\id PHP - Hixkaryana NT -Brazil 2012 (DBL -2013) 
\h Feryepos 
\toc1 Feryepos Hon Komo Hyaka Pawru Nmenhotho On Ha 
\toc2 Feryepos 
\toc3 Flp 
\mt1 FERYEPOS HON KOMO HYAKA PAWRU NMENHOTHO ON HA. 
\c 1  
\s1 Ohyakanye àmenhehe Feryepos hon komo hyaka katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Pawru uro ha. Rakoron xarha Txemohtyo. Kryestu Txesus yanoto me amna naha. Ohyakanye àmenhehe, Feryepos hon komo hyaka. Khoryenkomo mryenon komo rma omnyamo, Kryestu Txesus yoh komo rma. Oyonye ro komo hyaka xarha àmenhehe, nyamoro yakoronomanye ro komo hyaka xarha. 
\p  
\v 2 Onà wyaro amna nkehe, Khoryenkomo wya, ohokonye. Towahke exko, Feryepos hon kom hoko, ohxe txetxoko, kehe amna, àwya, Txesusu Kryestu wya xarha. Kyàmkom me rma naha, Khoryenkomo. Kohkom me rma naha, Txesusu Kryestu. 
\s1 Feryepos hon kom hoko Khoryenkom yakoro Pawru rwonàmàthàrà on ha. 
\p  
\v 3-5 Ohutwahkahpàranye wehxaha. Rowya ohutwantokonye rma, ohokonye rma kàrwonaha, Khoryenkom yakoro. Ohokonye rorwonàmnàtoko rma, teryehorye roro rma haxa kàrwonaha. Onà wyaro àkehe xarha, Khoryenkomo wya, ohokonye. Apa y, ohxe rma haxa nyamoro meryatxow hamà, àkehe, àwya. Apa y, thenyehra rma haxa rakoronometxhe, rowya àrwo yonyhorunu yokarymatxho me, àkehe, àwya. Apa y, àro wyaro rma rakoronometxkonà, amnyehra, tàwyanye Kryestu yahosàtxhe rma. Amnye rma xarha rakoronometxhe rma. Apa y, rakoronomanye ro me nyamoro meryatxow hamà. Ohxe xaxa manay hamà, àkehe. Àro wyaro rma àkehe, Khoryenkomo wya, ohokonye. 
\p  
\v 6 Amnyehra oyonyhoryetxkonà rma, Khoryenkomo. Noro rma, oyonyhoryetxehketxhe haxa ha. Txesusu Kryestu yomoknàtoko, oyonyhoryetxehketxhe haxa ha. Anatoko oyonyhoryetxehketxow hana kahra mak wehxaha. Oyonyhoryetxehketxhe xaxa mak hampànà, kany me haxa wehxaha. 
\p  
\v 7 Àro wyaro tkahorye naha, ohokonye, oxenye rma haxa ryesnàr ke. Oxenye rma haxa wehxaha, rakoronomanye ro me oyesnàr kom ke. Rowyaro rma rha Khoryenkomo newakryenàr me manatxhe. Àro wyaro oyehtxoho kom hoye ro uro makoronometxow hamà. Watxa ymo yawo tahuso rma ryehtoko, uro makoronometxhe. Àrwo yonyhorun hoko rma ryehtoko, uro makoronometxhe. Yaworo xaxa naha, àrwo yonyhorunu, kany me wehxaha. Tonytxahoryem me xaxa naha, kany me wehxaha. Àro wyaro tawro hoko rma ryehtoko, uro makoronometxhe. 
\p  
\v 8 Àro ke, onà wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye, Khoryenkomo nenytxanàr me. Ohnàn kom yawo rma haxa wehxaha. Kàhnàn kom yawo rma haxa nay hamà, Kryestu Txesusu. Kàhnàn kom yawo noro yehtxoho wyaro, ohnàn kom yawo rma haxa wehxaha. 
\p  
\v 9 Onà wyaro ryhe àkehe xarha, Khoryenkomo wya, ohokonye. Apa y, osoxe rma haxa hak nahtxoko, meya rma haxa mak ha, àkehe, àwya, ohokonye. Apa y, ohutwanye ro me rma haxa hak nahtxoko, àkehe xarha. Onà ohxe naha, onàtho haxa atxke naha, kanye ro me rma haxa hak nahtxoko, àkehe xarha, àwya. 
