 34 Nare abguiazaaca xa xquel cadeed de xpɨnnia guelzii nez Egipto. Abindiaga de guelruun xtendeb. Pur ningui biata par gacníadeb. Quedaa an te ixiaalda liú Egipto.” \p \v 35 ’Ax masquɨ gulo quɨt nizigueldti de bniety Israel niun cuend xtiidx Moisés, sino que raipdeb laab: “¿Tú bnɨɨdx liú guelrnabee par cuxnezu dunnɨ?” Per pur ánglɨ ni bliulo lob llaa yag ni cayaaicqui, Dios bdeed laab guelrnabee ax bxiaaldny laab par gacnéb idiiadeb Egipto. \v 36 Chiy Moisés ná ni gucné par bdiia de to xpɨngulnɨ Egipto, ne baanzacbɨ de milagrɨ nez Egipto, ne nez lo nisdoo ni lá Nisdoo Xnia, ziyza baanzacbɨ de milagrɨ iduibte cuarent iz ni cuandzadeb nez lo yiubiz. \v 37 Ne lagac Moisésre gudixtee lo de bniety Israel raipbɨ laadeb: “Lagac lo saat cuecá Dios tuby profet zec ni gulecány nare. Gulcuadiag xtiidx Profetqui.” \v 38 Ne deni guzuguané Moisés de to xpɨngul gulalnɨ nez lo yiubiz, laab ná ni guninéb ánglɨ xte Dios quia dany Sinaí, par bteedbɨ xtiidxny lodeb ne de diidxquiy bsannédeb dunnɨ anre. \p \v 39 ’Per de to xpɨngulnɨ quɨt bcuadiagtideb xtiidx Moisés. Quɨt bcaaztideb ninabeeb laadeb, sino que mazru zenelaazdeb yaicquideb Egipto. \v 40 Chiy raipdeb Aarón: “Banchuubiu de dios ni sanɨɨdy lon, te pur quɨt gántin cún Moisés ni gulée dunnɨ Egipto.” \v 41 Chiy banchuudeb tuby bserr ni niac xtiosdeb. Gudindeb de ladxaa par btodeb bserrqui ne baandeb tuby laní pur ni riechnédeb ni banchuudeb cun naadeb. \v 42 Parzi gulelaaz Dios laadeb. Bsaanny btodeb gubidx, bueen ne de balgui xte llayabaa, te pur ziy zéed lo xquiits Dios ni bcuaa de profet rut rnii: \q1 De bniety Israel: Iduibte cuarent iz ni guleztɨ nez lo yiubiz, \q1 ¿tatix par itot nare niy gudintɨ de ladxaa zec tuby gun? \q1 \v 43 Ne belati par nare baantɨ ziy, \q1 ¿xínii ningui rtot de dxan ni banchuut lagac laat, \q1 dxan Moloc cun balgui xte dxan Renfán? \q1 Per an pur ni abaantɨ, ningui, \q1 cuiia laat ladxtɨ ax ixiaalda laat mazru zit que Babilonia. \p \v 44 ’Ne chi gulez de to xpɨngulnɨ nez lo yiubiz, gúpdeb tuby carpɨ ni blliú par laadeb zec tuby yudoo rut guchuu de guia xte Ley. Yudooré gucchuuni zec ni gunabee Dios Moisés chi raipy Dios laab gúnbɨni zec ni agunáb. \v 45 De to xpɨngulnɨ gúpdeb yudooré zec tuby herency chi guty Moisés. Deni biian Josué xlat Moisés, ax bednédeb yudooré chi baandeb guerr cun de bɨny Canaán, ne Dios gucné laadeb par baandeb gan lo de bɨnqui par biannédeb de guɨchliuqui. Ziy xquel guc axtquɨ chi bdzɨny dxi ni guzulo rnabee rey David. \v 46 Dios bcaazny rey David, ax laab rcaazbɨ nizuubbɨ tuby yudoo par laany ni nány Dios xtennɨ, dunnɨ ni nan bniety Israel. \v 47 Per güediacá rey Salomón ná ni bzuub yudoo xte Dios, \v 48 masquɨ Dios quɨt rbeztiny laniudoo ni runchuu bniety zec ni gunii profet gulalqui: \q1 \v 49-50 Llayabaa ná rut zuba par canabiia. \q1 Chiy lo guɨchliu ná rut rzuniia. \q1 ¿Xa ná yuu ni izuubtɨ par naa? \q1 O, ¿xa ná rut chalee izilaaza? \q1 ¿Ta gati nare banchuua irate de cosquɨ?, gunii Dios. \p \v 51 ’Per laat —raipy Xteb laadeb— quɨt rcaaztit Dios niclɨza quɨt rcuadiagtɨ xtiidxny. Ne zectiziac ni quɨt baanti de to xpɨngultɨ cuend Spíritu Sant, ziytiziacza runtɨ anre. \v 52 ¿Túlesa de profet xte Dios quɨt nidxichné de to xpɨngultɨ? Laadeb axt gudinxúdeb de profet ni gunii dec gueed tuby bniety ni izuub irate xtiidx Dios, ne anre ni beed bnietqui, laat baantɨ entriaguny ne gunabeet gutyny. \v 53 Masquɨ cuáat ley lo de ánglɨ xte Dios, per quɨt niuntit zec ni rnii ley. \p \v 54 Chi bindiagdeb de diidxré axtpacza rolaideb tant bdxichnédeb Xteb. \v 55 Per de tant ni rbezné Xteb Spíritu Sant, chi bguiaab nez llayabaa, ax bianlob bcháa xte Dios. Ne bianlozacbɨ Jesús zuldíny lad naldí xte Dios. \v 56 Chiy gunii Xteb: \p —¡Gulguiaa! Nare rianluaa zullal llayabaa, ne rianlozaca Jesucrist zuldíny lad naldí xte Dios. \p \v 57 Per laadeb chi bindiagdeb ziy ax bchiideb diagdeb, diipguilliú rbɨxtiadeb zenaazdeb Xteb. \v 58 Ax guléedeb laab láani guɨdxqui par güetinxúdeb laab cun guia. Ne tuby bíiny ni bdialá Saulo, laab bcualob de xabdeb. \v 59 Chiy lalzi ni cacuaadeb guia Xteb, ax gunii Xteb: \p —Xtada Jesús, cuáabiu spírit xtena. \p \v 60 Chiyru guzullibbɨ ax diip gurɨxtiab: \p —Xtada Jesucrist, duld ná ni cayunnédeb nare, per quɨt chanétibiu cuendni. \p Chi gulull gunii Xteb de diidxqui, ax gutybɨ. \c 8 \p \v 1 Saulo biianbɨ cunformɨ gudinxúdeb Xteb. Ne lagac dxiqui, guzulo guzunalddeb de bniety Jerusalén ni reldilaaz Jesucrist, parzi irate de bnietqui brɨɨchdeb nez Judea ne nez Samaria. De apóstolzi ná ni biian. \v 2 Guu tuby tiop de bniety nguiu ni zéne cuend nuu Dios, laadeb güecuaatsdeb Xteb, ne quesentiand biindeb pur laab. \v 3 Lalzi Saulo cayunbɨ pur inaazbɨ de ni reldilaaz Jesucrist, riiub yuu pur yuu par cuéeb laadeb a la juers, zeclɨ nguiu ne zeclɨza gunaa güelduub láani lizguiib. \p \v 4 Per de bniety ni bdiia Jerusalén quesentiand btɨɨchdeb xtiidx Dios nez ruttispac zédeb. \v 5 Ne tubybɨ lá Liby, laab güeb guɨdx Samaria, ax guzulo ruenéb de bniety xtiidx Crist. \v 6 Zieny de bniety rdxasaa ne iratedeb bcuadiagdeb ni ruee Liby pur ni gunádeb de milagrɨroo ni baanbɨ. \v 7 Zienzi de bniety ni aguty tuby lad naani o tuby lad niini bsiacbɨ, ziyza bsiaczacbɨ de bniety ni ná coj, ne chi bsiacbɨ de bniety ni guu bɨndxab láani lazdooni, ax rbɨxtia de bɨndxabqui rdiia. \v 8 Pur ningui, quesentiand guzaclaaz de bniety guɨdxqui. \p \v 9 Per láani guɨdxqui guu tuby bniety nguiu ni bdialá Simóny. Ne desde gulal nánbɨ magi par rsacanbɨ de bniety Samaria, ax reldilaazdeb dec quesentiand nánbɨ. \v 10 Irairate de bniety rcuadiag xi rniib, desdɨ mazru bichiin axtquɨ mazru guroo, parzi rniideb: \p —Guroo guelrnabee xte Dios napbɨ. \p \v 11 Laadeb baandeb cuend laab te pur desde gulal cayunbɨ engany laadeb pur de magi ni runbɨ. \v 12 Per chi güeldilaaz de bniety Samaria de ni gunii Liby pur guelrnabee xte Dios ne pur Jesucrist, ax brubnisdeb zeclɨ nguiu ne zeclɨza gunaa. \v 13 Ne axt néru Simónqui güeldilaaz, ax brubnisbɨ chiy aquɨtru gulelaaztib Liby. Ne bdxalob pur iralote de milagrɨroo ni rguiaab run Liby. \p \v 14 Chi gucbee de apóstol ni nuu Jerusalén dec de bniety Samaria agüeldilaazdeb xtiidx Dios, ax bxiaalddeb de apóstol ni lá Bed cun Juany ruy. \v 15 Chi bdzɨndeb ruy, gunaabdeb lo Dios pur de bniety Samaria ni agüeldilaaz xtiidx Dios par cueznédeb Spíritu Sant. \v 16 Te pur zeczi nic tubydeb gady cueznétideb Spíritu Sant, sino que brubnistisdeb pur nombrɨ xte Dad Jesús. \v 17 Chiyru bzubnaa Bed cun Juany quia irate de bnietqui par guleznédeb Spíritu Sant. \p \v 18 Chi guná Simóny gulezné de bnietqui Spíritu Sant pur ni bzubnaa de apóstol quiadeb, ax baanbɨ pur nideedbɨ mɨly de apóstol, \v 19 raipbɨ laadeb: \p —Né naa gulnɨɨdx guelrnabeec te par chi izubnaa quia tutix bniety, ax néza laab cueznéb Spíritu Sant. \p \v 20 Chiy raipy Bed laab: \p —Liú cun tod xmɨliu nitlo pur ni runu xgab dec zelee siiu guelrnabee ni rguaad Dios. \v 21 Liú niclɨ quɨt riáldti gúnu zec ni cadxannɨ, te pur niclɨ quɨt zenuutiu xnez Dios. \v 22 Bialaaz pur de mal ni abaaniu. Chiy gurɨdx gunaab lo Dios ta gúnny perdón liú pur de mal xgab xtenu. \v 23 Te nare racbiia dec quesentiand racnalaazu, ne zeczi rnabee duld loo. \p \v 24 Chiy cuaby Simóny: \p —Gulnaab lo Dios pur nare, te par nic tuby zec ni aguniit quɨt tedtia. \p \v 25 Chi gulull bee de apóstol xtiidx Jesucrist, ne guniideb xtiidx Dios lo de bnietqui, chiy biecquideb par Jerusalén. Ne irate de guɨdx xte Samaria rut gudeeddeb, btɨɨchzadeb de didxzaac xte Jesucrist. \p \v 26 Chiguld, tuby ánglɨ xte Dios raipny Liby: \p —Quegüe nez sur, nez ni zé desdɨ Jerusalén axtquɨ nez rut lá Gaza, nez rut ná púrpac yiubiz. \p \v 27 Chiyru bdiia Liby ax zéb. Deni zéb lo nez, bgáab tuby eunuco, tuby bniety nguiu ni zá lo naciony Etiopía. Bnietqui ná tuby bɨnroo xte gubiernɨ, laab náb tesorer xte Candace, reina xte Etiopía. Bniety nguiuqui güeb Jerusalén par güetob Dios. \v 28 Chiy anunezbɨ par zíab ladxbɨ, zubbɨ lo arred zaac xtenbɨ cayuuldbɨ lo librɨ xte profet Isaías. \v 29 Chiy raipy Spíritu Sant Liby: \p —Quegüebinuu arredre. \p \v 30 Chi gubigax Liby, bindiagbɨ cayuuld bnietqui lo librɨ xte profet Isaías, ax gunabdiidxbɨ: \p —¿Ta racbeebiu xi zelo ni cayuuldbiu? \p \v 31 Bnietqui cuaibbɨ: \p —¿Xólesa gacbiia xi zeloni, ne rutell gady quixtee luaa? \p Chiy raipbɨ Liby yaaipbɨ lo arredqui, ax guri cuesaadeb. \p \v 32 Bnietqui cayuuldbɨ lo xquiits Dios rut rnii: \q1 Zec tuby llíily, güenédeb laany rut quindebny. \q1 Ne quɨt xi guniitiny, \q1 zecpacza chi anágaa tuby llíily nez lo de ni aigua laam. \p \v 33 Deni bsacsidebny, \q1 bcuadeb niac guelgurtisy zec ni riáldny. \q1 An, ¿túlesa inii tú de rac lliinny? \q1 Te pur abdzɨcádebny lo guɨchliuré. \p \v 34 Bnietqui raipbɨ Liby: \p —Gunilaa nare, ¿tú pur canii profetquɨ? ¿Ta pur lagac laab, o pur stuby bniety? \p \v 35 Chiyru guzulo caguixtee Liby lob xi zelo xtiidx Dios ni cayuuldbɨ. Ne benézacbɨ laab de didxzaac xte Jesucrist. \v 36 Chiguld chi gudeeddeb tuby lat rut nuu nis, ax gunii bnietqui: \p —Ruré nuu nis. ¿Ta zelee tiubnisa ruc? \p \v 37 Chiy raipy Liby laab: \p —Bel dibyquia dibylaazbiu reldilaazbiu, zeleela. \p Bnietqui cuaibbɨ: \p —Reldilaazla dec Jesucrist ná Lliin Dios. \p \v 38 Chiyru gunabee bnietqui sudxí xarredbɨ. Ax biat iroptedeb lo arred par biiudeb lo nisqui par btiubnis Liby laab. \v 39 Chi bdiiadeb lo nisqui, pur Spíritu Sant xte Dios digaizy gunitlo Liby, ax aquɨtru gunáti bnietqui Liby. Per bnietqui rzaclaazbɨ güelaab xnezbɨ. \v 40 Chi gucbee Liby axt guɨdx Azoto azuguaab. Chiy güeb guɨdx pur guɨdx btɨɨchbɨ de didxzaac xte Jesucrist axtquɨ bdzɨnbɨ guɨdx Cesarea. \c 9 \r (Hch. 22:6-16; 26:12-18) \p \v 1 Lagac de chiy, Saulo quɨt rbezti rdxichnéb de ni reldilaaz Jesucrist, ne rniib quinxúb laadeb. Pur ningui, güeninéb bxoz ni rnabee lo de bxoz \v 2 par gacchuu de guiits, te chalee chiab de yudoo xte Damasco chatíilybɨ de bniety nguiu ne de bniety gunaa ni reldilaaz Jesucrist par chanéb laadeb guiaagudeb Jerusalén. \v 3 Per chi zedzɨngaxbɨ par guɨdx Damasco, tuisquɨ desde llayabaa bdiia tuby bcháa ni bzieeny iduibte rut zezá Saulo. \v 4 Chiy biabbɨ, ne deni nágaab lo guɨchliu bindiagbɨ rsee ni gunii: \p —Saulo, Saulo, ¿xínii zunaldu nare? \p \v 5 Ax gunabdiidx Saulo: \p —¿Tú laabiu, Dad? \p Chiy cuaibny: \p —Nareniy Jesús ni zunaldu. Lagac liú caguíiliu guelna xtenu zec gúun ni rcuanii lo yarrudx. \p \v 6 Saulo racdxaaichbɨ de tant ni rdxibbɨ, chiy guniib: \p —Dad, ¿xi rcaazbiu gúna? \p Chiyru raipy Dad Jesucrist laab: \p —Güeste. Quegüe láani guɨdx Damasco. Ruy gacbiiu xi ná par gúnu. \p \v 7 Ne de bniety ni zéne Saulo, quesentiand bdxibdeb pur ni bindiagdeb rsee ni guniné laab, per quɨt tu gunátideb. \v 8 Deni güeste Saulo, chi bxalbɨ de bslob, aquɨtru rianlotib. Chiyru gunaazdeb naab par zénedeb laab Damasco. \v 9 Ruy guzuguaab chon dxi sin quɨt bianlotib, nicza quɨt xi bquiintib ne nicza quɨt xi güéetib. \p \v 10 Damasco gulez tuby bniety ni reldilaaz Jesucrist. Laab bdialáb Ananías, ax bliulo Jesucrist lob ne raipny laab: \p —¡Ananías! \p Laab cuaibbɨ: \p —A nare, Dad. \p \v 11 Chiyru raipy Jesucrist laab: \p —Quegüesú, güe nez ni lá Nez Tibyldí. Chi idzɨniu liz Judas, gunabdiidx pur tuby bniety nguiu ni zá guɨdx Tarso, laab láb Saulo. Te laab caguiin canaabbɨ luaa. \v 12 Ne zec ni rnixcaald gucbɨ, gunáb biiu tuby bniety ni lá Ananías ni bzubnaa quiab par gubíi bianlob stuby. \p \v 13 Chi bindiag Ananías ziy ax guniib: \p —Dad, la zieny de bniety rzeet bniety nguiuqui ne irateza de mal ni runnéb irate de ni reldilaaz laabiu Jerusalén. \v 14 Anre laab zéedbɨ rurén cun guelrnabee xte de bxoz ni rnabee lo de bxoz par inaazbɨ irate de bniety ni reldilaaz laabiu. \p \v 15 Chiyru raipy Jesucrist laab: \p —Quegüe, te nare abcuabiiab ne laab ná ni illiúb par chagüeeb xtiidxa lo de ni quɨt ná bniety Israel, lo de rey ne cunquɨza lo de bniety Israel. \v 16 Nare quixtiia lob dec quesentiand guelzii teedbɨ pur ni anáb xpɨnnia. \p \v 17 Chiyru zé Ananías yuu rut zuguaa Saulo. Deni biiub ax bzubnaab quia Saulo guniigab: \p —Saulo. Xtadnɨ Jesús ni bliulo loo nez rut zéedu, laany bxiaaldny nare par chalee ibíi yianloo stuby, ne par cuezníu Spíritu Sant. \p \v 18 Hóracqui biab de ni btaagu láani bslob, ax gubíi bianlob stuby. Chiyru güezuldíb ax brubnisbɨ. \v 19 Ne bquiinbɨ par cuáab juers stuby. Chiy guzuguaab tuby tiop dxi láani guɨdx Damasco, guzuguanéb de bniety ruy ni reldilaaz Jesucrist. \p \v 20 Chiyru guzulo cayuee Saulo xtiidx Dios láani de yudoo, rniib dec Jesús ná Lliin Dios. \v 21 Irate de ni bindiag xtiidxbɨ bdxalodeb, ne guniideb: \p —¿Ta gati nguiuquɨy ni guzunald de bniety Jerusalén ni reldilaaz Jesucrist? Ne, ¿ta gati lagac laabɨy zéedbɨ rurén par inaazbɨ de bniety ni reldilaaz Jesucrist, par chanéb laadeb lo de bxoz ni rnabee lo de bxoz? \p \v 22 Per Saulo dxi pur dxi mazru sin dxiby aguniib xtiidx Dios, rliuub laadeb dec Jesús ná Crist. Ax axt guzacán de bniety Israel ni gulez láani guɨdx Damasco pur ziy. \p \v 23 Zéru dxi, de bɨny Israel bdxadiidxdeb par quinxúdeb Saulo, \v 24 per laab gucbeegacbɨ xa ná xgabdeb. Rdxi ne guxin canuudeb laab ruu de puert ni rdiia láani guɨdxqui par quinxúdeb laab. \v 25 Per de ni reldilaaz Jesucrist, guxin guluudeb Saulo láani tuby dxumyroo ax bldiatdeb dxumyqui quia pader ni ná iduibrdonte guɨdxqui. Ziy xquel bdiiab láani guɨdx Damasco. \p \v 26 Chi bdzɨny Saulo Jerusalén, rcaazbɨ nidxaab lo de bniety ni reldilaaz Jesucrist. Per iratedeb rdxibdeb laab te pur quɨt reldilaaztideb dec né laab agüeldilaazbɨ Jesucrist. \v 27 Chiyru güené Bernabé laab lo de apóstol. Gudixteeb dec Saulo gunáb ne guninéb Xtadnɨ Jesucrist chi zéb par Damasco, ne gudixteezacbɨ dec sin dxiby gunii Saulo xtiidx Jesucrist láani guɨdx Damasco. \v 28 Ziy xquel biian Saulo Jerusalén, ax cuandzanéb laadeb. \v 29 Sin dxiby guniib xtiidx Xtadnɨ Jesucrist, ax axt bchaab lo diidx cun de bniety Israel ni ruee diidx griego, parzi bcaaz de bnietqui niguinxú laab. \v 30 Chi gucbee de ni reldilaaz Jesucrist ziy, güenédeb Saulo guɨdx Cesarea. Ruy ax bxiaalddeb laab par guɨdx Tarso. \p \v 31 Chiyru guridxilaaz irate de bniety ni reldilaaz Jesucrist de ni rbez nez Judea, nez Galilea ne nez Samaria, ax duudxga, duudxga güelaa gucbeedeb xa ná xnez Dios ne bzuubzadeb xtiidxny. Chiy pur guelracné xte Spíritu Sant güelaa guc zienrudeb. \p \v 32 Chi cuandzá Bed retixlob de ni reldilaaz Jesucrist, ax güetixlozacbɨ de xpɨny Crist ni rbez láani guɨdx Lida. \v 33 Ruy bdxialbɨ tuby bniety nguiu ni lá Eneas. Laab aguc xon iz nágaab racxúb quɨt releeti chasteb. \v 34 Ax raipy Bed laab: \p —Eneas, Jesucrist ná ni absiac liú. Quegüeste, ne btuuiby daa xtenu. \p Hóracqui güeste Eneas. \v 35 Chi guná irate de bniety ni rbez láani guɨdx Lida ne de ni