\p  
\v 10 Àro wyaro kàrwonaha, ohokonye, enyhoru hutwanye ro me oyehtxoho menye, owyanye on hok ryehtoko ohxe wehxan hamà katxho me, yaworonohnà mehra oyehtxoho menye, toto kom hoko ohxe roro oyehtxoho menye. Àro wyaro oyehtokonye, ohxe roro ehxah mosonà katxho me manatxhe, Kryestu wya, tomokàtxhe mak ha.  
\v 11 Àro wyaro oyehtokonye, Khoryenkomo nenyhoryetxho me mosonyhetxow hamà. Ohxe roro rma haxa manatxow hamà, Txesusu Kryestu yahoxet yano me mak ha. Àro wyaro ohxe roro oyehtxoho kom hoye ro, onà wyaro katxho me nay hamà, Khoryenkomo. Tàmryenon komo yonyhoryenye ro me nay hamà, ohxe xaxa nay hamà, ehonomnà me xaxa nay hamà, katxho ro me nay hamà, noro ha. 
\s1 Teryehorye wehxaha tokarymaxem me Kryestu yesnàr ke katxhàrà on ha. 
\p  
\v 12 Rowtà komo y, onà ryhe uhutwamohsehe, owyanye, oseryehokahra harha oyehtxoho menye. Watxa ymo yawo tahuso wehxan hamà. Enytxahkahpàn me mak naha, àrwo yonyhorunu. Meya rma haxa tonytxaxem me naha.  
\v 13 Àsok tawro hana. Onà wyaro nketxhe, watxa ymo yonye ro komo, omeroro. Kryestu yanoto me tesnàr ke ryhe, tahuso nay hamà, Pawru, ketxhe, nyamoro. Arymano ynye ro komo rma nyamoro ha, Homayana komo rma, Sesa yanoto komo rma. Àro wyaro rma rha nketxhe, anar komo xarha. Àro wyaro rma rohutwetxhe, omeroron komo. 
\p  
\v 14 Kryestu mryenon komo xarha, kowtà komo rma, towankaryhe harha natxhe, tahuso ryesnàr ke mak ha. Onà wyaro nketxhe, ukukuru komo, thenyenohnà komo rma. Pawru yakoronomen hamà, Kohkomo, àro ke, kàwyam xarha kakoronometxow hamà, ketxhe. Àro ke, towankaryhe rma haxa natxhe. Oseryehpàra rma, Khoryenkomo rwonà yokarymetxhe. 
\p  
\v 15-18 Àro wyaro rma Kryestu yokarymetxhe. Noro yokarymany kukuru komo rma, roxehra mak natxhe. Ekarymany me ryehtxoho hoko nehohketxhe. Pawru yoho hak wehxe, ketxow hamà. Ehonomnà me haxa tesnàr komo xe natxhe. Rokhokanàr xe mak natxhe. Watxa ymo yawono rma khokanàr xe natxhe. Àro wyaro yaworohra natxhe. Kryestu yokarymetxhe mak ha. Àro ke, teryehorye rma wehxaha, nyamoro hoko rma, àwyanye Kryestu yokarymanàr ke mak ha. Anar kom haxa ryhe, Kryestu yokarymany kukuru komo rma, yaworo rma haxa natxhe. Kryestu yokarymetxhe, rox tesnàr kom ke, ryeryehotanàhrà xe tesnàr kom ke. Onà wyaro nketxhe, nyamoro ha. Pawru takoronomatxe, àrwo yonyhorunu yokarymany me esnàr ke, yaworo xaxa naha kanye ro me esnàr ke, ketxhe, rohoko. Àro wyaro anar me rha natxhe, Kryestu yokarymany komo. Teryehorye mak wehxaha, tokarymaxem me rma haxa noro yesnàr ke mak ha. 
\s1 Àsok hana ryesnàr xe wehxan ha katxhàrà on ha. 
\p  
\v 19 Teryehorye rye rma haxa wehxaha, onà wyaro ryehutwanàr ke. Amnye, onà ymo yaye ronampatakehe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo. Kwayehyan hana, àwayehpàra rma wehxan haxa hana, àna hana. Onà ymo yaye ronampatakehe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo. Rohoko orwonàmtoho kom hoye ro ronampatakehe. Tokato wya rakoronomatxho hoye ro ryhe ronampatakehe, Txesusu Kryestu yokato wya rakoronomatxho hoye ro mak ha. Àro ke, teryehorye rye rma haxa wehxaha. 
\p  
\v 20 Ehonomnà me xaxa Kryestu yonyhonàr xe roro wehxaha, toto komo wya, omeroron komo wya. Rowayehtoho hoye ro hana, àwayehpàra rma ryehtxoho hoye ro haxa hana, ehonomnà me xaxa noro yonyhonàr xe wehxan ha, àwyanye. Àro ke, towankaryhe rma haxa ryesnàr xe wehxaha. Ewankaramra ro mak ryesnàr xe wehxaha. Àro wyaro ryesnàr hona ro rma haxa wehxaha, Khoryenkom yokato wya rakoronomanàr ke mak ha. 