rbez láani guɨdx Sarón dec laab abiacbɨ, ax néza laadeb güeldilaazdeb Jesucrist. \p \v 36 Chiy láani guɨdx Jope guu tuby bniety gunaa ni reldilaaz Jesucrist. Laab bdialáb Tabita, ne cun diidx griego ax láb Dorcas. Laab púrpac ni illiú baanbɨ ne gucnézacbɨ de ni ná prob. \v 37 Láani de dxiqui, Dorcas gucxúb ax gutybɨ. Chi gulull bguazdeb togulqui ax güetixdeb laab láani yuu ni rrop pis. \v 38 Ne cun gaxzi ríian guɨdx Jope par guɨdx Lida rut nuu Bed ax chi gucbee de ni reldilaaz Jesucrist dec ruy nuu Bed, bxiaalddeb tiop bniety nguiu ni güeganlas lob, raipdeb laab: \p —Angaré tolaabiu par guɨdx Jope. \p \v 39 Chiy zénegac Bed laadeb. Chi bdzɨnbɨ, güenédeb laab laniuu rut nágaa Dorcas. Ruy cayuun irate de gunaa viud, ax rliuudeb laab irate de lady ni gudib Dorcas chi gubánybɨ. \v 40 Chiyru gunabee Bed bdiia iratedeb ax guzullibbɨ, gurɨdx gunaabbɨ lo Dios rguiaagab lo togulqui, chiy guniib: \p —Tabita, quegüeste. \p Bniety gunaaqui bxalbɨ de bslob ne chi gunáb Bed ax gurib. \v 41 Chiyru gunaaz Bed naab par güezuldíb, ax gurɨdxbɨ de ni reldilaaz Jesucrist cun de gunaa viudqui par gunádeb dec agubány Dorcas. \v 42 Ne iduibte láani guɨdx Jopequi brɨɨch diidxqui, ax zieny de bniety güeldilaaz Jesucrist pur ziy. \v 43 Chiy Bed xchiru gucldaab láani guɨdxqui ax liz tuby bniety ni runzaac guidy guzuguaab. Bnietqui bdialá Simóny. \c 10 \p \v 1 Láani guɨdx Cesarea gulez tuby bniety ni bdialá Cornely. Laab gucbɨ capitán lo tuby cuaa de suldad ni bdialá Italian. \v 2 Ne masquɨ gati bniety Israelti laab, per bdxibbɨ Dios, ax laab ne irate de bniety ni guu lizbɨ btodeb Dios. Ziyza la gucnéb de bniety Israel ni ná prob, ne quɨt rbezti rnaabbɨ lo Dios. \v 3 Tuby dxi zecti rca chon gudxi zec ni rnixcaald gucbɨ. Laxill gunáb biiu tuby ánglɨ xte Dios laniuu rut zuguaab, ax raipy ánglɨqui laab: \p —¡Cornely! \p \v 4 Laab bguiaab lo ánglɨqui ne quesentiand bdxibbɨ ax guniib: \p —¿La caniibiu, Dad? \p Chiyru raipy ánglɨqui laab: \p —Dios abindiagny de xtiidxu ne agunázacny irate zec ni racníu de prob. \v 5 Bxiaald de bniety ni chia guɨdx Jope par challiideb Simóny ni láza Bed. \v 6 Laab rbezbɨ liz tuby bniety ni láza Simóny, ni runzaac guidy ni ná lizni gax ruu nisdoo. Bedqui inii liú xi ná par gúnu. \p \v 7 Chi zé ánglɨ ni guniné laab, Cornely gurɨdxbɨ tiop de xmosbɨ cun tuby suldad ni napbɨ confianz ne ni reldilaazza Dios. \v 8 Chi bialo gudixtee Cornely lodeb ni guzacbɨ ax bxiaaldbɨ laadeb par guɨdx Jope. \p \v 9 Chi bragueel stuby dxi lalzi zedzɨngaxdeb guɨdx Jope, zecti laidxi bieepy Bed quia yuu rut rbezbɨ par gunaabbɨ lo Dios. \v 10 Quesentiand rldiaanbɨ. Rcaazbɨ ni iquiinbɨ. Per lalzi cayundeb ni iquiinbɨ, ax gucbɨ zec ni rnixcaald. \v 11 Gunáb bllal llayabaa ne gunázacbɨ zedyiat zec tuby sábnɨroo axt rut zuguaab, liiby idapte xquinni. \v 12 Chiy láani sábnɨqui nuu iralote de many ni nuu tap niini, cun de béeld ne cun de many ni rzu. \v 13 Chiy bindiagbɨ rsee tuby ni gunii: \p —Bed, güesuldí. Gudin de many ni iquiiniu. \p \v 14 Per Bed cuaibbɨ: \p —Quɨty, Dad. Gadgadte chúuti dxi iquiinia de ni quɨt illiú ni quɨt ná par iquiiny bniety. \p \v 15 Chiy guniiny stuby: \p —Ni absía Dios, quɨt cuelátiuni ni quɨt illiú. \p \v 16 Chi guc chon güelt guc ziy, sábnɨqui gubíi bieepni llayabaa stuby. \v 17 Lalzi ni cayun Bed xgab xi zelo ni gunáb, hóracqui de bniety ni bxiaald Cornely bdzɨndeb ruu puert xte Simóny, pur ni agunabdiidxdeb calí ná lizbɨ. \v 18 Chi bdzɨndeb ax gunabdiidxdeb la ruy rbez Simóny ni láza Bed. \v 19 Ne cun Bed zeczi cayunbɨ xgab xte ni gunáb, ax raipy Spíritu Sant laab: \p —A chon bniety nguiu caguíily liú. \v 20 Quegüesuldí. Biat. Quegüenédeb ne quɨt guntioplaaztiu te nare bxiaaldadeb. \p \v 21 Chiyru biat Bed rut zuguaa de bniety ni bxiaald Cornely, ax raipbɨ laadeb: \p —Nareniy rguíilytɨ. ¿Xidxa pur rguíilytɨ nare? \p \v 22 Chiyru cuaibdeb: \p —Dunnɨ ziopnɨ pur Capitán Cornely, tuby bniety zaac ni nap didxdoo Dios, ne irate de bniety Israel rcaaz laab. Tuby ánglɨ xte Dios güegats laab dec ná par ixiaaldbɨ dunnɨ yioplliin laabiu te choon lizbɨ par icuadiagbɨ ni ná par iniibiu. \p \v 23 Chiyru guluu Bed laadeb yuu, ax ruy biiandeb guxinqui. Chi bragueel stuby dxi, ax zéne Bed laadeb. Néza duudx de bniety ni reldilaaz Jesucrist ni rbez Jope baany company laadeb. \p \v 24 Chi bragueel stuby dxi ax bdzɨndeb guɨdx Cesarea rut rbez Cornely. Ne Cornely bchasaab irate de xfamilbɨ cun de xmigubɨ par canuudeb idzɨndeb. \v 25 Chi bdzɨny Bed liz Cornely, as bdiia Cornely güechalo laab, ax guzullibbɨ lo Bed par nitob laab. \v 26 Per Bed bsuldíb laab, raipgab laab: \p —Güesuldíbiu, te saa bɨnguɨchliugacnɨ rac. \p \v 27 Lalzi bdzɨndeb ruu yuu ax cayueegadeb diidx. Ne deni biiudeb, guná Bed dec zieny bniety dxasaa ruy. \v 28 Chiy raipy Bed laadeb: \p —Laat anántɨ xa ná ley xte de bniety Israel dec quɨt chaleeti idxaadeb, o yiiuzadeb liz de ni quɨt ná bniety Israel. Per Dios abliuuny nare dec quɨt tu náti par cuelaa ni quɨt illiú, niclɨza quɨt náti par gúna mal xgab pur laadeb. \v 29 Pur ningui, chi gunaabtɨ nare ax zéldaca, niclɨ quɨt xi nicualdotia. Anre rcaaza gacbiia, ¿xínii gunaabtɨ nare? \p \v 30 Chiyru raipy Cornely laab: \p —Aguc tap dxi zecti hóranre, deni zuguaa liza rca chon gudxi chi canaaba lo Dios, horqui bliulo tuby bniety nguiu luaa nacubɨ lady rcuabcháa, \v 31 ax guniib: “Cornely, Dios abindiagny de xtiidxu ne zéneny cuend irate zec ni racníu de prob. \v 32 Ningui bxiaald de ni chia guɨdx Jope par challiideb Simóny ni láza Bed. Laab rbezbɨ liz stuby bniety ni láza Simóny ni runzaac guidy, ni ná lizni gax ruu nisdoo. Bedqui inii liú xi ná par gúnu.” \v 33 Ziy xquel guc, bxiaalda de bniety ni bedtíily laabiu. Güenquɨ baanbiu beedbiu. Ne anre iratecnɨ zuguaan rurén nez lo Dios ni rbez llayabaa par guindiagnɨ irate ni gunabee Dios laabiu iniibiu dunnɨ. \p \v 34 Chiyru guzulo guniib, raipbɨ laadeb: \p —Anru agucbiia dec Dios tubylote runny, quɨt rbétiny lo bniety. \v 35 Te pur Dios tutix bniety guɨchliu ni zéne cuend laany ne runbɨ zec ni riáld, laany ziyza runny cuend laab. \v 36 Dios aguninény de bniety Israel, abtɨɨchny diidx pur guelnaldiulaaz xtenny ni zéed pur Jesucrist ni ná Dad par irate bniety guɨchliu. \v 37 Ne laat nántɨ dec chi gudeed ni bliuu Juany Bautist de bniety pur guelrrubnis, chiyru guzulo btɨɨch Jesucrist xtiidx Dios. Laany guzulony desdɨ Galilea axtquɨ iduibte nez Judea. \v 38 Laat nanldít dec Dios abdeedny Spíritu Sant ne guelrnabee Jesús de Nazaret, ax cuandzány baanny de ni ná güen, bsiacny irate de bniety ni cadeed guelzii pur bɨndxab. Laany güelee baanny ziy pur ni rbeznény Dios. \v 39 Ne dunnɨ nan testigu pur irate ni baany Jesús iduibte nez Judea ne nez Jerusalén. Chiyru ax gudinxúdebny, bcuaadebny lo cruzy. \v 40 Per Dios gusbánny laany ni rac chon dxi par bedliulony lon. \v 41 Quɨt bliulotiny lo irate bniety sino que lo de saaiznɨ ni gulé Dios desde gulo par gacnɨ testigu. Ax dunnɨ bquinnénny ne bdenénny deni gubánny stuby. \v 42 Chiyru Jesús ná ni bxiaald dunnɨ zec testigu par itɨɨchnɨ diidx lo de bniety dec Dios abcuabeeny Jesús par gúnny guelgurtisy chi idzɨny dxi ni ideed irate bniety cuend Dios, zeclɨ de ni nabány ne zeclɨza de ni aguty. \v 43 Ne ziyza desdɨ gulal irate de profet guniideb pur Jesús dec irate de bniety ni chaldilaaz laany, zunny perdón de xtulddeb. \p \v 44 Zeczi caniné Bed laadeb, chi gulezné Spíritu Sant irate de bniety ni cacuadiag ni caniib. \v 45 Chiy de bniety Israel ni reldilaaz Jesucrist de ni güené Bed, quesentiand bdxalodeb te pur né de bniety ni quɨt ná bniety Israel agulezné Spíritu Sant, \v 46 pur ni rindiagdeb aruee de bnietqui iralote ditsa ne rniideb de diidx zaac pur Dios. \v 47 Chiyru raipy Bed laadeb: \p —¿Túlesa icua tiubnis de bnietré, ne arbeznédeb Spíritu Sant zecac dunnɨ? \p \v 48 Ax gunabeeb tiubnisdeb pur nombrɨ xte Jesucrist. Chiyru gunaabdeb favor lo Bed par suguanéb laadeb stuby stiop dxi. \c 11 \p \v 1 De apóstol cun de bniety Judea ni reldilaaz Jesucrist gúpdeb rson dec néza de bniety ni quɨt ná bniety Israel agüeldilaazdeb xtiidx Dios. \v 2 Per chi biecqui Bed Jerusalén, de bniety Israel ni areldilaaz Jesucrist, de ni zenuuzic ley gudildnédeb Bed, \v 3 raipdeb laab: \p —¿Xínii güeyiiu liz de ni quɨt ná bniety Israel, ne bquinníudeb? \p \v 4 Chiyru bené Bed laadeb diidx, xa ná ni guc desde gulo niy güeb liz de bnietqui, ax raipbɨ laadeb: \p \v 5 —Chi zuguaa láani guɨdx Jope, deni canaaba lo Dios, ax guca zec ni rnixcaald. Gunáa zec tuby sábnɨroo zedyiat nez llayabaa liiby idapte xquinni bdzɨnni axt rut zuguaa. \v 6 Chi bguiazaaca xi nuu láanqui, gunáa de many ni nuu tap niini, cun de béeld ne cun de many ni rzu. \v 7 Ax bindiaga rsee tuby ni gunii nare: “Bed, güesuldí. Gudin de many ni iquiiniu.” \v 8 Per nare cuabia: “Quɨty, Dad, te pur gadgadte chúuti dxi iquiinia de ni quɨt illiú, de ni quɨt ná par iquiiny bniety.” \v 9 Chiy gubíi guniiny desdɨ llayabaa stuby: “Ni absía Dios, quɨt cuelátiuni ni quɨt illiú.” \v 10 Chi guc chon güelt guc ziy, chiyru gubíi bieepy irate de cosqui llayabaa. \v 11 Hóracqui bdzɨny chon de bniety nguiu rut guleza. Laadeb zéeddeb desdɨ Cesarea par bedtíilydeb nare. \v 12 Ax gunii Spíritu Sant nare dec chaníadeb sin quɨt guntioplaaztia. Ne néza xoop de saanré güenía. Ax iratecnɨ bdxúun liz capitánqui. \v 13 Chiy laab benéb dunnɨ diidx xa xquel bliulo tuby ánglɨ xte Dios lob láani lizbɨ, raipy ánglɨqui laab: “Bxiaald de ni chia guɨdx Jope par challiideb Simóny ni láza Bed. \v 14 Laab güéneb liú diidx xa riáld par gacu perdón cun irateza de bniety lizu.” \v 15 Chi guzulo cayueníadeb diidx ax guleznédeb Spíritu Sant zectiziac ni guc gulo cun dunnɨ par guleznézacnɨny. \v 16 Chiyru güenelaaza de xtiidx Xtadnɨ Jesucrist chi guniiny: “Didxldíquɨy Juany btiubnisbɨ cun nis, per laat teru cueznét Spíritu Sant.” \v 17 Ne anre Dios a bxiaaldny Spíritu Sant par laadeb zecac ni baanny cun dunnɨ chi bioldilaaznɨ Xtadnɨ Jesucrist. Pur ningui, ¿túlesa naa par suaa lo Dios? \p \v 18 Chi bindiag de bniety Jerusalén de diidxré, chiyru aquɨtru xi nieptideb Bed, ax guniideb de diidx zaac lo Dios, laadeb guniideb: \p —¡Anru agucbeen dec néza de bniety ni quɨt ná bniety Israel abxal Dios nez par yialaazdeb pur de xtulddeb ax gapdeb guelnabány par chazy cun Dios! \p \v 19 Deni gudinxú bɨny Xteb, chiy guzulo guzunalddeb de ni reldilaaz Jesucrist parzi brɨɨch de xpɨny Crist nez Fenicia, nez lo isla ni lá Chipre ne nez Antioquía. Ax btɨɨchdeb de didxzaac xte Jesucrist, per púrzi lo saa bniety Israeldeb. \v 20 Per lodeb dxaa tuby tiop de bniety Chipre ne Cirene. Laadeb ná ni güedeb guɨdx Antioquía, ax guniizadeb xtiidx Jesucrist lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel. \v 21 Dios gucné laadeb parzi zieny de bniety güeldilaaz ni rniideb, ax güeldilaazdeb Jesucrist. \p \v 22 Chi bdzɨny rsonré lo de bniety Jerusalén ni reldilaaz Jesucrist, ax bxiaalddeb Bernabé axt guɨdx Antioquía. \v 23 Chi bdzɨnbɨ ruy, quesentiand rzaclaazbɨ chi gunáb xa xquel cayunldee Dios quia de bnietqui, chiy blɨdxbɨ iratecdeb dec dibyquia dibylaazdeb chanuudeb xtiidx Jesucrist. \v 24 La güen guc Bernabé. Quesentiand gucné Spíritu Sant laab ne guldípacbɨ güeldilaazbɨ Jesucrist. Zienguilliú bniety güeldilaaz Jesucrist. \p \v 25 Chiyru güe Bernabé guɨdx Tarso par güetíilybɨ Saulo. \v 26 Chi bdxialbɨ Saulo, chiy güenéb laab axt Antioquía. Ruy guzuguaadeb tuby iz cun de bniety ni reldilaaz Jesucrist. Ne zieny de bniety ni bseeddeb ruy. Ne láani guɨdx Antioquía ná ni guzulo rbeládeb “Cristian” de ni reldilaaz Jesucrist. \p \v 27 Láani de dxiqui tuby tiop de profet ni rnii xtiidx Dios bdiiadeb Jerusalén par güedeb guɨdx Antioquía. \v 28 Ne tubydeb lá Agabo. Laab guzuldíb nez lo de bniety, ax pur Spíritu Sant guniib dec teru chúu tuby gubiny iduibte lo guɨchliu. Ne gucquɨ ziy lo iz ni gunabee rey Claudio. \v 29 Chiyru de bniety ni reldilaaz Jesucrist láani guɨdx Antioquía guniideb ichasaadeb mɨly zecti ni chalee ideed tubygadeb par gacnédeb de sanireldilaazdeb Jesucrist, de ni rbez nez Judea. \v 30 Ax ziy xquel baandeb. Chiyru bxialdnédeb mɨlyqui Saulo cun Bernabé par bdeeddebni de ni rnabee lo de ni reldilaaz Jesucrist nez Judea. \c 12 \p \v 1 Láani de dxiqui rey Herodes guzulo rteedbɨ tuby tiop de ni reldilaaz Jesucrist guelzii. \v 2 Ne gunabeezacbɨ gaty Jacob bets Juany cun spad. \v 3 Chiy chi gunáb dec rdxalaazquɨ de bɨny Israel zec ni abaanbɨ, ax gunabeezacbɨ bgáa Bed. Niy gucquɨy lo de dxi laní ni rquiindeb guechtily sin levadur. \v 4 Chi gunaazdeb Bed ax guluudeb laab láani lizguiib. Chiy gunabee rey Herodes tap cuaa suldad icualo ruu lizguiib. Tapga ná tuby cuaa de suldadqui. Te pur baanbɨ xgab idzɨɨb Bed nez lo bɨnguɨdx chi nideed pascu. \v 5 Pur ningui bcualodeb Bed chi nuub láani lizguiib. Per irate de ni reldilaaz Jesucrist quɨt gulezti rguiin rnaabdeb lo Dios pur laab. \p \v 6 Ne lagac guxin ni a iragueel par idzɨɨ Herodes Bed lo bɨnguɨdx, Bed nayaaisbɨ glay tiop de suldad liibbɨ cun tiop caden, chiy stuudx suldad cacualo ruu lizguiib. \v 7 Tuisquɨ bdzɨny tuby ánglɨ xte Dios ax bzieeny tuby bcháa láani lizguiibqui. Chiyru bsees ánglɨqui cueláany Bed par bcuanyny laab, raipny laab: \p —Gueeldzi quegüeste. \p Hóracqui biab de caden ni liiby de naab, \v 8 ax raipy ánglɨqui laab: \p —Bxidzɨɨts láaniu ne bcuaa xcurachu. \p Deni baany Bed ziy ax raipza ánglɨqui laab: \p —Gudacu xcapu. Quedanald nare. \p \v 9 Chiyru bdiia Bed zenaldbɨ ánglɨqui, per niclɨ quɨt racbeeb la didxldíy ni cayun ánglɨqui. Laab rlilob dec canixcaaldzib. \v 10 Ax gudeeddeb lo tuby cuaa suldad, chiyru gudeeddeb lo stuby cuaangui. Chi bdzɨndeb ruu puert guiib par a idiiadeb lo nez, yiubyzi puertqui bllalni, ax bdiiadeb. Chiy chi bdzɨndeb tuby xquin, ruy bsáan ánglɨqui Bed. \v 11 Chiyru gucbeeb dec didxldíquɨy ni cayac, ax guniib: \p —Anru agucbiia dec Dios bxiaaldny ánglɨ xtenny par bldány nare lo Herodes ne lo irate ni rcaaz de bɨny Israel niunné nare. \p \v 12 Chi gucbee Bed ziy ax zégacbɨ liz María, xnan Juany, ni láza Marcos, rut dxasaa zieny de bniety ni canaab lo Dios. \v 13 Deni bsez Bed ruu puert, chiy bdiia tuby dxaap ni lá Rode par zeguiaab tú bnietqui. \v 14 Per chi bambeeb rsee Bed, quesentiand rzaclaazbɨ, parzi xlat ni nixalbɨ ruu puert ax blluuinbɨ güetixteeb a Bed zuguaa ruu puert. \v 15 Chiy raipdeb laab: \p —¡Rac quiu xi! \p Per dxaapqui guzutipbɨ dec guldípacbɨ. Ax raipdeb laab: \p —Gati laatibɨy, ánglɨdxa ni racné laabɨy. \p \v 16 Per Bed güelaa bsezbɨ, parzi chi bxaldeb ruu puert axtpacza bdxibdeb chi gunádeb laab. \v 17 Chiyru baany Bed seny lodeb iganydeb, ax gudixteeb lodeb xa xquel gulée Dios laab láani lizguiib. Ne raipbɨ laadeb: \p —Ziy gultixtee lo Jacob cun lo irate de ni reldilaaz Jesucrist. \p Chiyru bdiiab zéb stuby lat. \p \v 18 Chi bragueel niclɨ quɨt racbee de suldad xa gúndeb pur ni quɨt gucbeedeb xa guc bdiia Bed. \v 19 Chiy gunabee Herodes chatíilydeb laab, per quɨt nidxialtideb laab. Parzi deni bialo gunabdiidx Herodes de suldadqui xa xquel guc, ax gunabeeb gatydeb. \p Chiyru bdiia Herodes Judea ax güeldezbɨ guɨdx Cesarea. \p \v 20 Herodes bdxichnéb de bɨny Tiro ne Sidón. Per de bɨnqui bdxadiidxdeb par chaninédeb laab. Chiy chi baandeb gan guzulo rchaadeb bniety nguiu ni lá Blasto tuby xpɨny rey Herodes, ax Blasto gunii pur laadeb lo reyqui dec quɨt xi didxguidxti nuu cun laab. Te pur nez rut rnabee reyqui zá ni rquiindeb. \p \v 21 Herodes gulecáb xi dxi ininéb laadeb. Ne dxiqui gudacubɨ de lady zaac xtenbɨ, gurib lo yallily rut rnabeeb, ax guzulo caninéb laadeb. \v 22 Chiy guzulo rbɨxtia de bniety: \p —¡Tuby dios ná ni canii gati tuby bnietti! \p \v 23 Hóracqui tuby ánglɨ xte Dios bsiáldny Herodes tuby guelguidx. Gudo bzug laab ax gutybɨ, te pur bdxulaazbɨ bzubyaa bniety laab xlat ni nizubyaab Dios. \p \v 24 Per xtiidx Dios güelaaru brɨɨchni iranezte ne iranezteza güelaaru bdal de ni güeldilaazny. \v 25 Chiy Bernabé cun Saulo chi bialo baandeb ni ná par gúndeb Jerusalén, ax biecquinédeb Juany ni láza Marcos par guɨdx Antioquía. \c 13 \p \v 1 Lo de bniety xte Jesucrist ni rbez láani guɨdx Antioquía, guu de profet ne de maistrɨ ni gunii xtiidx Dios. Lodeb dxaa Bernabé, Simóny ni raipzadeb negrɨ cun Lucio ni ná bniety Cirene, cun Saulo ne Manaén ni tubyzi guroné rey Herodes ni gunabee Galilea. \v 2 Tuby dxi deni cacuuandeb lalzi canaabdeb lo Dios, chiy raipy Spíritu Sant laadeb: \p —Gulcuabee Bernabé cun Saulo par gúndeb dzɨɨny ni rcaaza gúndeb. \p \v 3 Chi gulull bcuuandeb lalzi ni gunaabdeb lo Dios, chiyru bzubnaadeb quia Bernabé ne quia Saulo ax bxiaalddeb laadeb stuby lat. \p \v 4 Chiy Spíritu Sant ná ni bxiaald Bernabé cun Saulo zédeb guɨdx Seleucia. Ruy guudeb láani barcu par zédeb nez lo isla ni lá Chipre. \v 5 Chi bdzɨndeb nez Chipre ax láani guɨdx Salamina guzulo catɨɨchdeb xtiidx Dios láani xquiudoo de bniety Israel. Ne néza Juany zénedeb par racné laadeb. \v 6 De ni cuandzadeb iduibte nez Chipre ax bdzɨndeb guɨdx Pafos. Ruy bdxialdeb tuby bɨny Israel lá Barjesús, laab nánbɨ magi, parzi ax runbɨ engany bniety dec laab náb tuby profet xte Dios. \v 7 Barjesúsqui laab gucbɨ xpɨny Sergio Paulo, gobernador xte Chipre ni quesentiand nán. Gobernadorqui gunaabbɨ Bernabé cun Saulo pur rcaazbɨ guindiagbɨ xtiidx Dios. \v 8 Per Barjesús (ni láza cun diidx griego, Elimas) guzub lodeb, rcaazbɨ nicuab chaldilaaz Sergio Paulo xtiidx Dios. \v 9 Chiy Saulo ni láza Pablɨ quesentiand rbeznéb Spíritu Sant ax bguiazaacbɨ lo Elimas, \v 10 raipbɨ laab: \p —¡Lliin bɨndxab, púrpac dixú rguíiliu ne púrzi ni ná mal runu, xíteete ni náti güen quɨt rdxalaaztiu! ¿Gúcti isaanu chanuu bniety nezldí xte Dios? \v 11 Anre Dios gúnny castigu liú. Yáanu ciagu ne xchi quɨt yianlotiu bieeny xte gubidx. \p Hóracqui bcay de bslo Elimas, ax rguíilybɨ ni inaaz naab pur ni aquɨtru rianlotib. \v 12 Chi guná gobernador Sergio Paulo ziy, ax güeldilaazbɨ. Ne quesentiand bdxalob pur de xtiidx Jesucrist ni rliuudeb. \p \v 13 Chiguld Pablɨ cun de saab guudeb láani barcu guɨdx Pafos, ax zédeb guɨdx Perge ni ná lo estad xte Panfilia. Ruy bsáan Juany ni láza Marcos laadeb, ax biecquibɨ Jerusalén. \v 14 Chiyru bdiiadeb guɨdx Perge, zédeb guɨdx Antioquía ni ná lo estad xte Pisidia. Ruy dxi ni rzilaaz de bniety, biiudeb laniudoo xte de bniety Israel ax gurideb. \v 15 Chiy, chi gulull biildy bniety ni biildy lo librɨ xte ley ne xte de profet, ax de ni rnabee laniudooqui raipdeb Pablɨ cun Bernabé: \p —Belati llicllillzi nuu xi didxiin rcaazguibtɨ iniiguibtɨ par ilɨdxguibtɨ de bniety, zelee iniiguibtɨni anre. \p \v 16 Chiyru güezuldí Pablɨ, baanbɨ seny lodeb iganydeb ax guniib: \p —De bniety Israel, ne irateru de ni rdxiby Dios, gulcuadiag guibtɨ. \v 17 Dios xtennɨ, dunnɨ ni nan bniety Israel, laany gulény de to xpɨngul gulalnɨ, bstalny laadeb gucdeb zienguilliú chi zeczi rbezdeb zec bɨnzít nez Egipto. Chiyru cun guelrnabee xtenny guléeny laadeb Egipto. \v 18 Ax belazné Dios laadeb iduibte cuarent iz ni gulezdeb nez rut ná púrzi yiubiz, \v 19 ne blduullny gadz naciony ni guc lo liu xte Canaán par bdeedny guɨchliuqui de to xpɨngulnɨ. \v 20 Chiyru bcuabee Dios de juez par inabee laadeb, ax de lo zecti tap gayuaa cincuent iz ni gunabee de juez, profet Samuel ná ni guc lúltmɨ juez. \v 21 Chiguld gunaabdeb chúu tuby rey ni inabee laadeb. Chiy bdeed Dios laadeb rey Saúl, llingaan Cis ni zá lo xfamily Benjamín, ax gunabeeb laadeb cuarent iz. \v 22 Deni bdzɨcá Dios rey Saúl, ax bdeedny laadeb rey David. Chiy guniiny: “Agunáa dec David, llingaan Isaí, runbɨ zec ni rcaaza ne suubbɨ xtiidxa gúnbɨ irate zec ni rcaaza.” \v 23 Ne anre zecquɨ ni bsáan Dios diidx lagac lo de xfamily Davidré bdiacá Jesús ni bxiaaldny par bdzɨcány irate de xtuld de bniety Israel. \v 24 Anste gueed Jesús, Juany Bautist gudixteeb lo irate bniety Israel dec ná par yialaazdeb pur de xtulddeb ne irubnisdeb. \v 25 Ne chi zedyiub iduiblo lo guelnabány xte Juany, ax guniib: “Gati naretia ná Crist zec ni rlilot. Per chi gueedny niclɨ lo xcurachny quɨt riáldtia ixaicquia pur ni mazru sacny que naa.” \p \v 26 ’Anre irate de sanizán lo xfamily to Abraham ne irateru de ni rdxiby Dios, par dunnɨ ná de xtiidxny ni rguixtee xa xquel bdzɨcá Jesucrist de xtuldnɨ. \v 27 Per de bniety Jerusalén cun de gurtisy xtendeb quɨt niumbeetideb Jesús zec ni ná par niumbeedebny. Niclɨza quɨt gucbeetideb xi zelo de xtiidx Dios ni bcuaa de profet, de diidx ni ruulddeb laniudoo de dxi ni rzilaaz bniety, parzi lagac laadeb gudinxúdeb Jesús. Ax ziy xquel guzub de diidx ni cá lo xquiits Dios. \v 28 Ax masquɨ quɨt xi xfalti Jesús, per raipiacdeb Pilat inabeeb gatyny. \v 29 Deni bialo baandeb irate zec ni zéed lo xquiits Dios pur Jesús, chiyru bldetdebny lo cruzy ax bcuaatsdebny. \v 30 Per Dios gubíi gusbánny Jesús stuby. \v 31 Ne zienzi dxi güeliulony lo de bniety ni cuandzané laany chi güeny Galilea axtquɨ Jerusalén. Anre de bnietquiy ná ni cayuee diidx pur laany nez lo iraru bniety. \p \v 32 ’Ningui, dunnɨ cadixteezacnɨ de didxzaacré lot, dec promes ni baany Dios cun de to xpɨngulnɨ, \v 33 laany abzuubny xtiidxny cun dunnɨ ni zán lo xfamildeb. Bzuubny xtiidxny chi gusbánny Jesús zec ni cá lo ni rrop Salmo rut rnii: “Liú noo llingaana. Ne desde anre anapu guelrnabee zectiziac nare.” \v 34 Dios guniiny dec sbíi isbánny Jesús ne quɨtru chúuti dxi gatyny zecquɨ ni cá lo xquiits Dios rut rnii: “Nare zunldiia quiat zectispac ni baania promes cun David.” \v 35 Ne ziyza rnii stuby lat lo xquiitsny: “Laabiu quɨt isaantibiu gúudx tɨɨx lliinbiu ni quɨt runti duld.” \v 36 Anre ni nápacni, gati pur Davidti ná de diidxquɨ, te pur deni bialo gunabeeb lo de saab zec ni gunii Dios inabeeb tiampqui, chiy gutybɨ ax bgaatsbɨ ne guyuudx xcuerpɨb. \v 37 Per xcuerpɨ Jesús ni gubíi gusbány Dios, quɨt guyuudxtini. \v 38 Pur ningui cadixteen lot par gacbeet dec pur laany anuu perdón xte de xtuldnɨ. \v 39 Irate ni reldilaaz Jesucrist anádeb perdón pur irate de duld ni quɨt nialee niacdeb perdón masquɨ baandeb zec ni rnabee ley ni bdeed Dios Moisés. \v 40 Ningui gulcualo laat, te quɨt chadiacát zec ni bcuaa de profet, te pur laadeb bcuaadeb: \q1 \v 41 Gulcuadiag laat ni runtɨ burlɨ xtiidxa. \q1 Guldxalo ne gulnitlo, \q1 te pur lo de dxi xtentɨ gúna de cos ni axt quɨt chaldilaaztɨ masquɨ chúu ni guedgüenéni laat. \p \v 42 Deni bdiia Pablɨ cun Bernabé láani xquiudoo de bniety Israelqui, ax de bniety ni quɨt ná bniety Israel gunaabdeb favor lo Pablɨ te par chi riaa xmanqui ax ibíi chagüenérub laadeb ni benéb laadeb dxiqui. \v 43 Chiy chi bdiia de bniety laniudooqui, ziendeb güenald Pablɨ cun Bernabé, zeclɨ de bniety Israel ne zeclɨza de bniety zít ni rto Dios zecac de bniety Israel. Ax raipy Pablɨ cun Bernabé laadeb dec sutipnédeb ni azenuudeb nez güen xte Dios. \p \v 44 Chiguld chi biaa xmanqui, dxi ni rzilaaz de bniety, casi ira bɨnguɨdx bdxasaa par guindiagdeb xtiidx Dios. \v 45 Per chi guná de bniety Israel bɨnguilliú ni bdxasaaqui, ax gucnalaazdeb parzi guzulo rniyádeb ne rniizadeb de mal diidx pur Pablɨ. \v 46 Chiyru sin dxiby xquel cuaby Pablɨ cun Bernabé lodeb, raipdeb laadeb: \p —Nidonidoote lot ná par idixteen de didxzaac xte Dios, laat ni nát bniety Israel. Per anre quɨt rcaaztit icuadiagtɨni, ax quɨt xo yáldtit guelnabány par chazy cun Dios. Pur ningui azotɨɨchnɨ de xtidxzaacniqui lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel. \v 47 Te pur ziyquɨza gunabee Xtadnɨ Dios dunnɨ, chi guniiny tuby lat lo xquiitsny: \q1 Abzuuba liú zec bieeny par irate naciony, \q1 te par chuu iduibte lo guɨchliu chatixtiiu \q1 xa xquel chalee gac bniety perdón. \p \v 48 Deni bindiag de bniety ni quɨt ná bniety Israel ziy, chiy rzaclaazdeb guzulo rniideb dec güenquɨ ná xtiidx Dios. Ax irate de ni nungueld gap guelnabány par chazy nez lo Dios, güeldilaazdeb xtiidxny. \v 49 Ziy xquel brɨɨch de didxzaac xte Dios iduibte nezqui. \v 50 Per de bniety Israel guludiidxacdeb de bniety gunaa ni ná mazru bɨnyudoo ne ni mazru sac láani guɨdxqui cun de bniety nguiu ni mazruza sac par guzunalddeb Pablɨ cun Bernabé axtquɨ guléedeb laadeb nezqui. \v 51 Chiyru Pablɨ cun Bernabé bdzɨbydeb guxuld niideb zec tuby seny dec quɨt bcuadiagti de bnietqui diidx, ax zégacdeb par guɨdx Iconio. \v 52 Per de bniety ni reldilaaz Dios, quesentiand rguit rzaclaazdeb arbeznédeb Spíritu Sant. \c 14 \p \v 1 Láani guɨdx Iconio, Pablɨ cun Bernabé iroptedeb biiudeb láani xquiudoo de bniety Israel. Ne zec ni bliuudeb de didxzaac xte Jesucrist, ax zieny de bniety güeldilaazny, zeclɨ de bniety Israel ne zeclɨza de bniety ni quɨt ná bniety Israel. \v 2 Per de bɨny Israel ni quɨt güeldilaazny guludiidxacdeb de ni quɨt ná bniety Israel par guzulo baandeb de mal xgab pur de ni reldilaaz Jesucrist. \v 3 Per masquɨ ziy, xchi guzuguaa de apóstol ruy. Ax sin dxiby guniideb xtiidx Dios pur ni reldilaazdeb Jesucrist. Ne laany bdeedny laadeb guelrnabee par baandeb zieny de milagrɨ, te par bsíenny dec didxldíc ná ni rniideb pur Dios. \v 4 Per de bniety guɨdxqui gucdeb tiop cuaa, duudxdeb guu xlad de bniety Israel, chiy stuudxdeb guu xlad de apóstol. \v 5 Ax zeclɨ de bniety Israel ne zeclɨza de bniety ni quɨt ná bniety Israel bdxadiidxdeb cun de gurtisy te par tildnédeb ne icuaadeb guia Pablɨ cun Bernabé. \v 6 Parzi deni gucbee Pablɨ cun Bernabé ziy, zégacdeb par Listra ne Derbe, de guɨdx ni ná nez Licaonia ne iduibteru de nezqui \v 7 guniizadeb de didxzaac xte Jesucrist. \p \v 8 Láani guɨdx Listra guu tuby bniety nguiu ni quɨt releeti sa, gady chúuti dxi sab pur ni náb coj desdɨ chi gulbɨ, ax zubbɨ \v 9 cacuadiagbɨ ni canii Pablɨ. Deni bguiaa Pablɨ lob, guná Pablɨ dec laab reldilaazbɨ par yacbɨ. \v 10 Chiy diip raipy Pablɨ laab: \p —Güesú. Guzuldizaac. \p Hóracqui btes bnietqui güesuldíb guzulo rzab. \v 11 Chi guná de bniety xa baany Pablɨ, guzulo rbɨxtiadeb cun diidx Licaonia: \p —¡De dios ni ná zec bniety abiat rut zuguaan! \p \v 12 Ax guniideb dec Bernabé ná dios Júpiter, chiy Pablɨ ná dios Mercurio te pur laab ná ni rninéb laadeb. \v 13 Ne ruxchu guɨdx nez rut riiu bniety láani guɨdxqui ná yudoo xte Júpiter. Parzi bxoz ni nuu yudooqui güenéb de gúun cun de guiaa, ax laab cun de bnietqui rcaazdeb niguindeb de gúunqui par nitodeb de apóstol. \v 14 Per chi gucbee Pablɨ cun Bernabé ziy, as gudillaadeb xabdeb, bguizdeb glay de bniety, rbɨxtiadeb: \p \v 15 —¡Gulcuadiag guibtɨ! ¿Xínii runguibtɨ zeec, ne saa bnietiacnɨ rac? Ninguipaclay ziopnɨ par ziopniin laat dec isaantɨ de ni runtɨc, te pur quɨt xi zelotideng. Güenru gulchanuu xnez Dios ni rbeznabány ni banchuu yabaa, guɨchliu ne nisdoo cun irate de ni nuu lodeny. \v 16 Gulalqui Dios bsaanny baany irate bniety zectisy ni rlilodeb. \v 17 Per masquɨ ziy, quɨt guuti dxi nisaanny ni rliuuny tú laany pur de cos güen ni runny. Te pur laaniy rguaadny nisguia ne de guelnazaac ax rguaadny ni iquiinnɨ par chuzaclaaznɨ. \p \v 18 Deni gunii Pablɨ cun Bernabé ziy, cun de diidxqui pentispac baandeb gan quɨt niguin de bɨnqui de gúun par nitodeb laadeb. \p \v 19 Per tuby tiop de bniety Israel ni zá guɨdx Antioquía ne guɨdx Iconio, deni bdzɨndeb guɨdx Listraqui baandeb gan guludiidxdeb de bɨnguɨdxqui. Parzi bcuaadeb guia Pablɨ, chiy rlilocpacdeb dec agutybɨ ax bxiubiudeb laab, guléedeb laab láani guɨdxqui. \v 20 Per chi bdxasaa de bniety ni reldilaaz Jesucrist iduibrdontec rut nágaa Pablɨ, chiy güesteb, biiub láani guɨdxqui stuby. Chi bragueelqui chiyru bdiiab cun Bernabé par zédeb guɨdx Derbe. \p \v 21 Chi gulull btɨɨchdeb xtiidx Jesucrist láani guɨdx Derbe rut baandeb gan güeldilaaz zieny bnietny, chiyru gubíi biecquideb guɨdx Listra cun guɨdx Iconio ne guɨdx Antioquía. \v 22 De guɨdxqui guluzaclaazdeb de bniety ni reldilaaz Jesucrist. Raipdeb laadeb dec sutipnédeb ni areldilaazdebny, te pur zienzi guelzii ná par teed bniety par yiiub lo guelrnabee xte Dios. \v 23 Ne ziyza cad tuby de guɨdxqui bcuabeedeb de bɨngul ni inabee lo de ni reldilaaz Jesucrist. Ax chi gulull bcuuandeb ne gunaabdeb lo Dios, chiyru bsáandeb laadeb laznaa Jesucrist ni agüeldilaazdeb. \p \v 24 Deni gudeed Pablɨ cun Bernabé nez Pisidia, ax bdzɨndeb nez Panfilia. \v 25 Chiy guniideb xtiidx Dios láani guɨdx Perge. Chiyru güedeb guɨdx Atalia. \v 26 Ruy guudeb láani barcu par güedeb Antioquía, guɨdx rut bsáan iraru de ni reldilaaz Jesucrist laadeb laznaa Dios par gacnény laadeb chatɨɨchdeb xtiidxny. Ne dzɨɨnquiy ná ni ablduulldeb. \v 27 Ax deni bdzɨndeb Antioquíaqui, bchasaadeb de bniety ni reldilaaz Jesucrist par benédeb laadeb diidx irate ni baany Dios cun laadeb, ne xa xquel guc bxalny nez par güeldilaazza de bniety ni quɨt ná bniety Israel laany. \v 28 Ruy xchi guzuguaa Pablɨ cun Bernabé, guzuguanédeb de bniety Antioquía ni reldilaaz Jesucrist. \c 15 \p \v 1 Láani de dxiqui bdzɨny tuby tiop de bniety Judea láani guɨdx Antioquía. Ax guzulo raipdeb de bniety ni reldilaaz Jesucrist dec belati quɨt chúudeb seny zec ni gunabee Moisés, quɨt xo gúnti Dios perdón de xtulddeb. \v 2 Parzi Pablɨ cun Bernabé quesentiand guzudeb bchanédeb de bɨnqui lo diidx. Chiyru güenru cuabee Pablɨ cun Bernabé ne cun stuby stiop de bniety par güedeb Jerusalén güeninédeb de apóstol ne de ni rnabee lo de xpɨny Crist, te par dún xa gac xte senyqui. \p \v 3 Ax gulunez de bniety Antioquía ni reldilaaz Jesucrist laadeb par zédeb. Deni zédeb gudeeddeb nez Fenicia ne nez Samaria. Chiy gudixteedeb lo de xpɨny Crist ni rbez nezqui dec de bniety ni quɨt ná bniety Israel areldilaazdeb xtiidx Dios. Ax irate de ni reldilaaz Jesucrist nezqui, rzaclaazdeb bindiagdeb ziy. \p \v 4 Chi bdzɨny Pablɨ cun Bernabé Jerusalén, chiy güechalo de ni reldilaaz Jesucrist laadeb cun de