\p  
\v 21 Àsok tawro hana. Àwayehpàra rma hak ryehtoko, Kryestu yanoto ro me wehxan hamà. Rowayhàtxhe, noro hyawono ro me harha wehxan hamà. Ohxe rma haxa wehxan hamà.  
\v 22 Àwayehpàra rma hak ryehtoko, thenyehra rma haxa natxow hamà, Kryestu yahosnyenhàyamo, noro hyaka ratamoknyàr ke mak ha. Àsok hana ryesnàr xe wehxan ha, àwayehpàra hana, twayehso haxa hana. Tàywenyeke rma wehxan hamà.  
\v 23 Rowayehrà xe wehxaha. Àwayehpàra ryesnàr xe xarha wehxaha. Àro ke, tàywenyeke rma wehxan hamà. Rowayehrà xe xaxa wehxaha. Kryestu hyawo roro harha ryesnàr xe rma wehxaha. Àsok tawro hana. Noro hyawo ryehtoko, ohxe roro rma haxa wehxan hamà, meya roro.  
\v 24 Àwayehpàra rma hak ryehtok haxa ryhe, towakryexemà rye me rma haxa manatxhe, omnyamo, ahananàhnye kom me rma ryesnàr ke. 
\p  
\v 25 Àro ke, àwayehpàra rma hak ryesnàr xe nay hamà, Khoryenkomo. Tano rma hak wehxan hamà, ohyakany harha romohtoho me, ohyawony harha ryehtxoho me. Ohyawonye ryehtxoho hoye ro, thananàhsomà rye me rma haxa manatxow hamà. Teryehorye rye rma haxa manatxow hamà, thananàhsom me rma oyesnàr kom ke.  
\v 26 Àro wyaro oyehtokonye, onà wyaro màketxow hamà, Kryestu Txesusu wya. Ohxe xaxa manay hamà, amna hyaka harha owya Pawru nyaknyàr ke, màketxhe. Àro wyaro rma màketxow hamà, àwya, ohyawony harha ryesnàr ke. 
\s1 Rowyaro rma rha teryewhamnohsom me manatxhe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 27 Oyonyxenye komokyan hana. Ohyawony harha wehxan hana. Ohyawohrany haxa wehxan hana. Ohxe roro rma ehtxoko, omnyamo. Kàwyanye àrwo yonyhorunu yahosàtxhe, ohxe roro tehxorye mak tehxatxhe, kàwyanye Kryestu yahosàtxhe rma. Àro ke, ohxe roro ehtxoko. 
\p Rowya oyokaytà komo yonytxantoko, onà wyaro oyehtxoho komo yonytxanàr xe wehxaha, ahananàhtoho kom yawo ro rye rma haxa oyehtxoho komo, àme rye rma haxa oyehtxoho komo xarha, yaworo xaxa mak naha ha, àrwo yonyhorunu, khananàhtoho komo, kany me rye rma haxa oyehtxoho komo xarha,  
\v 28 axanhàn kom hona oseryehpànà ro me oyehtxoho komo xarha. Àro wyaro oyehtxoho komo yonytxanàr xe wehxaha. 
\p Àsok tawro hana. Axanhàn kom hona oseryehpàra oyehtokonye, onà wyaro ryhe hutwamohsen hamà, Khoryenkomo. Nyamoro yanàhnohtoho hutwamohsen hamà. Oyonyhoryetxho komo xarha hutwamohsen hamà, tàwya oseryehpàra oynyàr kom ke mak ha. 
\p  
\v 29 Khoryenkom yano me ryhe, teryewhamnohsom me manatxhe, kowakryenye ro kom yano me mak ha. Noro yano me Kryestu hona menyatxhe. Noro yano me rma rha teryewhamnohsom me xarha manatxhe, Kryestu mryenon me oyesnàr kom ke.  
\v 30 Rowyaro rma rha teryewhamnohsom me manatxhe. Kxanhàn komo wya ryeryewhamnohtoho menyatxkonà, amnyehra. Teryewhamnohsom me rma uro menytxetxhe, amnye rma. Àro wyaro rma rha teryewhamnohsom me manatxhe, omnyam xarha, Kryestu mryenon me oyesnàr kom ke mak ha. 