apóstol ne cun de ni rnabee lo de xpɨny Crist. Ax bené Pablɨ cun Bernabé laadeb diidx irate ni baany Dios cun laadeb. \v 5 Per tuby tiop de fariseu ni agüeldilaaz Jesucrist, guzuldídeb chiy guniideb: \p —De bniety ni quɨt ná bniety Israel ne agüeldilaazdeb Jesucrist, rquiinpac chúudeb seny xte de bniety Israel ne guindiagzadeb chanuupacdeb ley xte Moisés. \p \v 6 Chiyru bdxasaa de apóstol cun de ni rnabee lo de xpɨny Crist te par dún xa gúndeb. \v 7 De tant ni cayueedeb diidx pur ziy, ax güesuldí Bed raipy laadeb: \p —De saniroldilaaznɨ Jesucrist, laat nántɨ dec gulal bcuabee Dios naa lot par chagüiaa de didxzaac xte Jesucrist lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel te par chaldilaazdebny. \v 8 Ne Dios laany ni rumbeeny ira lazdoo bniety, abliuuny dec xpɨnny laadeb pur ni abguaadny laadeb Spíritu Sant zecac dunnɨ. \v 9 Ax zeclɨ cun dunnɨ ne cun laadeb tubylote run Dios, te pur zectiziac dunnɨ ziyza absíany laadeb pur ni areldilaazzadeb Jesucrist. \v 10 Anre, ¿xínii ninguiy rcuanaat ni abaany Dios ax rnabeet chanuu de ni reldilaaz Jesucrist ley, negu niclɨ dunnɨ ne niclɨza de to xpɨngul gulalnɨ quɨt nialee niunpac zec ni rnabee ley? \v 11 Sino que dunnɨ zonén cuend dec pur güen ni baany Xtadnɨ Jesucrist, abaany Dios perdón de xtuldnɨ, ziytiziacza laadeb. \p \v 12 Chiyru bgany iratecdeb ne bcuadiagdeb lalzi ni cayuee Bernabé ne Pablɨ diidx pur de milagrɨ xte Dios ni baandeb nez lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel. \v 13 Chi gulull guniideb, chiyru guniiza Jacob: \p —De saniroldilaaznɨ Jesucrist, gulcuadiag: \v 14 Simóny Bed abenéb dunnɨ diidx xa xquel guzulo rbé Dios de bniety ni quɨt ná bniety Israel par gacdeb xpɨnny. \v 15 De diidxqui rguaaldquɨpacquɨy zec ni bcuaa de profet lo xquiits Dios rut rnii: \q1 \v 16 Chi aguc ziy, chiy ibíi \q1 gúna pur idal de xpɨnnia stuby zec ni guc chi nabány David. \q1 Idaldeb pur lagac de bniety ni zeczi nabány zec ni gubány bniety tiamp xte David, \q1 ax pur laadeb ibíi gaczieny de xpɨnnia. \q1 \v 17 Te par ito iraru bniety nare, \q1 bniety iranezte lo naciony ito nare. \q1 \v 18 Ziy gudixtee Dios lo bniety desde gulal. \p \v 19 ’Pur ningui, nare Jacob runa xgab dec quɨt náti par gac juers de bniety ni quɨt ná bniety Israel par chanuudeb ley, laadeb ni absaandeb de xcostumbrɨdeb par chanuudeb xnez Dios. \v 20 Anre cun ixiaaldnɨ tuby guiits lodeb dec quɨtru náti par iquiindeb de ni abiacldee nez lo de cos ni rlilo bniety ná dios, niclɨza quɨt náti par ibánydeb ni quɨt illiú cun de ni quɨt rac chialdeb. Ne quɨt náti par iquiindeb beel ni gurirɨny niclɨza rɨny. \v 21 Ziy idxaipnɨdeb, te pur desdɨ gulal cad tuby guɨdx nuupac bniety ni rseed laadeb xi zelo ley xte Moisés ni ruulddeb laniudoo de dxi ni rzilaaz bniety. \p \v 22 Chiyru de apóstol cun de bɨngul ne irate de sanireldilaazdeb Jesucrist guniideb cuédeb lodeb tuby tiop de bniety ni ixialdnédeb Pablɨ cun Bernabé chiadeb Antioquía. Ax bcuabeedeb Judas ni láza Barsabás cun Silas, laadeb ni napdeb guelrnabee lo de sanireldilaazdeb Jesucrist. \v 23 Chiy bxialdnédeb laadeb tuby cart ni rnii: \p “Dunnɨ de apóstol cun de bɨngul ne irateru de saniroldilaaznɨ Jesucrist, rguaapnɨdios laat ni quɨt nát bniety Israel, per rac saniroldilaaznɨ Jesucrist laat ni rbeztɨ Antioquía, ne laat ni rbeztɨ nez Siria ne nez Cilicia. \v 24 Dunnɨ agucbeen dec nuu de bniety ladxnɨ bdiiadeb sin xtidxbeen, chiy casacandeb laat cun xtiidxdeb ax quɨt racbeet xa gúntɨ pur ni rniideb laat dec ná par chúut seny ni ruu de bniety Israel ne gúntɨ zec ni rnabee ley xte Moisés, per gati duntin bxiaaldnɨdeb. \v 25 Pur ningui, bdxasaan ax guniin dec güenru icuabeen tuby tiop de sáan par chatixlodeb laat, chanédeb tiop de xcumpniernɨ ni quesentiand rcaaznɨ, Pablɨ ne Bernabé, \v 26 laadeb ni aguudeb lo iralote peligrɨ pur ni cayundeb sirvɨ lo Xtadnɨ Jesucrist. \v 27 Ax caxialdnéndeb Judas cun Silas, laadeb quixteedeb lot irate cun diidx ruupacdeb. \v 28 Ne zec xgab ni abguaad Spíritu Sant dunnɨ, ax güenru quɨtru xi rquiinti inabeen laat gúntɨ, ni rquiintisy chanét cuend ná dec \v 29 quɨt iquiintit beel xte de ladxaa ni abcuez de bniety lo de ni rlilodeb ná dios, niclɨza quɨt náti par iquiintɨ beel ni gurirɨny niclɨza rɨny, ne quɨt ibánytɨ ni quɨt illiú cun de ni quɨt rac chialtɨ. Belati icualot quɨt gúntɨ de cosquɨ ax güenquɨ nabánytɨ. Dios gacnény laat.” \p \v 30 Ziy xquel guc, cartqui ná ni bxialdnédeb idapte de bnietqui par guɨdx Antioquía. Ruy bchasaadeb de xpɨny Crist, ax bdeeddeb cartqui laadeb. \v 31 Chi biildy de bnietqui cartqui, quesentiand rzaclaazdeb pur de diidx zaac ni zéed loqui. \v 32 Chiy Judas cun Silas, cun ziyza guuddeb guelrieny par güeedeb xtiidx Dios parzi xchi guninédeb de xpɨny Crist, guluzaclaazdeb laadeb cun de xtiidxdeb. \v 33 Chi gudeed zieny dxi ni zuguaa Judas cun Silas ruy, de xpɨny Crist ni rbez Antioquíaqui gulunezdeb laadeb par yaicquideb rut rbez de ni bxiaald laadeb, raipdeb laadeb: “Dios chanezaac laat.” \v 34 Per Silas baanbɨ xgab biianrub ruy. \v 35 Chiy Pablɨ cun Bernabé biianruzadeb Antioquía, ax laadeb cun stuudx de bniety güelaa bseeddeb xtiidx Dios de bniety ruy. \p \v 36 Chi gudeed tuby tiop dxi, chiy raipy Pablɨ Bernabé: \p —Too stuby, chotixlon de saniroldilaaznɨ Jesucrist irate de guɨdx rut abiotɨɨchnɨ xtiidx Dios, par choguiaan xa nuudeb. \p \v 37 Bernabé rcaazbɨ nianédeb Juany ni láza Marcos. \v 38 Per Pablɨ quɨt nizigueldtib nianédeb Juany Marcos, te pur chi güedeb nez Panfilia gulelaazbɨ laadeb, quɨt nialaati nianéb laadeb. \v 39 Parzi ni tuby ni stuby quɨt biianti cunformɨ, ax gulasaadeb. Chiyru zéne Bernabé Marcos, guudeb láani barcu zédeb nez lo isla ni lá Chipre. \v 40 Pablɨ ax bcuabeeb Silas zéneb, chiy raipy irateru de xpɨny Crist laadeb dec Dios chanezaac laadeb. \v 41 Ax gudeeddeb nez Siria ne nez Cilicia, rguzaclaazdeb de xpɨny Crist nezqui. \c 16 \p \v 1 Chi bdzɨny Pablɨ cun Silas de guɨdx ni lá Derbe ne Listra, ruy bdxialdeb tuby bniety ni reldilaaz Jesucrist. Laab láb Timoteo llingaan tuby bniety gunaa Israel ni reldilaazza Jesucrist, per xtadbɨ ax bniety griego laab. \v 2 Irate de xpɨny Crist ni rbez guɨdx Listra ne Iconio rniideb dec güenquɨ ná Timoteo. \v 3 Chiy gunii Pablɨ chanéb Timoteo, per nidootellga guluub seny ni ruu de bniety Israel Timoteo te par quɨt xi inii de bniety Israel ni rbez nezqui, pur ni iratecdeb nán dec bniety griego rac xtad Timoteo. \v 4 Irate de guɨdx rut gudeeddeb gudixteedeb lo de xpɨny Crist xa riáld gúndeb, zec ni agunii de apóstol ne de bɨngul ni rnabee lo de xpɨny Crist Jerusalén. \v 5 Ziy xquel guzutipné de bniety nezqui ni reldilaazdeb Jesucrist, ne dxi pur dxi mazru bdal de ni güeldilaaz laany. \p \v 6 Chiguld quɨt nisaanti Spíritu Sant nianiideb xtiidx Dios nez Asia ax gudeeddeb nez Frigia ne nez Galacia, \v 7 chiy bdzɨndeb nez Misia. Ruy baandeb xgab niadeb nez Bitinia, per ziygac quɨt nisaanti Spíritu Sant niadeb nezqui. \v 8 Chiyru gudeeddeb nez Misiaqui, ax bdzɨndeb guɨdx Troas. \v 9 Ruy, guxinqui guc Pablɨ zec ni rnixcaald. Gunáb tuby bniety nguiu ni zá nez Macedonia, zuldíb runlasbɨ lo Pablɨ, rniib: “Quedaabiu nez Macedonia, dagacnébiu dunnɨ.” \v 10 Cuant bliulo ziy lo Pablɨ, as bdxannɨ pur choon nez Macedonia pur ni nánnɨ dec Diosɨy cabɨdx dunnɨ nezqui par chotɨɨchnɨ de didxzaac xte Jesucrist. \p \v 11 Bdxúun láani barcu guɨdx Troas ax tibyldí par isla ni lá Samotracia biion. Chi bragueel stuby dxi bdzɨnnɨ guɨdx Neápolis. \v 12 Ruy bdiian biion par Filipos, guɨdx ni sacru nez Macedonia, per Roma rnabee guɨdxqui, ax bzuguaan ruy tuby tiop dxi. \v 13 Chiy tuby dxi ni rzilaaz bniety bdiian láani guɨdxqui, biion ruu tuby gueeu rut rlilon rdxasaa de bniety Israel par rnaabdeb lo Dios. Ax brin, bdxuenén de bniety gunaa ni bdxasaa ruy de didxzaac xte Jesucrist. \v 14 Tuby de bniety gunaaqui lá Lidy, laab záb guɨdx Tiatira, rtóob de lady zaac culory murad. Guldípacbɨ rdxibbɨ Dios, ax cacuadiagbɨ, ne Dios bxalny xquelrienbɨ par icuadiagdzɨɨtsbɨ ni canii Pablɨ. \v 15 Chiy brubnisbɨ cun irate de xfamilbɨ, ax banlasbɨ lon, guniib dunnɨ: \p —Belati guldít reldilaaztɨ dec areldilaaza Jesucrist, gultaldez liza. \p Ax baanbɨ juers dunnɨ bdxaannɨ lizbɨ. \p \v 16 Chiguld tuby güelt chi zoon rut renaab de bniety lo Dios, bchalon tuby dxaap ni nuu tuby bɨndxab láani lazdooni. Dxaapqui esclav náb. Chiy pur guelrnabee xte bɨndxabqui rniyáab, ax zieny mɨly runbɨ gan par de xlámbɨ pur guelrniyáaqui. \v 17 Chiguld guzanaldbɨ Pablɨ cun dunnɨ, rbɨxtiab: \p —De bniety nguiuré xmandad Dios ni rbez llayabaa cayundeb, caguixteedeb lot xa xquel par gaptɨ perdón. \p \v 18 Zienzi dxi baany dxaapqui ziy, axtquɨ chi güexaclaaz Pablɨ ax biecquibɨ raipbɨ bɨndxab ni nuu láani dxaapqui: \p —Pur guelrnabee xte Jesucrist, nare rnabiia liú bdiia láani dxaapquɨ. \p Hóracqui bdiia bɨndxabqui láani dxaapqui. \p \v 19 Per chi gucbee de ni rnabee dxaapqui dec aquɨtru xo gúntib gan mɨly par laadeb, ax gunaazdeb Pablɨ cun Silas, güenédeb laadeb juzgad nez lo de gurtisy. \v 20 Chi bdzɨɨdeb laadeb nez lo de gurtisy, guniideb: \p —De bniety Israelré tuby scand cayundeb ladxnɨ, \v 21 ne rliuudeb de costumbrɨ ni quɨt izigueldtin idxannɨ ne quɨtza xo idxantin de costumbrɨqui te pur bniety roma dunnɨ. \p \v 22 Chiy guas irate de bɨnqui contrɨ laadeb, ax gunabee de gurtisy idiia xab Pablɨ cun Silas par idaazdeb cun var. \v 23 Chi gulull btaazdeb laadeb quesentiand, chiyru güelduudeb laadeb láani lizguiib ne gunabeedeb bniety ni rcualo ruu lizguiib par icualodzɨɨtsbɨ laadeb. \v 24 Chi bindiag ni rcualo ruu lizguiibqui ziy, ax güelduub laadeb axt lúltmɨ cuart ni ná láanqui, bldiibbɨ nii Pablɨ cun nii Silas lo tuby bred cun caden. \p \v 25 Per chi guc iruld gueel, lalzi ni canaab Pablɨ cun Silas lo Dios ne cayuuldzadeb de cant par laany, ax cacuadiag iraru de ni nuu láani lizguiibqui. \v 26 Chiy tuisquɨ guzulo tuby lluroo ni bsees axt cimient xte lizguiibqui. Horqui bllal irate de puert xte lizguiibqui, ne bllaicqui de caden ni liiby irate de ni nuu láani lizguiibqui. \v 27 Chi gubany ni cacualo ruu lizguiibqui ne gunáb dec irate de puert xte lizguiibqui zullal, guléeb spad xtenbɨ par niguinxúb lagac laab pur ni baanbɨ xgab dec irate de ni nuu láani lizguiibqui ablluuin. \v 28 Chiy gurɨxtia Pablɨ, raipbɨ laab: \p —Quɨt xi gunnétiu liú. Iratecnɨ zuguaan rurén. \p \v 29 Chiyru gunaab bniety ni rcualo ruu lizguiibqui tuby bal, ax biiub xuuinbɨ ne racdxaaichbɨ rdxibbɨ axtquɨ llanii Pablɨ cun Silas güesullibbɨ. \v 30 Chiyru guléeb laadeb, gunabdiidxbɨ laadeb: \p —Gulniiguibtɨ dad, ¿xa riáld gúna par gapa perdón lo Dios? \p \v 31 Laadeb cuaibdeb lob: \p —Güeldilaaz Xtadnɨ Jesucrist, ziy xquel gapu perdón, liú ne de xfamiliu. \p \v 32 Chiy benédeb laab xtiidx Dios, laab cun irate de ni zuguaa lizbɨ bcuadiag. \v 33 Ne guxiniacqui, bniety ni rcualo ruu lizguiibqui gudiibybɨ de herid xte de guelna ni güené Pablɨ cun Silas. Chiyru brubnisbɨ cun irate de xfamilbɨ. \v 34 Ax güenéb laadeb lizbɨ, bdeedbɨ ni bquiindeb, ne rzaclaazbɨ cun de xfamilbɨ dec agüeldilaazdeb Dios. \p \v 35 Chi bragueel, bxiaald de gurtisy de suldad ni güegapy bniety ni rcualo ruu lizguiibqui dec íldab Pablɨ cun Silas. \v 36 Chiy raipy bniety ni rcualo ruu lizguiib Pablɨ: \p —Agunii de gurtisy ildaa laaguibtɨ. Anre azelee chiaguibtɨ sin guelrsaa. \p \v 37 Per Pablɨ raipbɨ de suldadqui: \p —Dunnɨ legítmɨ bniety Roma dunnɨ, ne btaazdeb dunnɨ nez lo bɨnguɨdx. Niclɨ quɨt nisaandeb nideednɨ cuenddeb, ax guluudeb dunnɨ láani lizguiib. Ne anre, ¿ta ildáleizdeb dunnɨ dxiga? ¡Quɨt chaleetiy! Su guedldéedeb dunnɨ laapacdeb. \p \v 38 Ax güetixtee de suldadqui ziy lo de gurtisy, parzi bdxiby de gurtisy chi bindiag dec bniety Roma Pablɨ cun Silas. \v 39 Chiyru güenaabdeb dispens lo Pablɨ cun lo Silas, ax guléedeb laadeb ne raipdeb laadeb idiiadeb láani guɨdxqui. \v 40 Deni bdiia Pablɨ cun Silas láani lizguiib, güedeb liz Lidy. Chiy chi bialo guninédeb de sanireldilaazdeb Jesucrist par chuzaclaazdeb sutipnédeb ni reldilaazdeb, chiyru zédeb. \c 17 \p \v 1 Chi zé Pablɨ cun Silas, gudeeddeb nez Anfípolis ne nez Apolonia, ax bdzɨndeb guɨdx Tesalónica rut nuu tuby yudoo xte de bniety Israel. \v 2 Chiy zec ni guc costumbrɨ xte Pablɨ, güeb yudoo. Chon sábdɨ güegüenéb de bniety xtiidx Dios. \v 3 Gudixteeb ne bliuub laadeb lo xquiits Dios rut rnii dec ná par teed Crist guelzii, ne chi agutyny sbíi ibánny stuby. Raipbɨ laadeb: \p —Lagac Jesús ni caniia laat, lagacniy Crist. \p \v 4 Nuu de bniety Israelqui güeldilaaz, ax bdxasaadeb cun Pablɨ ne Silas. Ziyza zieny de bniety griego ni rto Dios güeldilaaz, ne zienza de bniety gunaa ni rápru de bniety didxdoo, güeldilaazzadeb Jesús. \v 5 Per de bniety Israel ni quɨt nizigueld nialdilaaz Jesucrist, gucnalaazdeb ax bchasaadeb de bɨny mal ni candzaguidx par baandeb scand guléedeb bniety. Ne güeyiiudeb liz Jasón, rguíilydeb Pablɨ cun Silas par cuéedeb laadeb, idzɨɨdeb laadeb lo bɨnguɨdx. \v 6 Per cun quɨt nidxialtideb laadeb ruy, ax bxiubiudeb Jasón cun stuudx de bniety ni reldilaaz Jesús, güenédeb laadeb nez lo de gurtisy, rbɨxtiadeb: \p —Tiop nguiu ni abstildy iraizpacza bɨnguɨchliu, abdzɨndeb rurén, \v 7 ne liz Jasón rbezdeb. Laadeb cun irate de ni run cuend laadeb, quɨt cayuntideb zec ni rnabee ley xte rey César te pur rniideb dec nuu stuby rey ni lá Jesús. \p \v 8 Chi bindiag de gurtisy ne de bɨny ziy, iralote xgab baandeb. \v 9 Per Jasón cun irateru de bniety ni biaaguqui chi gudillydeb, ax bldádeb laadeb. \p \v 10 Lagac guxinqui de bniety ni reldilaaz Jesucrist, bxiaalddeb Pablɨ cun Silas guɨdx Berea. Chi bdzɨndeb ruy, güedeb laniudoo xte de bniety Israel. \v 11 De bniety Israelqui mazru güen nádeb que de ni rbez Tesalónica. Cun gan bcuadiagdeb irate, ne llillite ruulddeb lo xquiits Dios par gacbeedeb la didxldí ná ni rnii Pablɨ. \v 12 Pur ningui, ziendeb güeldilaaz Jesucrist ne zienza de bniety griego güeldilaaz laany, zeclɨ de gunaa ne de nguiu ni sacru nezqui. \v 13 Parzi chi gucbee de bniety Israel ni rbez Tesalónica dec catɨɨch Pablɨ xtiidx Dios láani guɨdx Berea, ax güedeb ruy par güeldugueudeb bniety idxichnédeb Pablɨ. \v 14 Per de bniety ni reldilaaz Jesucrist xíteete gucldaatideb, bxiaaldgapacdeb Pablɨ nez ruu nisdoo. Chiy Silas cun Timoteo biianrudeb Berea. \v 15 Ne de bniety ni güeldunez Pablɨ, axt Atenas güenédeb laab. Chi biecquideb Berea ax biecquinédeb rson xte Pablɨ par chanaldgapac Silas cun Timoteo laab. \p \v 16 Lalzi ni canuu Pablɨ idzɨny Silas cun Timoteo guɨdx Atenas, nalas bziienbɨ pur ni gunáb dec zieny de cos ni nap de bniety ruy zec Dios. \v 17 Pur ningui, güeb yudoo güeninéb de bniety Israel cun irateru de bniety ni rto Dios zec de bniety Israel, llillite guninéb tutixpac bniety ni bdxialbɨ nez lo guee. \v 18 Ziyza guninéb duudx de bɨny ni run cuend zec ni zéed lo