\c 2  
\s1 Àme rye rma haxa ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Àme rye rma haxa oyesnàr komo xe wehxaha. Kryestu nhananàhrà me oyehtokonye, àme rye ehtxoko katxho me manatxow hamà. Osoxe rma haxa oyehtokonye, àme rye oyesnàr komo xe manatxow hamà. Khoryenkom yokato yoh me oyehtokonye, noro rma ayakoronometxhe, àme rye oyehtxoho menye. Oyowtà komo xe oyehtokonye, àhnàn kom yawo rma oyehtokonye, àme rye oyesnàr komo xe manatxow hamà. 
\p  
\v 2 Àro ke, àme rye rma haxa ehtxoko, ohokonye teryehorye rma haxa ryehtxoho me. Osoxe rma haxa ehtxoko, omnyamo ro rye rma. Anar me rha ehutwahra ro mak ehtxoko. Àme rye rma ehutwatxoko.  
\v 3 Ayano me ro rma oyeryehotanàr xehra ro mak ehtxoko. Ehonomnà me osonyhera ro mak ehtxoko. Norohnàtho me haxa ryhe osonytxoko. Onà wyaro katxoko. Roho rma haxa ehonomnà me naha, mosonà, katxoko, oyowtà kom hoko.  
\v 4 Oyomyawono ro kom hoko rorohra ehtxoko. Oyowtà yomyawon hoko xarha ehtxoko, noro yakoronomanàr horà. 
\s1 Ehonomnà ro mehra nehutwekon hamà Kryestu katxhàrà on ha. 
\p  
\v 5 Àsok hana nehutwekon ha, Kryestu Txesusu. Ehonomnà ro mehra nehutwekon hamà. Noro wyaro rma rha ehutwatxoko, ohnawonye. 
\p  
\v 6 Noro ryhe, Khoryenkom yehtxoho wyaro rma rha nehxakonà. Onà wyaro kahra mak nehxakonà. Khoryenkom yehtxoho roro wyaro rma hak wehxe kahra nehxakonà. Ehonomnà roro me hak wehxe kahra nehxakonà.  
\v 7 Ehonomnà mehra haxa ryhe nosonyhoye. Anotonano me haxa ryhe nosonyhoye. Toto me haxa ryhe nosonyhoye.  
\v 8 Toto me tosonyhontoko rma, norohnàtho me ryhe nehxakonà, tano me ro rma. Tàyàm yoyuknye ro me nehxakonà. Twayehso ro neyukye. Yahkotohen ho tamoyathoso ro neyukye. 
\p  
\v 9 Àro ke, ehonomnà me harha noro yeryeye, Khoryenkomo, meya roro mak ha. Onà wyaro katxho ro me neryeye. Omeroron kom yoho rma haxa Kohkom me naha, mosonà, katxho ro me neryeye,  
\v 10 omeroron komo wya noro yowakryenàr horà. Txesusu hyaka rma neryewtetxhe hampànà, tosoknar kom ho, kahe yawon komo, yukryeka hon komo xarha, yuhnayen hon komo xarha, omeroron komo rma.  
\v 11 Onà wyaro nketxhe hampànà. Kohkom me naha, Txesusu Kryestu, ketxhe hampànà. Àro wyaro tàwyanye tatoko rma, onà wyaro rma nketxow hamà. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, kyàmkomo, tàwya Kohkom me Txesusu yenyàr ke, ketxowà rma hamà, omeroro mak ha. 
\s1 Ohxe roro ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 12 Ronàhnàn komo y, àro wyaro ehonomnà me harha naha, Txesusu. Àro ke, onà wyaro àkehe, owyanye. Ohxe roro rma haxa ehtxoko. Khoryenkomo wya oyonyhoryetxhàyam hoye ro ohxe roro ehtxoko. Ohyawonye ryehtoko, uro meyukyatxkonà. Ohyawohranye ryehtoko, meya nyhe uro eyuhtxoko. Ohxe roro oyehtxoho kom hok oyehtokonye rma, ukurunkahnà me Khoryenkomo xenytxoko. Noro yoyukuhtor hona mpàn xenytxoko.  
\v 13 Ohxe roro oyesnàr komo xe naha, noro ha. Àro ke, ohnawonye roro naha, tàwya ayakoronomatxho menye. Ayakoronometxhe, noro hak weyuhsu kanye ro me oytxoho menye, toyuknye ro me tàwya oytxoho menye.  
\v 14 Àrwomra rma oyomyawon kom hoko ehtxoko, àsok maken kom hoko rma. Àsok kom on hok wehxano kahra ro mak ehtxoko,  
\v 15 anar komo wya atxke naha mosonà katxho mehra oyehtxoho menye, yaworonohnà mehra oyehtxoho menye. 
\p Àsok hana manatxow ha. Khoryenkom hokru me manatxow hamà. Noro hokru me rma osonyhotxoko. Anhà hokonohnà ro me osonyhotxoko, toto komo wya, amnyeno rma komo wya, anhà komo wya, Khoryenkomo yanweknye komo wya. Tano rma hak oyehtokonye, anhà kom wawo roro rma manatxow hamà, àwyanye ohxe roro oyosonyhotho menye. Kàwyanye weyu yonyàrà wyaro, ohxe oyehtxoho komo yonyatxow hamà, nyamoro ha.  
\v 16 Onà wyaro xarha màketxow hamà, àwyanye. Kryestu hona xenytxoko, karyhe roro harha oyehtxoho menye, màketxhe, àwyanye. 
\p Àro wyaro ohxe roro oyehtokonye, teryehorye rma haxa wehxan hamà. Kryestu yomokàtxhe rma, onà wyaro àkehe hampànà, àwya. Àtohnawohra katamokye hamà, ohyaka, àkehe hampànà, àwya. Ohyaka ratamoketxhàràtho hoye ro, ohxe roro nehxatxkon hamà, nyamoro, àkehe hampànà, Kryestu wya, ohokonye. 
\p  
\v 17 Kryestu hona owyanye xenytxoho hoye ro motàmtxownà, Khoryenkomo wya, noro yoyuknye ro me oyehtxoho menye. Teryewhamnohso ro motàmtxownà, àwya. Àsok hana wehxan ha, uro ha. Teryewhamnohsom me rma rha wehxan hamà. Twayehkaxe ro haxa hana teryewhamnohsom me wehxan ha. Teryehorye rma wehxaha. Omnyam xarha, teryehorye manatxow hamà, oyotàmrà kom hoko. Oyeryehotanàr komo wyaro rma rha keryehotehe.  
\v 18 Twayehkaxe ro ryeryewhamnohrà hoko rma keryehotehe. Àro ke, àro wyaro ryehtxoho hoko rma rha oyeryehotatxoko, omnyam xarha, ryeryehotanàrà wyaro rma rha. 
\s1 Txemohtyo nyaknyàr xe wehxaha ohyakanye katxhàrà on ha. 
\p  
\v 19 Mexehra Txemohtyo nyaknyàr xe wehxaha, ohyakanye. Onà ymo yaye ronampatakanàr hona ro wehxaha, Kohkomo wya, Txesusu wya. Àwya ronampatakatxhe rma, Txemohtyo ànyakyaha, owyanye rokaytà yonytxatxho me. Rohyaka harha noro yomokàtxhe rma, oyokaytà komo xarha wenytxen hamà, ohokonye teryehorye ryehtxoho me. 
\p  
\v 20 Ohxe rma haxa naha, Txemohtyo. Rakoron kom yoho rma haxa noseryehokehe, ohokonye, yaworon me xaxa mak ha. Ohxe oyesnàr komo xe rma haxa naha, noro ha.  
\v 21 Tomyawon kom hoko roro natxhe, anar komo, rakoron komo rma. Txesusu Kryestu yomyawon hoko rorohra mak natxhe.  
\v 22 Txemohtyo haxa ryhe, yaworo rma haxa naha. Umuru wya tàyàm yakoronomanàrà wyaro, rakoronomanye ro me naha, àrwo yonyhorunu yokarymanàr hoko. 
\p  
\v 23 Noro rma nyaknyàr xe wehxaha, ohyakanye. Onà ymo yaye kahataken hana. Ahatakahra haxa wehxan hana. Sesa komo wya ronytxatxhe rma, rahatakatxho uhutwen hamà. Àro wyaro rowya uhutwatxhe rma, Txemohtyo ànyakyaha, ohyakanye. 
\p  
\v 24 Amnye romoknàr xe wehxaha, uro xarha, ohyakanye. Kohkomo wya ronyaknyàr hona ro wehxaha, mexe nyhe txko mak ha. 
\s1 Epafrotxetu ànyakyan harha mà ohyakany harha katxhàrà on ha. 
\p  
\v 25-26 Amnye rma, wahoro htxero, Epafrotxetu ànyakyan harha mà, ohyakany harha. Rowtà rma noro ha. Rowyaro tatamohxemà ro me naha, Kohkomo hyaka. Rowyaro rma rha anhà yarymanàr hok naha. Noro rma mànyakyatxoko, rohyaka, àwya rakoronomatxho me. Ohnàn kom yawo rma haxa nehxaknano, noro ha. Àro ke, onà wyaro àkeknano. Àhyakany harha ànyakyan hamà, àkeknano. 