librɨ xte Epicúreo ne xte de estoicos. Ax nuudeb guniideb: \p —¿Xidxa xtenquɨ ruee bɨny ni cuenzi ruee diidxquɨ? \p Chiy stuudxdeb gunii: \p —Lazuza xtiidx irɨnquɨ de dios cuby catɨɨchbɨ. \p Guniideb ziy pur ni cayuené Pablɨ laadeb de didxzaac xte Jesucrist ne xte ni gubíi gubánny stuby. \v 19 Chiy güenédeb Pablɨ tuby lat rut lá Areópago, rut rdxasaadeb par de junt xtendeb. Ax gunabdiidxdeb laab: \p —¿Ta zelee gacbeen xi de cos cubyquɨ zedliuubiu nezré? \v 20 Te pur ruenébiu dunnɨ de cos ni quɨt gántin, ax rcaaznɨ gacbeen xi zelodengui. \p \v 21 (Irate de bɨny Atenasqui cun irateru de bɨnzít ni rbez ruy, ziypac nuudeb. Rdxulaazdeb icuadiagdeb, o güeezadeb ni ná cuby.) \p \v 22 Chiyru zec ni dxasaadeb rut lá Areópago, güesuldí Pablɨ glaydeb, raipbɨ laadeb: \p —De bniety Atenas, pur irate ni agunáa racbiia dec zieny de dios rápguibtɨ. \v 23 Ne chi candzaa rguíaa de rut retot de dios xtentɨ, bdxiala tuby bcuu rut cá de diidx ni rnii: DIOS NI QUƗT RDXAMBEETIN. Anre Dios ni rtot sin quɨt rumbeetitny, xtiidxniy zedgüénia laat. \p \v 24 ’Diosqui banchuu guɨchliu ne irate de ni nuu lo guɨchliu, laany rnabeeny llayabaa ne lo guɨchliu. Quɨt rbeztiny laniudoo ni runchuu de bniety, \v 25 niclɨza quɨt rquiintiny chúu ni gún xi gún par laany, te pur laaniy rguaadny dunnɨ bi par nabánnɨ, laany rguaadny dunnɨ guelnabány ne irateru de cos. \p \v 26 ’Pur tuby bniety baany Dios bdal irate bniety guɨchliu par cuezdeb iduibte lo guɨchliu. Chiy a ná xati ibánydeb ne calí cuezdeb \v 27 par quíilydeb Dios masquɨ zecpacza chi rgaan, rgaan bniety par idxialdebny. Ni nápacni quɨt zuguazittiny par irate bniety. \v 28 Te pur, pur Dios nabánnɨ, pur laany rzeesnɨ candzan, pur laany dxúun lo guɨchliu. Zecquɨ ni guniiza tuby tiop de bɨnnán xtentɨ, chi guniideb: “Dunnɨ lliin Dios dunnɨ.” \v 29 Pur ningui, belati lliin Dios dunnɨ, quɨt náti par idxannɨ xgab dec Dios ná de or, o de plat, o de guia saa ni runchuu de bniety zec ni ná xgabdeb. \v 30 Gulalqui bsaan Dios baany bniety zec ni rlilodeb pur ni quɨt gándeb, per anre iranezte canabeeny irate bniety par yialaazdeb pur de xtulddeb. \v 31 Te pur Dios agulecány tuby dxi ni ideed bniety cuendny, dxi ni gúnny guelgurtisy xtenny. Ax abcuabeeny Jesucrist par gún guelgurtisqui, ne par yíany dec abcuabeeny Jesucrist par ziy, ax gubíi gusbánny Jesucrist chi gutyny. \p \v 32 Chi bindiagdeb gunii Pablɨ gubíi gubány Jesucrist stuby, nuudeb baandeb burlɨ laab chiy stuudxdeb gunii: \p —Stuby güeltti icuadiagrun ni caniibiu. \p \v 33 Chiyru bsáan Pablɨ laadeb, \v 34 per nuudeb güenalddeb laab ne güeldilaazdeb xtiidx Dios. Lodeb nuuch tuby bniety Areópago ni lá Dionisio cun tuby bniety gunaa ni lá Dámaris, ne cunru stuby stiop de bniety. \c 18 \p \v 1 Chiyru bdiia Pablɨ Atenas ax güeb Corinto. \v 2 Ruy bdxialbɨ tuby bniety Israel ni lá Aquila, ladxbɨ lá Ponto. Aquila cun chialbɨ Priscila tesga bdzɨndeb xte nez Italia, te pur gunabee rey Claudio idiia irate de bniety Israel nez Roma. Chiy güetixlo Pablɨ laadeb \v 3 ne cun dzɨɨntiziac ni runbɨ runzadeb, runchuudeb de guidy ni rlliú par racchuu de carpɨ, ax guleznéb laadeb par baandeb dzɨɨnqui. \v 4 Chiy cad dxi ni rzilaaz bniety regüee Pablɨ xtiidx Dios laniudoo xte de bniety Israel, runbɨ pur gúnbɨ gan zeclɨ de bniety Israel ne de ni quɨt ná bniety Israel par chaldilaazdeb ni rniib. \p \v 5 Deni bza Silas cun Timoteo nez Macedonia, chi bdzɨndeb Corinto, chiyru aquɨtru xi stubyti baany Pablɨ, cuntispac xtiidx Diosɨy abenéb de bniety ne bliuub de bniety Israel dec Jesúsɨy Crist. \v 6 Per laadeb guzulo rdxichnédeb Pablɨ, ax bsaclodeb laab. Chiyru bdzɨbybɨ de xabbɨ zec tuby seny dec quɨt rcuadiagtideb diidx, ne raipbɨ laadeb: \p —Lagacquɨ laat naptɨ duld inittɨ lo Dios, gati naretia napa duld. Desde anre azenía xtiidx Dios lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel. \p \v 7 Ax bdiiab laniudooqui, güeb liz tuby bniety nguiu ni lá Just. Bnietqui rtob Dios ne gaxza cuee yudooqui ná lizbɨ. \v 8 Chiy Crispo, tuby bniety ni rnabee laniudoo xte de bniety Israel, laab cun irate de xfamilbɨ güeldilaazdeb Jesucrist. Ziyza zieny de bniety Corinto güeldilaaz chi bindiagdeb xtiidx Jesucrist ax brubnisdeb. \v 9 Tuby guxin, Dios guninény Pablɨ lo bcaald, raipny laab: \p —Quɨt idxibtiu, güelaaru gunii xtiidxa. Quɨt iganytiu, \v 10 a nare zuguaníaa liú ax ruteete quɨt tu xi gunnéti liú, te pur láani guɨdxquɨ zieny de bnietquɨ ná par nare. \p \v 11 Ziy xquel guc biian Pablɨ Corinto tuby iz iruld, bseedbɨ de bnietqui xtiidx Dios. \p \v 12 Per chi guc Galión gobernador xte Acaya, de bniety Israel bdxasaadeb par gunaazdeb Pablɨ. Güenédeb laab lo gobernadorqui, \v 13 raipdeb gobernadorqui: \p —Bnietré candzab runbɨ gan reldilaaz de bniety itodeb Dios irɨnquɨ que zec ni rnabee ley xtennɨ. \p \v 14 Aninii Pablɨ, chi gunii Galión, raipbɨ de bniety Israelqui: \p —Belrulati pur tuby falt, o tuby cos cuendroo baanbɨ ningui zednétbɨ, zuna cuend laat. \v 15 Per ziy ax pur de diidx ne lá de bɨny ne pur de ley xtentɨy, ax laactɨ gulgaany arregladɨy, quɨt rcaaztia gaca juez xte de cosqui. \p \v 16 Chiy guléegacbɨ laadeb juzgadqui. \v 17 As ruygac gunaaz de bɨny griego Sóstenes bniety ni rnabee laniudoo xte de bniety Israel, per nicuend quɨt baany gobernadorqui laadeb. \p \v 18 Xchiru biian Pablɨ Corinto. Chiyru raipbɨ de sanireldilaazbɨ Jesucrist dec azéb, ax zéneb Priscila cun Aquila, biiudeb láani barcu zédeb nez Siria. Per anste ni idiiadeb Cencrea bga quia Pablɨ pur tuby promes ni baanbɨ. \v 19 Chi bdzɨndeb Efeso, ruy bsáan Pablɨ Priscila cun Aquila, per güeb laniudoo xte de bniety Israel ni rbez ruy, güeninéb de bniety Israel ni rdxasaa laniudooqui. \v 20 Chiy laadeb rcaazdeb niacldaaru Pablɨ ruy, per quɨt nizigueldtib. \v 21 Raipbɨ laadeb: \p —Azáa, te pur Jerusalén ná par iteeda laní ni zéed. Dios iguaadny permis ax guedguíaa laat stuby. \p Chiyru biiub láani barcu bdiiab guɨdx Efeso. \v 22 Chi bdzɨnbɨ Cesarea, chiy güeb Jerusalén güetixlob de xpɨny Crist, chiyru zéb Antioquía. \v 23 Chi guc xchi ni zuguaab Antioquía, ax gubíi bdiiab güeb tubyga pur tubyga de guɨdx nez Galacia ne nez Frigia, rguzaclaazbɨ irate de xpɨny Crist. \p \v 24 Tiampqui bdzɨny tuby bniety Israel guɨdx Efeso, laab bdialáb Apolos, ladxbɨ guc Alejandría. Bnietqui la nuu xtiidxbɨ ne ziyza nánbɨ xtiidx Dios. \v 25 Bseedbɨ xtiidx Dios, ax cun gan rliuub de bniety ne nieeny ruenéb laadeb xtiidx Jesús, masquɨ quɨt gánpacbɨ xiru par rrubnis bniety, tubyzi guelrrubnis xte Juany Bautistiy nánbɨ. \v 26 Apolosqui sin dxiby guzulo ruenéb de bniety Israel xtiidx Dios laniudoo xtendeb, chiy chi bindiag Priscila cun Aquila ni guniib ax güenédeb laab lizdeb. Ruy bseeddeb laab par güelaarupac gucbeeb xtiidx Dios. \v 27 Chi baany Apolos xgab chiab nez Acaya, irateru de xpɨny Crist ni zuguanéb, guluzaclaazdeb laab chiab, ax bcuaadeb tuby cart par de xpɨny Crist ni rbez nez Acaya par gúndeb recibir Apolos zacru chi idzɨnbɨ nezqui. Chi bdzɨny Apolos nez Acaya quesentiand gucnéb de bniety ni agüeldilaaz Jesucrist pur guelgucné xte Dios. \v 28 Te pur nez lo irate bniety rniib dec gati xneztini zé de bniety Israel, ne quɨt tu nialeeti nicaby lob pur ni irate ni rniib ná xnezni, ax irate zec ni zéed lo xquiits Dios rliuub laadeb dec Jesús laaniy nány Crist. \c 19 \p \v 1 Lalzi nuu Apolos guɨdx Corinto, Pablɨ güeb de guɨdx ni ná láani dany nez Asia ax bdzɨnbɨ Efeso rut bdxialbɨ duudx de bniety ni reldilaaz Jesucrist. \v 2 Chiy gunabdiidxbɨ laadeb: \p —¿Ta guleznét Spíritu Sant hor ni guzulo reldilaaztɨ? \p Laadeb cuaibdeb: \p —Niclɨ gady guindiagnɨ nuu Spíritu Sant. \p \v 3 Ax raipy Pablɨ laadeb: \p —¿Xaza brubnistɨdxa? \p Laadeb cuaibdeb: \p —Zec ni bliuu Juany Bautist bniety. \p \v 4 Chiyru raipy Pablɨ laadeb: \p —Didxldíquɨy, Juany Bautist btiubnisbɨ de bniety, laadeb ni rialaazdeb pur de xtulddeb, per raipbɨ laadeb chaldilaazdeb ni gueed después de laab, ne laaniy Jesús. \p \v 5 Chi bindiagdeb ziy, ax brubnisdeb pur nombrɨ xte Xtadnɨ Jesús. \v 6 Ne chi bzubnaa Pablɨ quiadeb chiy guleznédeb Spíritu Sant, ne guzulo rueedeb irɨnquɨ de ditsa ax guzulo rteeddeb xtiidx Dios lo de bniety. \v 7 Pur iratedeb, laadeb nádeb tsɨbtiop bniety nguiu. \p \v 8 Chon búiu güe Pablɨ laniudoo xte de bniety Israel ni rbez ruy, sin dxiby benéb laadeb xtiidx Dios. Guninéb laadeb, baanbɨ pur gúnbɨ gan laadeb chaldilaazdeb xa ná guelrnabee xte Dios. \v 9 Per nuudeb bxungdeb laadeb, quɨt nizigueldtideb nialdilaazdeb, lalza guzulo rniideb de mal diidx pur de xtiidx Jesucrist nez lo de bniety. Chiyru gubicá Pablɨ lodeb cun de bniety ni areldilaaz Jesucrist, güenéb laadeb rulixcuel xte tuby bniety ni lá Tiranno. Ruy guninéb laadeb llillite, \v 10 ne pur tiop iz baanbɨ ziy. Ax irate de bniety ni rbez nez Asia, zeclɨ de bniety Israel ne de ni quɨt ná bniety Israel, bindiagdeb xtiidx Jesucrist. \v 11 Chiy pur guelrnabee xte Dios, Pablɨ baanbɨ de milagrɨroo, \v 12 axtpacza de panit ne de lady ni rla tɨɨx Pablɨ renédeb par de bniety racxú, ax riacdeb xte de guelguidx ni racdeb ne rdiia de spírit mal ni nuu láandeb. \p \v 13 Chiy guu tuby tiop de bniety Israel ni candza rbée de spírit mal láani de bniety, parzi rcaazdeb niundeb us lá Jesucrist ax raipdeb de spírit malqui: \p —Pur nombrɨ xte Jesús ni rzeet Pablɨ, nare rnabiia laat, guldiia. \p \v 14 Ziy ná ni baany gadz de llingaan tuby bniety Israel ni lá Esceva, laab ni gucbɨ tuby bxoz ni rnabee lo de bxoz. \v 15 Per tuby güelt tuby spírit malqui, cuaibiy lodeb: \p —Rumbeeca Jesús, ne nánquɨzaca túy Pablɨ, per laat ni quɨt ganna tú laat. \p \v 16 Chiy bniety ni nuu spírit malqui láanni guzulo btaazbɨ laadeb, cun juers ni nuub baanbɨ gan lodeb. Quesentiand rnia bannéb laadeb, ax blluuindeb bdiiadeb yuuqui zelluldeb ne názadeb herid. \v 17 Irate de ni rbez Efeso, zeclɨ de bniety Israel ne de ni quɨt ná bniety Israel, gucbeedeb guc ziy. Ax quesentiand bdxibdeb ne guniideb de diidx zaac pur Dad Jesús. \p \v 18 Ziyza zieny de bniety ni güeldilaaz Jesús, bdzɨndeb rziruudeb nez lo bniety irate mal ni baandeb. \v 19 Ne zienzadeb ni bseeddeb dichab par gúndeb mal bniety bednédeb de xlibrɨdeb, ax bzaaicquideb de librɨqui nez lo irate bniety. Chi guléedeb cuend belacti sac pur irate librɨqui, ax zecti cincuenta mily mɨly de plat sac de librɨqui. \v 20 Ziy xquel güelaa brɨɨch xtiidx Jesucrist ne bíeny guelrnabee xtenny. \p \v 21 Chi gudeed guc de cosqui, Pablɨ baanbɨ xgab chiab nez Macedonia ne nez Acaya axtquɨ azétecbɨ axtquɨ Jerusalén. Ziyza guniib dec chi agüeb Jerusalén ax chiazacbɨ Roma. \v 22 Ax bxiaaldbɨ tiop de bniety ni racné laab, Timoteo cun Erast par zédeb Macedonia lalzi biianrub stuudx nez Asia. \p \v 23 Láani de dxiqui tuby scandroo guc láani guɨdx Efeso pur xtiidx Jesús. \v 24 Te pur Demetrɨ, bniety ni runchuu de cos de plat, laab ni banchuub de figur de plat ni ná formɨ xte yudoo xte dios ni lá Diana, nánbɨ guyally runbɨ gan cun de bniety ni runnéb dzɨɨny. \v 25 Ax bchasaab laadeb cun stuudx de ni run saagac dzɨɨnqui, chiy raipbɨ laadeb: \p —Gulcuadiag, laat nántɨ dec lo dzɨɨnquɨ ná ni rcáan mɨlyroo. \v 26 Per anre laat rguiaat ne rindiagtɨ, Pablɨ candzab rniib dec de dios ni runchuu bniety gati diostideni. Ax ziy xquel abaanbɨ gan güeldilaaz zieny bniety laab, ne gati lo guɨdxzitiré, sino que casi iduibte nez Asia. \v 27 Parzi nuu riezgu initnɨ xtsɨɨnnɨ, ne gati xtsɨɨnzitin, néza yudoo xte dios Diana aquɨt gumbeeti bnietni zec ni rumbeedebni anre. Ziy xquel aquɨt tu gúnti cuend guelrnabee xte dios Diana, laany ni rto bnietni iduibte nez Asia ne iduibte lo guɨchliu. \p \v 28 Chi bindiagdeb ziy, bdxiichdeb, ax gurɨxtiadeb: \p —¡Quesentiand guroo ná Diana, dios xte de efesios! \p \v 29 Chiy tuby regüelt gucdeb láani guɨdxqui. Gunaazdeb tiop de bniety Macedonia, Gayo cun Aristarco, de bniety ni candzané Pablɨ, ax bxiubiudeb laadeb güenédeb laadeb rut rac junt guɨdx. \v 30 Chiy rcaaz Pablɨ níiub ruy par nininéb de bniety, per de sanireldilaazbɨ Jesucrist quɨt nisaanti. \v 31 Ne ziyza lo de gurtisy xte Asiaqui nuuch tuby tiop xmigu Pablɨ, de ni bxiaald rson lob dec güenru quɨt yiiutib ruy. \v 32 Chiy de bɨnqui, duudxdeb rbɨxtia irɨnquɨ, stuudxdeb rbɨxtia irɨnquɨza. Cuntisy tuby regüelt gucdeb ruy, ziendeb axtza niclɨ quɨt gándeb xínii bdxasaadeb ruy. \v 33 Chiyru glay de bɨnzienqui gulée de bniety Israel tuby saadeb ni lá Lijandrɨ par ininéb de bɨnqui. Ax baany Lijandrɨ seny lodeb cun naab par iganydeb te par iniib pur de bniety Israel nez lo de bɨnguɨdxqui. \v 34 Per chi gucbeedeb dec bniety Israel laab, zecti tiop hor tubylote gurɨxtiadeb, guniideb: \p —¡Quesentiand guroo ná Diana, dios xte de efesios! \p \v 35 Chiyru chi baany secretary xte guɨdxqui gan bganydeb, ax guniib: \p —De bniety Efeso, irate bniety guɨchliu nán dec lo guɨdxré rcualopac bniety yudoo xte dios Diana, ne rtoza bniety dios Diana, laany ni biatny llayabaa. \v 36 Laat nántɨ dec niy ná didxldí ax quɨt rquiinti gúntɨ zeec, quɨt gúntit tuby cos sin xgab. \v 37 Te pur de bniety ni bednét quɨt xi malti baandeb yudoo, niclɨza gady xi mal diidxti iniideb pur xtiosnɨ. \v 38 Belati Demetrɨ cun de saa ni runbɨ dzɨɨny napdeb xi napdeb cun stuby bniety, a juzgad ná, a de gurtisy nuu, ruy su chagaanydeb xquejdeb. \v 39 Per belati nuuru xi rcaaztɨ, chi gac tuby junt guɨdx chiy idiaxnezɨy. \v 40 Anre ni agucquɨ nuu riezgu inii gubiernɨ cagudiidxnɨ bɨny gac de scandquɨ ne, ¿xi iniin belati inabdiidxdeb dunnɨ pur scandquɨ? \p \v 41 Chi gulull guniib ziy, ax brɨɨch iratedeb. \c 20 \p \v 1 Chi guridxí ni rac de bɨny Efesoqui, Pablɨ gurɨdxbɨ de bniety ni reldilaaz Jesucrist par blɨdxbɨ laadeb. Chiyru raipbɨ laadeb dec azéb, ax zéb nez Macedonia. \v 2 Güetixlob iduibte de nezqui, quesentiand guluzaclaazbɨ de xpɨny Crist cun de xtiidxbɨ, ax bdzɨnbɨ Grecia \v 3 rut guzuguaab chon búiu. Chiguld aidiiab inaazbɨ barcu par chiab Siria, chi gucbeeb dec rcaaz de bniety Israel xi gunné laab, ax güenru baanbɨ xgab gubíi biecquibɨ nez Macedonia. \v 4 Güenéb Sópater bniety Berea, llingaan Pirro, cun Aristarco ne Segundo de bniety Tesalónica, néza Gayo bniety Derbe, cun Timoteo, chiy Tíquico ne Trófimo de bniety nez Asia. \v 5 Iratedeb guzanɨɨddeb ax cuanuudeb Pablɨ cun nare Lucas guɨdx Troas. \v 6 Dunnɨ chi gudeed laní ni rquiiny bniety guechtily sin levadur, chiyru bdxúun láani barcu bdiian Filipos, ax ni rac gaay dxi bdzɨnnɨ guɨdx Troas rut zuguaadeb. Ruy bzuguaan gadz dxi. \p \v 7 Chi bdzɨny chitmigu, chi bdxasaan par illull guechtily, ne cun Pablɨ abaanbɨ xgab iragueelqui idiiab azéb, ax chi guc gueel abcaninézic de bniety. \v 8 Chiy láani yuu yaa rut bdxasaanqui zieny linternɨ cacagui, \v 9 ax zub tuby bíiny ni lá Eutico ruu ventan. Ne cun xchi guniné Pablɨ laadeb, parzi gunaaz bcaald bniinqui, cuall bcaald ax biabllɨ desde ni rion pis axtquɨ lo guɨchliu, agutyllɨ bldesdeb laall. \v 10 Chiyru biat Pablɨ rut nágaall, guzullibbɨ gudeezbɨ laall, ax raipbɨ laadeb: \p —Quɨt idxibtɨ, acllɨ nabány. \p \v 11 Chiyru gubíi bieepy Pablɨ stuby, bllullbɨ guechtily bquiindeb, ne güelaa guninéb laadeb axtquɨ bragueel. Chi bragueel ax biunezbɨ zéb. \v 12 Ne bniiny ni biab ruu ventanqui, nabányllɨ zíanedeb laall, parzi quesentiand rzaclaazdeb. \p \v 13 Dunnɨ ax bdxúun láani barcu bzanɨɨdnɨ zoon par guɨdx Asón, rut biian diidx icáan Pablɨ, te pur laab baanbɨ xgab niib chiab ruy. \v 14 Chi bdxasaan cun Pablɨ guɨdx Asón, chiy bdxunénbɨ láani barcu zoon par rut lá Mitilene. \v 15 Mitilene bdiian, chi bragueelqui ax bdeednɨ nez cuee isla ni lá Quío. Chi bragueel stuby, bdzɨnnɨ rut lá Samos. Chiy chi bragueel stuby, bdzɨnnɨ Mileto, per anste idzɨnnɨ ruy, bzudxin rut lá Trogilio. \v 16 Pablɨ baanbɨ xgab quɨt niatib Efeso, quɨt rcaaztib niacldaab nez Asia pur ni rcaazbɨ yiub idzɨnbɨ Jerusalén, te pur xgabbɨ ná belati chalee idzɨnbɨ chi laní Pentecostés. \p \v 17 Deni zuguaan Mileto, gunabee Pablɨ gueed de bniety ni rnabee lo de xpɨny Crist láani guɨdx Efeso. \v 18 Chi bdzɨndeb, ax raipbɨ laadeb: \p —Desde primer dxi ni bdzɨnia nez Asia axtquɨ hor andxiré, laat nántɨ xa cayuna. \v 19 Iduibte ni zuguaníaa laat cayuna sirvɨ lo Jesucrist cun paciency, masquɨ axt ruuna ne iralote de guelzii ni agudeda pur ni rcaaz de bniety Israel gunné nare. \v 20 Per masquɨ ziy quɨt bsaantia guniia laat ni ná güen par laat, zeclɨ nez lo de bniety ne liztɨ bseeda laat. \v 21 Ne zeclɨ de bniety Israel ne de ni quɨt ná bniety Israel, araipiadeb yaicquideb cun Dios ne chaldilaazdeb Xtadnɨ Jesús. \v 22 Anre nare acháa Jerusalén rut caxiaald Spíritu Sant naa, quɨt gántia xi canuu nare ruy. \v 23 Ni nántizia ná dec irate rut raa rnii Spíritu Sant naa dec lizguiib ne zieny de guelzii ná ni canuu nare. \v 24 Per quɨt xi gúnti pur ziy, masquɨ gatia per cuntisy rzaclaaza gúna ni ná par gúna axtisy rut chalee, ne gúna mandad ni absiáld Xtadnɨ Jesús nare, itɨɨcha de didxzaac xtenny xa ná guelrcaaz xte Dios. \p \v 25 ’Anre nare nánna dec nic tubytɨ ni abenía xa ná guelrnabee xte Dios, aquɨtru iniátit nare. \v 26 Pur ningui, rcaaza iniia laat anre dec aquɨt xi duldti napa belati quɨt ibánytɨ xnezni. \v 27 Te pur nare agudixtiia lot irate xa ná xgab Dios, xíteete quɨt xi bcuaatstia. \v 28 Ax gulcualo lagac laat ne gulcualo irate de bniety ni reldilaaz Jesucrist, laadeb ni absiáld Spíritu Sant laat icualot zecpacza chi rcualo tuby pastor de llíily, te pur Jesucrist cun rɨny xtenny agudillyny pur laadeb. \v 29 Nare nánna chi azáa zeed stuby de ni gueed, zecpacza ni rtɨɨch de begu de llíily, ziy xgabdeb gunnédeb de xpɨny Crist. \v 30 Ne lagac lot idiacá de ni iliuu púrzi dixú, te par gúndeb gan gún de xpɨny Crist cuend xtiidxdeb xlat ni gúndeb cuend xtiidx Dios. \v 31 Gulcualo laat. Gulchanelaaz dec pur chon iz quɨt bsaantia guninía laat, axt ruuna blɨdxa laat. \p \v 32 ’Anre de saniroldilaaznɨ Jesucrist, laznaa Dios rsáana laat cun de didxzaac xtenny. Laany napny guelrnabee par gacnény laat chaza gacbeet xa rcaazny ibánytɨ, ax inɨɨdxny laat irate ni aguniiny ideedny de ni ná xpɨnny. \v 33 Xíteete mɨlyti gunaaba laat, niclɨza lady. \v 34 Laat nanchuut dec cun de naapaca baania dzɨɨny par bquinnía de ni guzuguanía. \v 35 Abliuua laat dec ziy ná par gún bniety dzɨɨny, ax gacné bniety de ni runlieedxni. Gulchanelaaz de diidx xte Xtadnɨ Jesús chi guniiny: “Mazrupac rzaclaaz ni rguaad que ni rcáa.” \p \v 36 Chi gulull gunii Pablɨ ziy, chiy guzullibbɨ gunaabbɨ lo Dios cun iratedeb. \v 37 Iratedeb biindeb, gudeezdeb Pablɨ ne gudodeb ruub. \v 38 Quesentiand nalas bziiendeb, pur ni raipbɨ laadeb aquɨtru iniátideb laab. Chiyru güeldecadeb laab axt rut zu barcu. \c 21 \p \v 1 Ruy bsáannɨdeb, bdxúun láani barcu biion tibyldíte lo isla ni lá Cos. Chi bragueel stuby dxi bdzɨnnɨ lo isla ni lá Rodas, chiy de ruy biion par rut lá Pátara. \v 2 Ruy bdxialnɨ tuby barcu ni achia nez Fenicia, ax bdxúun láanqui. \v 3 Deni zoon chiy lad rbes xtennɨ gunán isla ni lá Chipre, ax zootecnɨ nez Siria. Ne cun ná par ldat barcuqui guɨdx Tiro, ax bdxúun láani guɨdxqui. \v 4 Ruy bdxialnɨ de bniety ni reldilaaz Jesucrist, chiy bzuguanéndeb gadz dxi. De bnietqui pur Spíritu Sant, raipdeb Pablɨ dec quɨt chiatib Jerusalén. \v 5 Per chi bialo gadz dxiqui, bdiiagacnɨ guɨdxqui. Chiy iratedeb cun chialdeb ne de lliindeb, güeldecadeb dunnɨ axt ruxchu nisdoo ni ná ruxchu guɨdxqui. Ruxchu nisdooqui bzullibnɨ gunaabnɨ lo Dios, \v 6 chiyru rdxaipnɨdeb azoon ax bdxaaipnɨ láani barcu, chiy laadeb biecquideb lizdeb. \p \v 7 Chi bdiian guɨdx Tiro biion par Tolemaida, ruy bialo viaj xtennɨ láani barcu. Ziyza bioninén de bniety ruy ni reldilaaz Jesucrist, ax bzuguanéndeb tuby dxi. \v 8 Chi bragueel, Pablɨ cun de sanizuguanénbɨ bdiian Tolemaida biion par Cesarea rut biion liz Liby ni rtɨɨch xtiidx Jesucrist. Libyqui ná tuby de gadz bniety ni cuabee par quiizdeb ni ná par igaazy lo de bniety ni ná prob, ax lizbɨ bzuguaan. \v 9 Libyqui nuu tap llindxaapbɨ gady guchnaatideb, chiy laadeb rteeddeb xtiidx Dios lo de bniety. \v 10 Aguc zienpac dxi ni zuguaan liz Liby, chi bdzɨny tuby profet ni zá nez Judea, laab láb Agabo. \v 11 Chi bdzɨnbɨ cuáab cinturon xte Pablɨ bldiibbɨ lagac de niib ne de naab, ax guniib: \p —Spíritu Sant aguniiny dec Jerusalén de bniety Israel squé xquel ildiibdeb bniety ni ná xtenni cinturonré, ax gúndeb entriagu laab lo de ni quɨt ná bniety Israel. \p \v 12 Chi bindiagnɨ ziy, dunnɨ cun de bniety ruy bdxanlasnɨ lo Pablɨ quɨt chiatib Jerusalén. \v 13 Per laab cuaibbɨ: \p —¿Xínii ruuntɨ ne rsaclastɨ nare? Par nare quɨt xi gúnti ldiibia, o masquɨza axt gatia Jerusalén pur Xtadnɨ Jesús. \p \v 14 Chi gucbeen quɨt idxannɨ gan quɨt chiab, quɨtru xi rdxaiptinbɨ, rdxaiptisnɨb: \p —Su chagac zec ni inabee Dios. \p \v 15 Chi gudeed de dxiqui, deni bialo bchasaan de xixtennɨ ax zoon Jerusalén. \v 16 Bionén tuby tiop de bniety Cesarea ni reldilaaz Jesucrist, laadeb güenédeb dunnɨ rut idxaannɨ liz tuby bniety Chipre ni agulal reldilaaz Jesucrist, laab láb Mnasón. \p \v 17 Ne de bniety Jerusalén ni reldilaaz Jesucrist, quesentiand rzaclaazdeb chi bdzɨnnɨ Jerusalén. \v 18 Chi bragueel bionén Pablɨ biotixlon Jacob, ruy ax zuguaaza irate de ni rnabee lo de xpɨny Crist. \v 19 Chi bdzɨnnɨ deni bialo guniné Pablɨ iratedeb, chiyru gudixteeb lodeb tubyga pur tubyga de cos ni baanbɨ nez lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel, pur guelrnabee xte Dios. \v 20 Chi bindiagdeb ziy, guniideb de diidx zaac par Dios, ne raipdeb Pablɨ: \p —Laabiu nánbiu dec lo de bniety Israel zienguilliúdeb agüeldilaaz Jesucrist, ax iratedeb rnii rquiinpac gún bniety zec ni rnabee ley xte Moisés. \v 21 Ne laadeb abindiagdeb laabiu caliuubiu de bniety Israel ni quɨt rbez lo naciony Israel dec quɨt gúndeb cuend ley xte Moisés, ne raipzacbiudeb quɨt rquiinti chúu llingaandeb seny ni ruu de bniety Israel niclɨza quɨt chanuutideb de xcostumbrɨn. \v 22 Anre, ¿xa gac? Laadeb sdxasaapacdeb chi gacbeedeb abdzɨnbiu. \v 23 Ax güenrudxa gúnbiu squé: Nuu tap de bniety nguiu lon ni ná par gún cumplir tuby promes. \v 24 Güenébiudeb, gulgaany zec ni rnii ley par gacniat, chiy gudillybiu pur laadeb te par chalee iga quiadeb. Ziy xquel gacbee irate bniety dec runquɨbiu zec ni rnabee ley, ax gati didxldíti ná ni bindiagdeb pur laabiu. \v 25 Chiy pur de bniety ni quɨt ná bniety Israel ne agüeldilaazdeb Jesucrist, abcuaan tuby cart lodeb zec ni bdxannɨ xgab dec quɨt chúutideb guelrsaa pur ley xte Moisés. Per quɨt iquiintideb de cos ni abzuub zec gun lo de xtios de bniety, niclɨza quɨt iquiintideb rɨny, niclɨza beel ni gurirɨny, ne quɨt ibánydeb ni quɨt illiú cun ni quɨt rac chialdeb. \p \v 26 Chiyru güené Pablɨ idapte de bnietqui, ax chi bragueel baandeb zec ni rnabee ley par gacniadeb. Chiyru biiudeb laniudoroo xte Jerusalén par gudixteedeb lo bxoz gúc yalo gúndeb zec ni rnabee ley, dxi ni ná par chané tubygadeb tuby ladxaa ni gaty zec tuby gun par Dios. \p \v 27 Chi zeyalo gadz dxi ni ná par gúndeb zec ni rnabee ley, chiy guu de bniety Israel ni zá nez Asia gunádeb Pablɨ laniudoroo xte Jerusalén, ax baandeb scand gunaazdeb laab, \v 28 rbɨxtiadeb: \p —¡De bniety Israel, gulgacné! Bnietreniy candza iranezte caniyáb de bniety Israel cun yudoo xtennɨ, ne raipbɨ de bniety quɨt gúndeb zec ni rnabee ley xtennɨ. Ne gati zíyziti, aguluuzacbɨ de bniety griego laniudoo sant xtennɨ, abannébny zec tuby rut quɨt illiú. \p \v 29 Guniideb ziy pur ni gunádeb Pablɨ láani guɨdxqui candzanéb bniety Efeso ni lá Trófimo, ax baandeb xgab dec güené Pablɨ laab laniudoroo xte Jerusalén. \p \v 30 Parzi tuby scand guc iduibte láani guɨdxqui, xuuin de bniety bdzɨny. Chiy gunaazdeb Pablɨ, bxiubiudeb laab axt detsiudooqui bchiigapacdeb de puert. \v 31 Apac quinxúdeb laab, chi bdzɨny rson lo comandant ni rnabee lo de suldad dec tuby scand cayun irate de bniety Jerusalénqui. \v 32 As bchasaa comandantqui de suldad cun de capitán, xuuindeb güedeb rut dxasaa de bnietqui. Chi gunádeb bdzɨny comandantqui cun de suldad, ax gulez cataazdeb Pablɨ. \v 33 Chiyru gubii comandantqui, gunaazbɨ Pablɨ gunabeeb ildiibdeb de naab cun tiop caden. Ax gunabdiidx comandantqui tú laab, ne xi baanbɨ. \v 34 Per duudx de bnietqui rbɨxtia irɨnquɨ, stuudxdeb rbɨxtia irɨnquɨza, de tant rbɨxtiadeb quɨt xi nialeeti niacbeeb ax gunabeeb chanédeb Pablɨ láani cuartel. \v 35 Chi bdzɨndeb lo de scaler xte cuartelqui, bzubllallii de suldad Pablɨ pur ni aquɨt rsaanti bɨnguilliú ni zanald laadeb, \v 36 ne iratedeb rbɨxtiadeb: \p —¡Gultinxúb! \p \v 37 Deni ayiunédeb Pablɨ láani cuartelqui, laab gunabdiidxbɨ comandant xte de suldadqui: \p —¿Ta zelee ininía laabiu? \p Comandantqui cuaibbɨ: \p —¿Ta nánnu griego? \v 38 ¿Ta gati liúy bɨny Egipto ni baany contrɨ gubiernɨ, chiyru zénegacu tap mily de xpɨnniu de nez lo yiubiz rut quɨt tu rbezti, laadeb ni gudinxúdeb bniety? \p \v 39 Chiyru raipy Pablɨ laab: \p —Bniety Israel nare. Nare gula guɨdx Tarso ni ná lo estad xte Cilicia, tuby guɨdx ni gati gullieezti sac. Baanbiu favor bsaanbiu ininía de bnietquɨ. \p \v 40 Comandantqui guzigueldbɨ, ax guzuldí Pablɨ lo de scalerqui baanbɨ seny cun naab igany de bnietqui. Chi bganydeb, ax guninéb laadeb cun diidx hebreo, raipbɨ laadeb: \c 22 \p \v 1 —De dad bɨngul ne irateruguibtɨ, gulcuadiag guibtɨ ni iniia pur nare. \p \v 2 Chi bindiagdeb rninéb laadeb cun diidx hebreo, mastecru dxidxite biiandeb. Ax güelaaru raipy Pablɨ laadeb: \p \v 3 —Bniety Israel nare. Nare gula guɨdx Tarso ni ná lo estad xte Cilicia, per Jerusalénre guruua. Chiy maistrɨ Gamaliel bseed nare irate zec ni ná ley xte de to xpɨngul gulalnɨ. Ax dibyquia dibylaaza baania xgab gúna sirvɨ lo Dios, zectiziac laaguibtɨ anre. \v 4 Parzi guzunalda de bniety ni reldilaaz Jesucrist, axt gudinxúadeb, ne zeclɨ de gunaa ne de nguiu gunaaza guluua láani lizguiib. \v 5 Bxoz ni rnabee lo de bxoz cun irate de gurtisy Israel nán dec didxldíy. Te pur laadeb bnɨɨdxdeb guiits nare par iliuua de saa bniety Israelnɨ ni rnabee láani guɨdx Damasco par chalee quíilia de ni reldilaaz Jesucrist láani guɨdxqui, ax inaazadeb guedníadeb Jerusalén par gacdeb castigu. \r (Hch. 9:1-19; 26:12-18) \p \v 6 ’Per deni nuneza záa ruy, chi zedzɨnia guɨdx Damascoqui zéedti gac laidxi, tuisquɨ desde llayabaa bdiacá tuby bcharoo ni bzieeny iduibte rut zezáa, \v 7 ax biabba lo guɨchliu. Chiy bindiaga rsee ni gunii nare: “Saulo, Saulo, ¿xínii zunaldu nare?” \v 8 Chiy gunabdiidxa: “¿Tú laabiu, Dad?” Ax cuaibny: “Nareniy Jesús de Nazaret ni zunaldu.” \v 9 De bniety ni zeníaqui gunádeb bcháaqui ax bdxibdeb, per quɨt niacbeetideb ni gunii rsee ni guniné nare. \v 10 Chiy gunabdiidxany: “¿Xi ná par gúna, Dad?” Chiy gunii Dad Jesucrist nare: “Quegüeste. Güelaa xnezu par guɨdx Damasco. Ruy iniideb liú irate ni ná par gúnu.” \v 11 Ne cun bsáan bcháaqui nare ciagu, ax de bniety ni zeníaqui gunaaz naa, güenédeb nare guɨdx Damasco. \p \v 12 ’Ruy rbez tuby bniety nguiu ni run cumplir irate zec ni rnabee ley xte Moisés, laab láb Ananías. Ne irate de bniety Israel ni rbez guɨdx Damascoqui rumbee laab dec xnezquɨny nabánybɨ. \v 13 Ananíasqui bedguiaab nare, chiy chi bdzɨnbɨ guniib nare: “Saulo, aibíi yianloo stuby.” Hóracqui gubíi rianluaa, ax gunáab. \v 14 Chiy guniib nare: “Dios xte de to xpɨngul gulalnɨ abcuabeeny liú gacbiiu xa rcaazny gac ne inioo ne guindiagu rsee Jesucrist, laany ni runny zec ni riáld. \v 15 Te par chagüiuu xtiidxny nez lo irate bɨnguɨchliu, ne güeniuudeb ni agunoo ne ni abindiagu. \v 16 Anre, quɨtru xi cueztiu. Güezuldí chiy brubnis, gunaabga lo Dad Jesucrist te isíany liú xte de xtuldu.” \p \v 17 ’Chi biecquia Jerusalén, guaa laniudoroo güenaaba lo Dios, ax guca zec ni rnixcaald. \v 18 Gunáa Dad Jesús, chiy guniiny nare: “Bcualaaz. Gueeldzi bdiia Jerusalénquɨ, te pur quɨt gúntideb cuend ni iniiu pur nare.” \v 19 Chiy raipiany: “Dad, laadeb nándeb dec nare guaa láani irate de yudoo ax gunaaza de bniety ni reldilaaz laabiu, güelduaadeb láani lizguiib, chiy btaazadeb. \v 20 Ne chi gudinxúdeb Xteb, bniety ni gunii xtiidxbiu, a nare zuguaa ruy, rniia dec güenquɨy gatybɨ, ne axt bcualuaa xab de ni gudinxú laab.” \v 21 Per Dad Jesús guniiny nare: “Quegüe. Nare ixiaalda liú zit lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel.” \p \v 22 De ruytisy bcuadiagdeb ni gunii Pablɨ, chiyru guzulo rbɨxtiadeb: \p —¡Bɨnquɨ quɨt riáldti ibánybɨ! ¡Gultinxúb! \p \v 23 Ne cun güelaa rbɨxtiadeb, chiy rbéedeb xabdeb nez yaa, ne rbéezadeb yiu nez yaa. \v 24 Ax gunabee comandantqui cuudeb Pablɨ láani cuartel ne gunabeeb itaazdeb Pablɨ te par iziruub xínii rbɨxtia de bɨny contrɨ laab. \v 25 Per chi bldiibdeb Pablɨ par itaazdeb laab, laab raipbɨ capitán ni zuguaa ruy: \p —¿Ta zelee itaaztɨ tuby bniety ni ná bniety Roma, anste gacbeet xi baanbɨ? \p \v 26 Chi bindiag capitánqui ziy, ax güetixteeb lo comandant, raipbɨ laab: \p —Bcualobiu xing chagannébiu bnietquɨ, te pur bniety Roma laab. \p \v 27 Chiyru güe comandantqui rut zuguaa Pablɨ, gunabdiidxbɨ laab: \p —¿Ta didxldíy dec bniety Roma liú? \p Pablɨ cuaibbɨ: \p —Didxldílay. \p \v 28 Chiy raipy comandantqui laab: \p —Nare mɨlyroo gudilla par güelee naa bniety Roma. \p Chiy cuaby Pablɨ: \p —Per nare desde chi gula naa bniety Roma. \p \v 29 Chi bindiag de suldad ni nitaaz Pablɨ dec bniety Roma laab, gubicágacdeb. Axt comandantqui chi gucbeeb dec bniety Roma Pablɨ, bdxibbɨ pur ni gunabeeb bldiibdeb laab. \p \v 30 Chi bragueelqui, comandantqui rcaazpacbɨ gacbeeb xi pur run de bɨny Israel contrɨ Pablɨ. Ax bxaicquibɨ Pablɨ, chiy gunabeeb bdxasaa de bxoz ni rnabee lo de bxoz cun irate de gurtisy. Chiy guléeb Pablɨ bdzɨɨb laab nez lodeb. \c 23 \p \v 1 Pablɨ bguiaab lo de gurtisy, ax raipbɨ laadeb: \p —De saa bniety Israelnɨ, iduibte