\p Ekeh me noro yexetxhàrà menytxetxok hatà. Àro wyaro owyanye tonytxatxhàr hoye ro, noseryehokeknano. Wayehyan hana ketxow hamà rohoko, keknano. Àro ke noseryehokeknano, ohokonye.  
\v 27 Ekeh me rma haxa nehxaknano, thenyehra rma haxa mak ha. Àwayehpaya rma nehxako. Àhnàn yaw mak nehxako, Khoryenkomo. Ohxe harha neryako. Tàwya ohxe txenyetoko rma, rohnàn yaw xarha nehxak hamà, noro hoko oseryehokahra harha ryehtxoho me. Àsok tawro hana. Noro wayehnàtok haxa, thenyehra rma haxa roseryehokanàràtho haryhe mà. 
\p  
\v 28 Àro ke, noro nyaknyàr xe rma haxa wehxaha, ohyakanye, oyeryehotatho menye. Owyanye noro yonyetoko rma, oyeryehotetxow hamà. Oyeryehotantokonye rma, oseryehokahra harha wehxan hamà.  
\v 29-30 Àro ke, teryehorye rma haxa ehtxoko. Ohxe xaxa manay hamà, katxoko, Kohkomo wya. Mosonà mànyaknyo harha hamà, amna hyaka harha, ohxe xaxa manay hamà, katxoko, àwya. 
\p Àwayehpaya nehxako, noro, Kryestu hyaka tatamoknyàr ke mak ha. Thenyehra rma haxa rakoronomeknano. Rakoronomahra mehxatxok hamà, omnyamo, mox oyesnàr kom ke. Onànyaketxhàyamo rma rakoronomeknano. Tekehàntaxe ro rakoronomeknano. Tosoxanomkahnohso ro rma rakoronomeknano. Noro wyaron komo ryhe, onà wyaro katxho me hak nahtxoko. Ohxe rma haxa natxow hamà, katxho me hak nahtxoko, owyanye. 
\c 3  
\s1 Kosonyhoryetxho kom hoye rohra ohxe tehxatxhe Khoryenkomo wya katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Rowtà komo y, onà wyaro àkehe xarha, rowya tàhkatxehkahra ro rma haka. Oyeryehotatxoko, Kohkom yoh me oyesnàr kom ke. 
\p Anar me ahananàhnye kom hona mpàn xenytxoko àkekonà rma, owyanye. Àro wyaro rma rha àkehe xarha, tano, rokaryehtan yawo. Onà wyaro kahra mak wehxaha. Àro wyaro kahra harha wehxan hamà, yake ro kanyenhàr me ryesnàr ke, kahra mak wehxaha. Àsok tawro hana. Nyamoro hona okurunhonàr komo xe wehxan hamà. Àro ke, àro wyaro rma rha àkehe xarha, owyanye, okurunhonàr kom horà. 
\p  
\v 2 Atxke natxow hamà, nyamoro ha. Atxke ahananàhyatxow hamà. Atanyyokotxok hampànà, oyosonyhoryetxho menye, ketxow hamà. Oyotokonàr komo xe natxow hamà. Nyamoro hona mpàn xenytxoko. 
\p  
\v 3 Atanyyokoxemo kom yoho rma haxa, Khoryenkomo mryenon me tehxatxhe, kàhnawonye noro yowakryenàr hoko kesnàr kom ke. Khoryenkom yokato ryhe kakoronometxhe, yaworo kàwyanye noro yowakryetxho me. Kryestu Txesusu ryhe konyhoryetxhe, kany me tehxatxhe. Kosonyhoryetxho kom hoye rohra mak ohxe tehxatxhe, Khoryenkomo wya, kany me xarha tehxatxhe. 
\p  
\v 4 Rosonyhoryenàr hoko rma wehxakon haryhe, uro ha. Onà wyaro nketxow hamà, tosonyhoryexem komo, Xuknewyana komo. Rosonyhoryenàr ke ryhe ohxe wehxan hamà, Khoryenkomo wya, Moyses heno nmenhotho yawo ro ryesnàr ke mak ha, ketxow hamà. Nyamoro yoho rma haxa àro wyaro àkekonà, uro, ohxe rma haxa ryesnàr ke. Onà wyaro ohxe rma wehxakon haryhe.  
\v 5 Ehsayew heno komo yohamàtho me wehxakonà. Ronurutxhe rma katanyyokoy hatà, 8 me enmahàtxhe rma hatà. Benytxamen heno yohamàtho me wehxakonà. Royàm peno hoye ro Xuknewyana me wehxakonà. Noro heno wyaro rma rha Xuknewyana rwon yawo wehxakonà. Amnye Farysew me harha wexeye. Àro ke, Moyses heno nmenhotho yawo ro rma haxa wehxakonà, Farysew kaxe.  
\v 6 Àro hoko rma haxa wehxakonà. Àro ke, Kryestu mryenon komo weryewhamnohyakonà. Onà wyaro katxho me wehxakonà, Xuknewyana komo wya, omeroron komo wya. Ohxe roro rma haxa naha, noro ha, Moyses heno nmenhotho yawo ro tesnàr ke, katxho me wehxakonà, àwyanye. Àro wyaro ohxe rma wehxakon haryhe.  
\v 7 Ohxe wehxan hamà, àkekonà rma haryhe. Àro wyaro ohxe ryexetxhàràtho rma, ohxehra harha naha, rowya. Kryestu ywero ryexetxhe rma, ohxehra harha nehxakonà, rowya. Noro marma ryhe, ohxe harha nehxakonà, rowya. 
\p  
\v 8 Yaworo xaxa mpànà àkehe ha, owyanye. Ohxehra harha naha, omeroro, rowya, Kryestu Txesusu ywero ryesnàr ke mak ha. Roh me ryhe naha, noro ha. Noro ywero ryehtxoho rma, ohxe rma haxa naha, omeroron kom yoho rma haxa mak ha. Omeroro àhnànkatxehkaye, noro ywero ryehtxoho me. Omeroro, arymaxaho wyaro wenyaha, noro yoh me ryehtxoho me,  
\v 9 noro yano me ohxe ryehtxoho me. 
\p Onà wyaro kahra harha wehxaha. Ohxe wehxan hamà, Khoryenkomo wya, Moyses heno nmenhotho yawo ro ryesnàr ke, kahra harha wehxaha. Onà wyaro haxa ryhe àkehe. Kryestu hona wenyaha, Khoryenkomo wya ronyhoryetxho me, àkehe. Khoryenkomo nenyhoryetxho me harha wehxaha, noro hona rowya xenyàr ke mak ha. 
\p  
\v 10 Noro ywero nyhe ryesnàr xe wehxaha, noro wyaro rma rha ohxe ryehtxoho me. Noro ryhe, àwayehxemo kom waye nasanàmye, karyhe rma haxa tesnàr ke. Noro wyaro rma rha karyhe ryesnàr xe wehxaha, rohnawo. Noro wyaro rma rha teryewhamnohsom me ryesnàr xe xarha wehxaha. Noro wayhàthàrà wyaro rma rha, àwayehsaho wyaro ryesnàr xe xarha wehxaha, ranhàn hokohra harha ryehtxoho me.  
\v 11 Àsok tawro hana. Kryestu wyaro ehxemotho komo ryhe, tanàmsom me natxow hamà, àwayehxemo kom waye. Àro ke, noro wyaro ryesnàr xe wehxaha, tanàmsom me rma rha ryehtxoho me. 
\s1 Kryestu wya ronyhoryetxehkatxho hoko roro rma haxa wehxaha katxhàrà on ha. 
\p  
\v 12 Onà wyaro kahra wehxaha. Kryestu wyaro ohxe roro rma haxa ehxaho rma uro kahra wehxaha. Enyhoryetxehkaxah mehra rma hak wehxaha. Tonyhoryetxehkaxem me mak ryesnàr xe wehxaha. Tàmryenon me ryeryeye, Kryestu Txesusu, ronyhoryetxehkanàr horà. Àro ke, noro wya ronyhoryetxehkatxho hoko roro rma haxa wehxaha. 
\p  
\v 13 Rowtà komo y, enyhoryetxehkaxah me wehxaha kahra ro mak wehxaha. Onà wyaro ryehtxoho hok haxa wehxaha, amnye ohxe ryehtxoho hoko, amnyehra ryexetxhàràtho hokohra mak ha. Amnye ohxe ryehtxoho hoko rma haxa wehxaha, thenyehra rma haxa mak ha.  
\v 14 Khoryenkomo wya rowakryetxho hona ro rma haxa wehxaha. Noro rma kwahanonkatxownà, kahe yawon me harha kehtxoho menye. Kryestu Txesus hona kàwyanye xenyàr ke ryhe, kahe yawon me harha tehxatxhe. Àto kehtokonye, kowakryetxhe hampànà, Khoryenkomo. Àro wyaro àwya rowakryetxho hoko roro rma haxa wehxaha. 