ni nabánia, ne axt hórandxire xíteete rziientia nez lo Dios te pur nare nánna xa nabánia. \p \v 2 Chiy Ananías, bxoz ni rnabee lo de bxoz, gunabeeb de ni zuguaa gax cuee Pablɨ par capdeb ruub. \v 3 Per Pablɨ cuaibbɨ lo bxozqui: \p —¡Ziyza cap Dios ruu, bɨndixú! ¿Ta gati zubu ruc par gúnu guelgurtisy zec ni rnabee ley? Ne, ¿xínii runu zec ni quɨt ná ley, rnabiiu capdeb ruua? \p \v 4 Chiy de bniety ni zuguaa ruy raipdeb laab: \p —¿Ta zeec xquel rsacloo bxozroo xte Dios? \p \v 5 Chiyru gunii Pablɨ: \p —Gulgaanyguibtɨ dispens, quɨt gucbeetia dec bxoz ni rnabee lo de bxoz laab. Lo xquiits Dios rnii: “Quɨt isaclotiu ni rnabee ladxu.” \p \v 6 Chi gucbee Pablɨ dec duudxdeb ná saduceu chiy stuudxdeb ná fariseu, ax aguniib diip: \p —Nare fariseu naa, lliin bniety fariseu nare. Ax pur reldilaaza ni ibíi ibány de bɨnguty, ningui cayun de bniety contrɨ nare. \p \v 7 Deni guniib ziy, guzulo cachaagac de fariseu cun de saduceu lo diidx, ax gucdeb tiop cuaa. \v 8 Te pur de saduceu quɨt reldilaaztideb ni ibíi ibány de bɨnguty niclɨza quɨt reldilaaztideb nuu de ánglɨ ne de spírit, per de fariseu ax reldilaazdeb irate de ziy. \v 9 Parzi tuby guelryai guc ruy. Chiyru güesuldí tuby tiop de maistrɨ ni nán ley, laadeb ni názadeb fariseu, ax guniideb: \p —Bnietré xíteete malti baanbɨ. Tal belati tuby spírit o tuby ánglɨ guniné laab, te quɨt idxanzacnɨ contrɨ Dios. \p \v 10 Chi guná comandant dec amastecru zélaa guelryaiqui, ax bdxibbɨ nillulldeb Pablɨ. Chiyru gunabeeb gueed de suldad par cuéedeb Pablɨ ruy ax chanédeb laab láani cuartel stuby. \p \v 11 Chi biiu guxin stuby, bliulo Jesucrist lo Pablɨ, raipny Pablɨ: \p —Guzaclaazu, Pablɨ, te zec ni guniiu pur nare láani guɨdx Jerusalénquɨ, ziyza iniiu pur nare láani guɨdx Roma. \p \v 12 Chi bragueel, duudx de bniety Israel bdxadiidxdeb par quinxúdeb Pablɨ, ne guniideb dec quɨt xi iquiintideb niclɨza quɨt xi guéetideb axtisy quinxúdeb laab. \v 13 Más de cuarent ná ni gunii ziy. \v 14 Chiy güeninédeb de bxoz ni rnabee lo de bxoz ne de bɨngul xte de bniety Israel, raipdeb laadeb: \p —Dunnɨ abniin dec quɨt xi iquiintin axtisy chi abdinxún Pablɨ. \v 15 Anre laaguibtɨ cun irateru de gurtisy, gulnaabguibtɨ lo comandant guednéb laab illí nez loguibtɨ, digaizy gulniiguibtɨ dec par gacbezaacguibtɨ xáy ná xcuendbɨ. Chiy dunnɨ aizuguaan altant par idinxúnbɨ anste ni idzɨnbɨ ruc. \p \v 16 Per llingaan bzaan Pablɨ bindiagllɨ caniideb ziy, ax güell láani cuartel güetixteell lo Pablɨ. \v 17 Chiyru gurɨdx Pablɨ tuby de capitán, raipbɨ laab: \p —Güenelaa bniinré lo comandant te gaipllɨ laab tuby rson. \p \v 18 Capitánqui güenéb bniinqui lo comandant, raipbɨ laab: \p —Pablɨ ni niaagu gurɨdx nare, chiy gunaabbɨ luaa guednía bniinré nez lobiu te iniill laabiu tuby rson. \p \v 19 Comandantqui gunaazbɨ naa bniinqui, güenéb laall tuby lad, gunabdiidxbɨ laall: \p —¿Xi rcaazu iniiu nare? \p \v 20 Chiy raipy bniinqui laab: \p —De bniety Israel abdxadiidxdeb par inaabdeb laabiu illí chanébiu Pablɨ lo de gurtisy, digaizy iniideb dec rcaazdeb gacbezaacdeb xapacquɨy ná xcuendbɨ. \v 21 Per quɨt chaldilaaztibiudeb, te pur más de cuarent de bɨnqui icanuu xgaats lo nez, ne aguniideb quɨt xi iquiintideb niclɨza quɨt xi guéetideb axtisy quinxúdeb Pablɨ. Anre altant zuguaadeb xi iniibiu. \p \v 22 Chiyru raipy comandant bniinqui: \p —Quegüe. Ne quɨt tu chagaiptiu ni guniiu nare. \p \v 23 Ax gurɨdx comandantqui tiop de capitán xtenbɨ, chiy gunabeeb laadeb ichasaadeb tiop gayuaa suldad ni chia niini, cun setent de suldad ni cueeb cabay ne tiop gayuaa suldad ni icáa lanz par chiadeb Cesarea rca gaa guxin. \v 24 Ne gunabeezacbɨ laadeb guednédeb cabay cueeb Pablɨ, chiy raipbɨ laadeb icualodeb Pablɨ te idzɨnzaacbɨ lo gobernador Félix. \v 25 Ax cun laadeb bxiaaldbɨ tuby cart ni rnii: \p \v 26 “Nare Claudio Lisias, rguaapadios laabiu gobernador Félix, laabiu ni napbiu guroo guelrnabee. \v 27 De bniety Israel gunaazdeb bniety nguiuré aniguinxúdeb laab, per chi gucbiia dec bniety Roma laab, chiy guaa cun de suldad xtena güedzɨcaab lodeb. \v 28 Ne cun rcaaza gacbiia xi runbɨ ningui rdxichnédeb laab, ax bdzɨɨab lo de gurtisy Israel. \v 29 Chiy gucbiia dec pur de cos xte xleydeb ningui rdxichnédeb laab, per quɨt nátiy ni riáld gatybɨ niclɨza par chúub láani lizguiib. \v 30 Per cun agucbiia dec xgab de bniety Israel ná quinxúdeb laab, ax caxiaaldab lobiu. Ne araipia de ni rdxichné laab dec cun laabiu gúndeb arreglad xiy rzacnédeb laab. Niy ná ni rguixtiia lobiu.” \p \v 31 Chi biiu guxin zec ni gunabee comandantqui de suldad, zénegacdeb Pablɨ par guɨdx Antípatris. \v 32 Chi bragueel de suldad ni zé niini biecquideb láani cuartel, chiy de ni beeb cabay zéne Pablɨ Cesarea. \v 33 Chi bdzɨndeb Cesarea, bdeeddeb cart xte comandant gobernador ne baandeb entriagu Pablɨ lob. \v 34 Chi gulull biildy gobernador lo cartqui, gunabdiidxbɨ Pablɨ calí záb. Chiy chi gucbeeb dec Cilicia záb, \v 35 ax araipbɨ laab: \p —Chi gueed de ni cayun contrɨ liú, chiy icuadiaga ni iniiu. \p Ax gunabeeb icualodeb Pablɨ láani palacy xte Herodes. \c 24 \p \v 1 Chi guc gaay dxi, Ananías, bxoz ni rnabee lo de bxoz, bdzɨnbɨ Cesarea cun tuby tiop de gurtisy Israel ne cun tuby abogad ni lá Tértulo. Chiy gubiideb lo gobernador par cuaaicquideb xquej Pablɨ. \v 2 Chi bednédeb Pablɨ, guzulo Tértulo rniib contrɨ Pablɨ. Raipbɨ gobernador Félix: \p —Xtiosten laabiu, dad gobernador. Pur laabiu rbeznɨ naldiu, ne pur guelnán xtenbiu zienzi ni illiú cayac ladxnɨ. \v 3 Iranezte ná bniety cunformɨ pur irate ni cayunbiu dad gobernador Félix, laabiu ni napbiu guroo guelrnabee, xtiostepacnɨ laabiu. \v 4 Per par quɨt cuenzi gunldaa laabiu, rguiin rnaaba lobiu icuadiagbiu ni iniin laabiu tuby ratzipac. \v 5 Bniety nguiuré gucbeen dec laab náb zec tuby guelguidx lo de bniety Israel, iduibte lo guɨchliu candzab rtildbɨ laadeb, ne laab rnabeeb lo de nazaren. \v 6 Chiy rcaazbɨ niunnéb yudoroo xtennɨ zec tuby rut quɨt illiú, ningui gunaaznɨb rcaaznɨ nidxannɨ guelgurtisy zec ni ná ley xtennɨ. \v 7 Per as bdzɨny comandant Lisias cun de suldad xtenbɨ, gulellúb laab laznaan. \v 8 Ax gunii comandantqui dec lobiu ibii de ni run contrɨ Pablɨ. Ne anre lagac laabiu zelee inabdiidxbiudeb par gacbeldíbiu dec didxldí ná ni rniin pur laab. \p \v 9 Chiy de bniety Israel ni zuguaa ruy guniideb dec didxldíc ná ni gunii Tértulo. \v 10 Chiyru baany gobernador seny lo Pablɨ par iniib, ax gunii Pablɨ: \p —Zec ni nánna dec agulal canabeebiu lo naciony Israel, ax cun confianz icabia lo ni caniideb pur nare. \v 11 Ne quɨt xi nagánti gacbeebiu dec nare teste guc tsɨbtiop dxi ni bdzɨnia Jerusalén par ituaa Dios. \v 12 Chiy quɨt tu cunti bdxialdeb nare cachaa lo diidx, niclɨza quɨt xi didxguidxti baania laniudoroo xte Jerusalén, niclɨza láani guɨdx Jerusalén. \v 13 De bnietquɨ quɨt xo iliuutideb laabiu dec didxldí ná de ni rniideb pur nare. \v 14 Per ni rguixtiia lobiu ná dec zec ni reldilaaza Jesucrist, nez cubyquiy zenuaa cayuna sirvɨ lo Dios xte de to xpɨngul gulalnɨ, ax rnii de bnietquɨ dec gati xnez Diostiy, per nare cayuna ziy pur ni reldilaaza irate ni zéed lo de librɨ xte ley ne xte de profet. \v 15 Chiy zectiziac ni reldilaaz de bnietquɨ Dios, ziytiziac reldilaazzacany dec teru ibíi ibány de bɨnguty stuby, zeclɨ de ni guc güen ne de ni guc mal. \v 16 Pur ningui, runa pur ibánia zacru te par quɨt xi iziientia niclɨ nez lo Dios niclɨza nez lo de bniety. \p \v 17 ’Agulalpac záa, anru biecquia ládxa zednía ni rxiaald de bniety par de prob ne zednézaca gun xtena lo Dios. \v 18 Ziy ná ni cayuna chi bdxial de bniety Israel ni zá nez Asia nare laniudoroo xte Jerusalén, per abaania zec ni rnabee ley par gaca nania. Chiy quɨt zienti bniety, niclɨza quɨt xi scandti cayuna. \v 19 Anre de ni gunaaz nare laadebɨy gueeddeb, ibiideb rurén iniideb xiy runa, xi pur rdxichnédeb nare. \v 20 O belquɨtiy, de bnietza ni zuguaa ruc inii xi xfalta bdxialdeb chi gubiia nez lo irate de gurtisy Israel. \v 21 Ni gurɨxtiatizia chi zuguaa glaydeb, raipiadeb: “Pur ni reldilaaza ni ibíi ibány de bɨnguty, ningui cayun bniety contrɨ nare andxiré.” \p \v 22 Chi bindiag Félix ziy, ne cun nánquɨb xa ná nez cuby xte Jesucrist ax bsáanbɨy par stuby dxi, raipbɨ laadeb: \p —Chi gueed comandant Lisias, chiy gacbezaaca xáy ná xcuendtɨ. \p \v 23 Chiyru gunabee Félix capitán dec chalaa icualodeb Pablɨ, per isaandeb gúnbɨ ni rcaazbɨ ne quɨt icuatideb chatixlo de xmigubɨ laab. \p \v 24 Chi gudeed tuby tiop dxi, bdzɨny Félix stuby güelt cun chialbɨ Drusila ni ná bniety Israel. Chiy gunabee Félix gueed Pablɨ, ax bcuadiagdeb gunii Pablɨ xa chaldilaaz bniety Jesucrist. \v 25 Per chi guzulo rnii Pablɨ ná par ibány bniety zacru, su bniety lo de mal xgabni ne teru chúu chi ideed bniety cuend Dios, chiy quesentiand bdxiby Félix ax raipbɨ Pablɨ: \p —Quegüe. A inaaba liú chi gapa tiamp stuby. \p \v 26 Per Félix né mɨliy canuub ideed Pablɨ laab par íldab laab, ningui gunaabbɨ laab zienzi güelt par ininéb laab. \v 27 Ziy gudeed tiop iz, ax bdiia Félix de gobernador chiy biiu Porcio Festo xlatbɨ. Ne cun Félix rcaazbɨ yanzaacbɨ nez lo de bniety Israel, parzi bsáanbɨ Pablɨ láani lizguiib. \c 25 \p \v 1 Deni guc chon dxi ni bdzɨny Festo Cesarea par biiub de gobernador, chiy güeb Jerusalén. \v 2 Ruy de bxoz ni rnabee lo de bxoz cun de bniety Israel ni rnabee, gubiideb gulaaicquideb xquej Pablɨ lob, \v 3 ne gudiin gunaabdeb lob ixiaaldbɨ Pablɨ Jerusalén. Ziy rcaazdeb te pur xgabdeb ná quinxúdeb Pablɨ nez. \v 4 Per Festo cuaibbɨ lodeb dec Cesarea niaagu Pablɨ ne laab ziub yaicquibɨ ruy, \v 5 ax raipbɨ laadeb: \p —De ni mazru nap guelrnabee lot, laadeb sadeb Cesarea, chiy belati nuu xi mal baany bnietqui, ruy iniideb xiy baanbɨ. \p \v 6 Zecti dzɨ xon o dzɨ tsɨ dxi guzuguaa Festo Jerusalén, chiyru biecquibɨ Cesarea. Chi bragueel, gurib lo yallily xtenbɨ rut rnabeeb, ax gunabeeb guednédeb Pablɨ. \v 7 Chi bdzɨnnédeb Pablɨ, de bniety Israel ni bdzɨny xte Jerusalén gubiideb chiy cuendroo ná de ni guniilesadeb baany Pablɨ. Zieny ni guniideb baanbɨ, masquɨ nic tuby ni guniidebqui quɨt xo niliuudeb dec didxldíy. \v 8 Chiyru cuaby Pablɨ lodeb: \p —Nare xíteete mal gady gúntia. Xíteete malti gady gunnétia ley xte de bniety Israel, niclɨza yudoroo xte Jerusalén, niclɨza pur rey César. \p \v 9 Per Festo rcaazbɨ yanzaacbɨ nez lo de bniety Israel, ax gunabdiidxbɨ Pablɨ: \p —¿Ta rcaazu chuu Jerusalén, ruy ibexneznɨ la napu duld o la quɨt napu duld ni rniideb pur liú? \p \v 10 Pablɨ cuaibbɨ: \p —Lo gurtisy Roma zuguaa, gurtisy xte rey César, rut riáld idiaxnez xiy baania. Laabiu nanchuubiu xíteete malti gady gunnétia de bniety Israel. \v 11 Belati baania tuby mal ni riáld gatia, quɨt rniitia quɨt gatia. Per belati gati didxldí ná de ni rniideb baania, ruteete quɨt tu napti nez gún entriagu nare lodeb. Güenru teda lo rey César. \p \v 12 Chiy, chi gulull guniné Festo de xpɨnbɨ ni rnii xa gac, ax raipbɨ Pablɨ: \p —Liú guniiu tedu lo rey César, anre ax tedu lob. \p \v 13 Chi gudeed tuby tiop dxi, rey Agripa cun chialbɨ Berenice bdzɨndeb Cesarea güetixlodeb gobernador Festo. \v 14 Ne cun zienpac dxi guzuguaadeb ruy, ax bené Festo rey Agripa xtiidx Pablɨ, raipbɨ laab: \p —Rurén nuu tuby bniety nguiu ni bsáan Félix láani lizguiib. \v 15 Chi guaa Jerusalén, de bxoz ni rnabee lo de bxoz cun de bniety ni rnabee lo de bniety Israel gulaaicquideb xquejbɨ, gunaabdeb inabiia gatybɨ. \v 16 Per nare raipiadeb dec de gurtisy Roma quɨt naptideb costumbrɨ inabeedeb gaty tuby bniety anste ibiib nez lo de ni cabaaicqui xquejbɨ par iniib la didxldí, o la gati didxldí ná ni rniideb pur laab. \v 17 Pur ningui, chi beed de bniety Israelqui rurén, xíteete gucldaatia, bragueelacqui guriaa lo yallily xtena, ax gunabiia bednédeb bniety nguiuqui. \v 18 Per de ni beed par iniideb xiy runbɨ, quɨtza xi cuendrooti guniideb zec ni baania xgab niniideb pur laab. \v 19 Ni rbaaicquitisdeb xquejbɨ ná pur de xcostumbrɨdeb ne xte tuby ni lá Jesús ni aguty, per Pablɨ rniib dec nabány Jesúsqui. \v 20 Ne cun nare quɨt racbeetia xa gúna pur ziy, ax gunabdiidxa Pablɨ la rcaazbɨ chiab Jerusalén par idiaxnez de cosqui ruy. \v 21 Per laab gunaabbɨ lo rey César teedbɨ par idiaxnez ni rniideb pur laab, ningui gunabiia guiaaguzicbɨ axtisy chalee ixiaaldab lo rey César. \p \v 22 Chiy raipy rey Agripa Festo: \p —Belrulati chalee, ziyza rcaaza guindiagab. \p Ax cuaby Festo: \p —Illí guindiagbiub. \p \v 23 Chi bragueel quesentiand zuchuu rey Agripa cun Berenice bdzɨnnédeb de bɨny ni rnabee lo de suldad cunru de bɨnroo xte láani guɨdxqui, bdzɨndeb biiudeb laniuu rut icuadiagdeb ni inii Pablɨ. Ax gunabee Festo güecáadeb Pablɨ, \v 24 chiy gunii Festo: \p —Rey Agripa ne irateruguibtɨ de dad ni rbeznéguibtɨ dunnɨ ruré. Bniety ni rguiaaguibtɨ ruré, irate de bniety Israel, zeclɨ Jerusalén ne rurén abedguiaadeb nare rnaabpacdeb gatybɨ. \v 25 Nare quɨt xi falti xtenbɨ rdxiala ni riáld gatybɨ. Ne laab agunaabbɨ teedbɨ lo rey César rut idiaxnez xcuendbɨ, ax abaania xgab ixiaaldab. \v 26 Per quɨt rdxialtia xi icuáa pur laab lo guiits ni ixiaalda lo rey César ni rnabee nare. Pur ningui rdzɨɨab nez loguibtɨ, zec nála laabiu, rey Agripa, te par chi agulull gunabdiidxguibtɨb ni ná par inabdiidxguibtɨb ax anuu xi icuáa pur laab. \v 27 Te pur nare rliluaa dec gati xneztiniy ixiaalda tuby ni nuu láani lizguiib lo rey César ne quɨt iniia xi rniideb baanbɨ. \c 26 \p \v 1 Chiyru raipy rey Agripa Pablɨ: \p —Azelee iniiu pur liú. \p Ax bldesnaa Pablɨ guzulo guniib: \p \v 2 —Quesentiandquɨza rzaclaaza güelee zuguaa nez lobiu anre rey Agripa, par ininía laabiu, gacnía nare xte de irate ni rnii de bniety Israel pur nare. \v 3 Te pur laabiu nánpacbiu irate de costumbrɨ xte de bniety Israel, ne xi de run rchaadeb lo diidx. Pur ningui rnaaba lobiu gúpbiu paciency icuadiagbiu ni iniia. \p \v 4 ’Irate de bɨny Israel nándeb xa gubánia cun laadeb zeclɨ ládxa ne Jerusalén, desde bichiina. \v 5 Ziyza nándeb, ne zelee iniideb belati rcaazdeb, dec nare desdɨ bichiina naa fariseu, ne de fariseuy mazrupac zenuu ley xte de bniety Israel. \v 6 Chiy anre zuguaa ruré, btsɨndeb nare lo gurtisy pur ni reldilaaza isbány Dios de bɨnguty zec ni raipny de to xpɨngul gulalnɨ. \v 7 Irate tsɨbtiop cuaa de bniety Israel canuudeb idzɨny dxi ni gún Dios ziy, pur ningui rtodebny ne rundeb sirvɨ lony rdxi ne guxin. Chiy anre pur ni reldilaaza ziy ax cayun de bniety Israel contrɨ nare, rey Agripa. \v 8 O, ¿ta quɨt reldilaazguibtɨ dec sbány Dios de bɨnguty? \p \v 9 ’Guloqui nare baania xgab dec rquiinpac xi de gunnía de xpɨny Jesús de Nazaret, \v 10 ax ziy baania Jerusalén. Cun guiits xte de bxoz ni rnabee lo de bxoz, zieny de ni reldilaaz Jesucrist guluua láani lizguiib. Chiy chi gudinxúdeb laadeb, néza nare guniia su gatydeb. \v 11 Zienzi güelt banníadeb xi banníadeb par baania juersdeb isaandeb ni reldilaazdeb Jesucrist. Ziy baania láani irate de yudoo, ne de tant ni bdxichníadeb ax guzunaldadeb axt stuby de guɨdx. \r (Hch. 9:1-19; 22:6-16) \p \v 12 ’Chiy par ziy záa Damasco, cun tuby guiits xte de bxoz ni rnabee lo de bxoz. \v 13 Per caurienbiu rey Agripa, nez gunáa tuby bcháa xte llayabaa zecti laidxi, per mazru nieeny que zec ni rzieeny gubidx, ax bzieeny bcháaqui iduibte rut záa cun de bniety ni zéne nare. \v 14 Chiy iratecnɨ biabnɨ lo yiu, ax bindiaga rsee ni guniné nare cun diidx hebreo: “Saulo, Saulo, ¿xínii zunaldu nare? Lagac liú caguíiliu guelna xtenu zec gúun ni rcuanii lo yarrudx.” \v 15 Chiyru guniia: “¿Tú laabiu, Dad?” Laany cuaibny: “Nareniy Jesús, ni zunaldu. \v 16 Per güeste, güezuldí, te pur nare abliluaa loo par gúnu sirvɨ luaa ne par güiuu diidx xte ni agunoo andxiré ne ni teru iliuua liú. \v 17 Nare ixiaalda liú lo de bniety Israel cun lo de ni quɨt ná bniety Israel, ax naa gacnía liú par quɨt xi gunnédeb liú. \v 18 Ixiaalda liú lodeb par ixalu bslodeb isaandeb nez mal, chanuudeb nez güen. Quɨtru isaandeb inabee bɨndxab laadeb, ax chanuudeb xnez Dios. Chiy chaldilaazdeb nare par gacdeb perdón xte de xtulddeb ne yálddeb ni riáld iraru de xpɨny Dios, laadeb ni ananiadeb nez lony.” \p \v 19 ’Ziy xquel guc, rey Agripa, bcuadiaga diidx baania zec ni gunii Jesucrist nare chi bliulony luaa. \v 20 Nidoote láani guɨdx Damasco btɨɨcha xtiidxny, chiyru Jerusalén ne iduibte nez Judea cun lo de bniety ni quɨt ná bniety Israel. Raipiadeb yialaazdeb pur de xtulddeb, yaicquideb cun Dios ne gúndeb de ni ná güen par yíany dec abchu zec ni nabánydeb. \v 21 Ax pur ziy, ningui gunaaz de bniety Israel nare laniudoroo xte Jerusalén, rcaazdeb niguinxúdeb naa. \v 22 Per cun guelgucné xte Dios a nare axt hórandxire zélaa cayuenía irate bniety xtiidxny, zeclɨ de guroo ne de bichiin. Ne irate ni raipiadeb ná púrpac ni bcuaa de profet cun Moisés xa ná ni teru gac, \v 23 dec Crist ná par teedny guelzii, gatyny. Per chi agutyny laany ná ni nidoote ibíi ibánny lo de bɨnguty, ax quixteeny zeclɨ lo de bniety Israel ne lo de ni quɨt ná bniety Israel xa xquel gapdeb perdón lo Dios. \p \v 24 Deni canii Pablɨ ziy, chiy gurɨxtia Festo: \p —¡Rac quiu, Pablɨ! De tant ni rseedu arac quiu. \p \v 25 Per Pablɨ cuaibbɨ: \p —Quɨt racti quiaa, gobernador Festo. Ni caniia ná xnezni ne didxldí. \v 26 A rey Agripa zuguaa ruc, laab nánbɨ ni caniia, niyla sin dxiby caniia nez lob. Nare nánpaca dec laab nánbɨ irate ni caniia, te pur quɨt caniitia pur de ni guc xgaats rut quɨt tu gacbeetini. \v 27 ¿Ta reldilaazbiu ni gunii de profet, rey Agripa? Nare nánna dec reldilaazbiu. \p \v 28 Chiy cuaby rey Agripa: \p —A stuudxzi niunu gan nare gaca xpɨny Crist. \p \v 29 Ax gunii Pablɨ: \p —Masquɨ stuudxzi o masquɨza rieedxru, Dios nany dec gati laaiztibiu, néza irate de ni cacuadiag ni caniia andxiré, idzɨny dxi gactɨ xpɨny Crist zec nare masquɨ gati cun de cadenré. \p \v 30 Chiyru güesú rey Agripa cun gobernador Festo cun Berenice ne cun irateru de ni zubnédeb ruy. \v 31 Chi gubicádeb tuby lad guzulo cayueedeb diidx cun saadeb, nadeb: \p —Bniety nguiuc xíteete gady gúntib ni riáld gatybɨ, o ni chúuzacbɨ láani lizguiib. \p \v 32 Chiy raipy Agripa Festo: \p —Zelee nildánbɨ, belati laab quɨt ninaabbɨ teedbɨ lo rey César. \c 27 \p \v 1 Chi guniideb aixiaalddeb dunnɨ Italia, chiy baandeb entriagu Pablɨ cun stuudx de pres lo capitán ni lá July, laab ni rnabeeb lo tuby cuaa de suldad ni lá Augusto. \v 2 Ax Cesarea bdxúun láani tuby barcu ni zá Adramitio, barcu ni aidiia chia de guɨdx xte Asia. Né Aristarco bionén, bniety Tesalónica, guɨdx ni ná lo estad xte Macedonia. \v 3 Chi bragueel bdzɨnnɨ Sidón, rut quesentiand güen guc July cun Pablɨ, bsaanbɨ güetixlo Pablɨ de xmiguni láani guɨdxqui ax bdeeddeb ni rquiinbɨ. \v 4 Chi bdiian Sidón bcuagüeltnɨ isla ni lá Chipre, bsáannɨ islaqui lad rbes par quɨt cuenzi ichalon bi, te pur nez lon zá bi. \v 5 Bdeednɨ lo nisdoo gax de nez Cilicia cun Panfilia ax bdzɨnnɨ Mira, tuby guɨdx xte Licia. \p \v 6 Ruy bdxial capitán xte de suldad tuby barcu xte Alejandría ni chia par Italia, ax guniib idxúun láanqui. \v 7 Chay xquel biion zienzi dxi, quesentiand trabaju par bdzɨnnɨ nez rut lá Gnido. Ne cun zeczi zá bi nez lon, ax güenru bioteednɨ nez Salmón, bcuagüeltnɨ isla ni lá Creta. \v 8 Caante ruu islaqui zoon lo nisdoo, per quesentiand trabaju, axtquɨ bdzɨnnɨ tuby lat rut lá Buenos Puertos, gax nez rut ná guɨdx ni lá Lasea. \p \v 9 Chiy zecti ni agucldaan, ax anuu riezgu par chalaaru choon lo nisdoo, te pur abdzɨngax tiamp xte guelnald. Ningui gunii Pablɨ, \v 10 raipbɨ laadeb: \p —De xmiguaa, quɨt chootin güen belati chalaa choorun, te pur nuu riezgu ibixy barcu chiy irɨɨch irate ni nuu láanquɨ lo nis, ne nuu riezgu axt dunnɨ gatynɨ. \p \v 11 Per capitán xte de suldad mazru baanbɨ cuend bniety ni ná xtenni barcu cun capitán xte láani barcuqui, quɨt baantib cuend ni gunii Pablɨ. \v 12 Ne cun quɨtga náti ruy güenpac par iteednɨ tiamp xte guelnald, parzi casi iradeb baandeb xgab güenru idiian ruy, idxannɨ pur idzɨnnɨ Fenice, tuby guɨdx xte Creta rut quɨt cuenzi rbíiti bi, ax ruy iteednɨ guelnald. \p \v 13 Chiy guzulo rbíi tuby bi ldas ni zá lad sur, parzi rlilodeb dec agüelee zec ni ná xgabdeb, ax bdiian zoon lo nisdoo caante ruu isla xte Creta. \v 14 Per duudxzi guc zoon chi bdiia tuby bidux ni lá Euroclidón lo nisqui, \v 15 ax guzulo rlayaa biqui barcu. Ne cun nez lon zá biqui parzi quɨtru xo nialaati nia barcuqui nez rut ná par, ax cuntisy bsaandeb güené barcuqui dunnɨ nez rut blayaa biy. \v 16 Chiy bdeednɨ nez dets tuby isla bichiin ni lá Clauda, rut aquɨt cuenzi rbíiti birooqui, ax ruy canua ni cá llaa barcuqui quesentiand trabaju par bldiiepnɨy láani barcuqui. \v 17 Chiyru chi gulull bldiiepnɨ canuaqui láani barcu, ax bzaadeb de duu barcuqui par quɨt ibiliy. Chiy cun rdxibdeb yaazy barcu láani yiully ni lá Sirte, ax bldiatdeb de lón xte barcuqui te par cuntisy zéne barcuqui dunnɨ nez rut rlayaa biy. \v 18 Chi bragueel ziytiziac biroo nuu lo nisdooqui, ax guzulo btɨɨchdeb de carguɨ xte barcuqui lo nisdoo. \v 19 Ni rion dxi, laadeb cuáadeb irate de cos ni rlliú par barcuqui bcuaadebɨy lo nisdoo. \v 20 Zieny dxi quɨt bíenti gubidx niclɨza de balgui pur biroo ni nuu lo nisdooqui, chiy dunnɨ aquɨtru bionelaaztin ldán lo nisqui. \p \v 21 Ne cun aguc zieny dxi quɨt xi caquiintin, ax güesuldí Pablɨ glaynɨ, guniib: \p —De xmiguaa, güenrupac belrulati nicuadiagtɨ xtiidxa quɨt nidiiatin Creta, ax quɨt nideedtin de trabajuquɨ niclɨza quɨt xi ninittin. \v 22 Per anre quɨt xi gúnti, quɨt idxibtit, te pur nic tubytɨ quɨt gatyti, barcutisquɨ teru ibily. \v 23 Te pur Dios ni rnabee nare, laany ni cayuna sirvɨ lony bxiaaldny tuby ánglɨ xtenny bedliulo luaa nuch, \v 24 chiy gunii ánglɨqui nare: “Quɨt idxibtiu, Pablɨ, te pur nápac par ibiiu nez lo rey César, ne pur liú nic tuby de ni zedníu láani barcuquɨ quɨt isaanti Dios gatydeb.” \v 25 Pur ningui, de xmiguaa, gulchuzaclaaz, te pur nare reldilaaza Dios ne nánpaca dec zac zec ni gunii ánglɨqui nare. \v 26 Per teru chagaag barcuquɨ nez ruu tuby isla. \p \v 27 Chi guc tsangubidx ni zoon lo nisdooqui, guxinqui bdzɨnnɨ de nez lo nisdoo ni lá Adriático, zé zéed barcu lo nisqui pur bi. Chiy de bniety ni ná xcuendni barcuqui, guxinqui zecti gueel gucbeedeb dec amer idzɨnnɨ lo guɨchliu. \v 28 Chiyru brɨɨxdeb xati guét nisqui, ax treinta y seis metrɨ xquel guétni. Delantruqui gubíi brɨɨxdebni ax agaldbigadz metrɨ xquel guétni. \v 29 Chiy rdxibdeb chacuatop barcuqui de guia, ax nez llaa barcuqui bzaalddeb tap ganch guiib lo nisdooqui te par chalee sudxí barcuqui, ne ójlapacza laadeb abragueel. \v 30 De bniety ni ná xcuendni barcuqui, digaizlezy baandeb zec ni cacuaaru de ganch guiib lo nisdoo nez lo barcuqui ne parzi caldetdeb canua ni chúudeb láanni par illuuindeb. \v 31 Per Pablɨ gudixteeb lo capitán ne lo de suldad raipbɨ laadeb: \p —Belati de bnietquɨ quɨt yáandeb láani barcu, laat aquɨt ldátit. \p \v 32 Chiyru btiuu de suldad de ni liiby canuaqui par biab canuaqui lo nisdoo. \p \v 33 Deni cayiáany lo yiu, Pablɨ raipbɨ laadeb iquiindeb. Raipbɨ laadeb: \p —Aguc tsangubidx ni quɨt raaistit niclɨza quɨt xi rquiintit. \v 34 Nare rniia laat, gulquiiny belati rcaaztɨ ibányrut, te pur iratectɨ per niclɨ tuby guichquiat quɨt inittit. \p \v 35 Chi gunii Pablɨ ziy, cuáab tuby guechtily laznaab, ax bdeedbɨ gracy Dios nez lo iratedeb, chiy bllullbɨ guechtilqui guzulo caquiinbɨ. \v 36 Chiyru guzaclaaz iratedeb guzulo caquiinzadeb. \v 37 Tiop gayuaa setenta y seis nan pur iratecnɨ ni ziopnɨ láani barcuqui. \v 38 Chi gulull bquiindeb zecti ni bialdeb, chiyru btɨɨchdeb trigu lo nisdoo te par bsesru barcu. \p \v 39 Chi bragueel, de bniety ni ná xcuendni barcuqui, laadeb ni ládeb de mariner quɨt bambeetideb calí lo guɨchliuqui aidzɨnnɨ. Per gunádeb dec nuu tuby lluuc nisdoo rut nuu yiully iduibrdontec, ax baandeb xgab idzɨɨdeb barcu ruy. \v 40 Chiy btiuudeb de ni liiby de ganch guiib ni racné zudxí barcuqui lo nis, bsáanacdeb de ganchqui láani nisdoo ne bxaicquideb yag ni racné rza barcuqui te par sulo say. Chiyru bldesdeb lón xte nez lo barcuqui par inaaziy bi, ax guzulo zé barcu par ruxchu nisdoo. \v 41 Per güeyaaziy láani tuby yiullyroo rut güegaagɨy. Nez quiay bieezy láani yiully niclɨ quɨtru rzeesiy, chiy nez llaaniy guzulo rbily pur tant juers ni rla nisdooy. \v 42 Parzi rcaaz de suldad niguinxúdeb de pres, te par quɨt cueebdeb nis ax illuuindeb. \v 43 Per capitán ni rnabee de suldadqui quɨt bsaantib niac ziy pur ni quɨt rcaaztib gaty Pablɨ, ax güenru gunabeeb dec de ni relee rbeeb nis, nidoote laadeb yiiudeb lo nis gúndeb pur idiiadeb ruxchu nisdooqui. \v 44 Chiyru azanald irarudeb lo de bred o lo de yag ni gubily barcuqui. Ziy xquel gulán, iratecnɨ bdzɨnnɨ ruxchu nisqui. \c 28 \p \v 1 Chi bialo bdiian iratecnɨ lo nisqui, chiyru gucbeen dec lo isla ni zuguaanqui lá Malta. \v 2 De bniety ruy quesentiand güen gucdeb cun dunnɨ. Baandeb tuby balroo pur ni nald ne cayabza nisguia, ax guniideb dunnɨ ibiin ruu balqui. \v 3 Chiy btop Pablɨ tuby deez yabiz, parzi deni cacuaabɨy lo balqui chi bdiiald tuby béeld láanqui pur guelnaldaa xte balqui, ax guiidiac béeldqui naa Pablɨ. \v 4 Chi guná de bniety Maltaqui náldti béeldqui naa Pablɨ, chiy raipdeb saadeb: \p —Per bnietquɨ bɨny gudinxúb, niyla masquɨ guláb lo nisdoo, per zatypacbɨ pur ni baanbɨ. \p \v 5 Per Pablɨ bdzɨbybɨ naab ax biab béeldqui lo bal, ne xíteete guctib. \v 6 Iratedeb canuudeb sagui naab, o tuisquɨza yabbɨ gatybɨ. Per chi guc xchi, chi gunádeb dec xíteete guctib, bchudeb xgabdeb ax guzulo rniideb dec tuby dios laab. \p \v 7 Gax rut bzuguaanqui ná de liu xte bniety ni rnabee lo islaqui, laab láb Publio. Ax guniib choon lizbɨ, ruy bzuguaan chon dxi, ne quesentiand güen gucbɨ cun dunnɨ. \v 8 Chiy nágaa xtadbɨ racxúb, nuub xliaa ne racbɨ yiubrdzɨɨ. Ax gubii Pablɨ rut nágaab, ne chi gulull gunaab Pablɨ lo Dios pur laab, chiy bzubnaab quiab ax biacbɨ. \v 9 Chi gucbee de bniety ruy ziy, irateru de bniety racxú ni rbez lo islaqui beeddeb rut zuguaa Pablɨ ax bsiacbɨ laadeb. \v 10 Parzi zieny ni bguaaddeb dunnɨ pur ziy. Chiy deni bdxúun láani barcu par aidiian ruy, bnɨɨdxdeb dunnɨ irate ni rquiinnɨ par nez. \p \v 11 Chon búiu bzuguaan lo isla ni lá Maltaqui, chiyru bdxúun láani tuby barcu xte Alejandría, tuby barcu ni bteed guelnald ruy. Ax nez lo barcuqui cá tiop dxan ni lá Cástor ne Pólux. \v 12 Chiyru bdzɨnnɨ tuby guɨdx rut lá Siracusa, rut bzuguaan chon dxi. \v 13 Chiy ruy bdiian biion caante ruu nisdoo axtquɨ bdzɨnnɨ guɨdx rut lá Regio. Chi bragueel deni bdiian ruy, bdiia tuby bi lad sur ax ni rrop dxi bdzɨnnɨ guɨdx rut lá Puteoli. \v 14 Ruy bdxialnɨ tuby tiop de saniroldilaaznɨ Jesucrist, chiy guniideb izuguanéndeb, ax bzuguanéndeb tuxman. Ziy xquel guc, chiyru zoon Roma. \v 15 De saniroldilaaznɨ Jesucrist, laadeb ni rbezdeb Roma, anándeb idzɨnnɨ ruy. Ax bdiiadeb bedchalodeb dunnɨ axt guɨdx ni lá Foro de Apio ne guɨdx ni lá Tres Tabernas. Chi guná Pablɨ laadeb rzaclaazbɨ ne bdeedbɨ gracy Dios. \v 16 Chi bdzɨnnɨ Roma, chiy baany capitán entriagu irate de pres lo comandant xte ruy. Per Pablɨ bsaandeb gulezbɨ irɨnquɨ yuu rut bcualo tuby suldad laab. \p \v 17 Chi guc chon dxi ni bdzɨnnɨ Roma, Pablɨ gunaabbɨ de bniety Israel ni rnabee lo de bniety Israel ni rbez ruy. Chi bdxasaadeb, ax raipbɨ laadeb: \p —De saa bniety Israelnɨ, nare xíteete gady gunnétia de bniety Israel niclɨza de costumbrɨ xte de to xpɨngul gulalnɨ. Ne chiy laadeb gunaazdeb nare Jerusalén, baandeb entriagu naa lo de gurtisy xte Roma. \v 18 Chiy de bniety Romaqui chi bialo cuáadeb cuend irate, ax rcaazdeb níldadeb nare pur ni gucbeedeb dec quɨt xi baantia par gatia. \v 19 Per de bniety Israel quɨt nizigueldti, ax güenru gunaaba teda lo rey César te par idiaxnez xiy rzacnédeb nare, per gati pur xi rzacnétiadeb naa. \v 20 Pur ningui gunaaba laaguibtɨ, par guedguiaaguibtɨ nare ne ininía laaguibtɨ dec pur ni reldilaaza dec ibíi ibány de bɨnguty zectiziac ni reldilaazza irateru de saa bniety Israelnɨ, ninguiy liibia cun de cadenré. \p \v 21 Chiy raipdeb laab: \p —Dunnɨ nic tuby cart xte Judea gady icáatin rut iniideb dunnɨ pur liú, niclɨza tuby de bniety ladxnɨ ni rdzɨny xte Judea gady xi iniitideb dunnɨ contrɨ liú. \v 22 Per rcaaznɨ guindiagnɨ xa ná xgabu, te pur dunnɨ nánnɨ dec iranezte rniideb contrɨ religiony cubyqui. \p \v 23 Chiyru guniideb xi dxi idxasaadeb. Ne chi bdzɨny dxiqui, quesentiand zieny bniety bdxasaa rut rbez Pablɨ. Chiy desde sidoo axtquɨ gudxi guninéb laadeb xa ná guelrnabee xte Dios. Baanbɨ pur chaldilaazdeb Jesús, ax bzeetbɨ rut rnii pur laany lo librɨ xte ley xte Moisés ne ni bcuaa de profet. \v 24 Nuudeb güeldilaazdeb ni gunii Pablɨ, per nuudeb quɨt güeldilaaztideb. \v 25 Ne cun quɨt guctideb tubylo, parzi guzulo zíadeb. Chiy raipy Pablɨ laadeb: \p —Didxldíquɨy ni raipy profet Isaías de to xpɨngul gulalnɨ dec Spíritu Sant guniiny: \q1 \v 26 Quegüe chiy guts de bnietre: \q1 Masquɨ rindiagdeb per quɨt xi gacbeetideb, \q1 ne masquɨ rianlodeb per lazu quɨt rianlodeb. \q1 \v 27 Te pur laadeb abxungdeb laadeb, \q1 ax rundeb zec ni quɨt rianlo \q1 ne quɨt rindiag te par quɨt íguiaadeb \q1 ne guindiagdeb ax gacbeedeb. \q1 Te pur laadeb quɨt rcaaztideb gueeddeb cun nare, \q1 ax gúna perdóndeb. \m \v 28 Pur ningui gulgacbee dec desde anre lo de bniety ni quɨt náti bniety Israel irɨɨch diidx xa xquel gaaddeb perdón xte Dios, ne laarudeb zeldilaazdeb de diidxqui. \p \v 29 Chi gulull gunii Pablɨ ziy, zégac de bniety Israelqui rchaadeb lo diidx cun saadeb. \p \v 30 Tiop iz gulez Pablɨ ruy, yuu rut gudillybɨ. Chiy ruy baanbɨ cuend irate de bniety ni güetixlo laab. \v 31 Sin dxiby gudixteeb lodeb xa ná guelrnabee xte Dios, ne benéb laadeb xtiidx Jesucrist sin quɨt tu nicuati.