\p  
\v 15 Àro wyaro rma tehutwatxe. Àhananàhtàkaxah me kehtokonye, àro wyaro yaworo tehutwetxow hamà, khananàhtoho kom yawo ro kehtokony mak ha. Anar me oyehutwantokony haxa ryhe, yaworo harha tehutwaxem me oyeryatxhe ha, Khoryenkomo.  
\v 16 Kàwyanye yaworon xaxa hutwatxhe rma, àro yawo ro rma haxa tehtxe. 
\p  
\v 17 Rowtà komo y, rohoko ehohkatxoko, omnyamo ro rye rma, rowyaro rma rha oyehtxoho menye. Amna wyaro rma rha natxow hamà, okukuru komo. Nyamoro rma xenytxoko, àwyaronye rma rha oyehtxoho menye. 
\p  
\v 18 Anar kom haxa ryhe, amna xehra ro mak natxhe. Onà wyaro kany komo rma xehra natxhe. Yahkotohen ho wayehye, Kryestu, tàwya konyhoryetxho menye, kany komo xehra natxhe. Àro wyaro tawro xehra ehtxoho kom hoye ro kratehe, àhokonye. Thenyehra mak natxhe, nyamoro ha. Nyamoro rma wekarymaye, owyanye, yake ro. Amnye rma wekarymetxhe xarha.  
\v 19 Àsok hana natxow ha. Tanàhnohtàkaxem me natxow hamà. Khoryenkom hokohra natxhe. Thun komo yeryehotanàhtoho hok haxa ryhe natxhe. Atxke wehxan hamà kany me tehxorye natxhe, tanhàn kom hoko rma haxa tesnàr kom ke. Onà wyaro haxa kany me natxhe. Ranhàn hoko roro hak wehxe, teryehorye ryehtxoho me, kany me natxhe. Yukryeka ho tehtxoho kom hok marma natxhe. 
\p  
\v 20 Kàwyam haxa ryhe, kahe yawon me tehxatxhe. Khoryenkom yowto hon me rma tehxatxhe. Amnye kahe yaye nomokyaha, konyhoryeny komo. Txesusu Kryestu rma noro ha, Kohkomo rma. Noro yomoknàr hona ro tehxatxow hamà.  
\v 21 Anar me harha khunuthuyamo yeryaha, noro ha. Thunu wyaro harha neryaha, enyhoru ro wyaro harha. Àro wyaro konyhoryetxehketxhe ha. Ehonomnà xaxa kax mak naha ha. Ehonomnà me xaxa tehtxoho hoye ro, omeroron komo yarymany me naha, toyuknye me harha ehtxoho menye. 
\c 4  
\s1 Yaworon xaxa yawo ro rma haxa ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Àro wyaro konyhoryetxehketxhe ha, Txesusu Kryestu. Àro ke, onà wyaro àkehe, owyanye, rowtà komo y. Yaworon xaxa yawo ro rma haxa ehtxoko. Kohkom yoh me roro ehtxoko. Ronàhnàn me manatxhe, omnyamo. Oxenye rma haxa wehxaha. Ohnàn kom yawo rma haxa wehxaha. Ohokonye rma, teryehorye rma haxa wehxaha. Kryestu yomokàtxhe rma, onà wyaro àkehe, àwya, ohokonye. Ronhananàhàthàyamo moxamo, onenyhoryetxhàyamo, àkehe, àwya, ohokonye. 
\s1 Woràskomo komo hananàhàthàrà on ha. 
\p  
\v 2 Nosoyatxow hatà, woràskomo komo, Efokneya komo rma, Senteke yakoro. Onà wyaro àkehe, àwyanye, teryewrye ro. Àme rye harha ehtxoko nyhe, Kohkom yoh me oyesnàr kom ke, àkehe, àwyanye. 
\p  
\v 3 Àto nay hamà, rakoronomanyenhàràtho. Onà wyaro àkehe, àwya. Hoymo y, omoro ryhe, nyamoro akoronomako, osoyhera harha ehtxoho menye, àkehe, àwya, Efokneya kom hoko. Nyamoro rma rakoronometxkonà. Rowya àrwo yonyhorunu yokarymantoko, rakoronometxkonà, Efokneya komo, Senteke xarha. Àro ke akoronomatxoko, hoymo y. 
\p Nyamoro wyaro rma rha rakoronometxkonà, Kryemente xarha, anar komo xarha. Rowyaro rma rha tatamohxemà ro me natxhe, nyamoro ha, Kohkomo hyaka. Nyamoro yosotà rma, àmenhosah naha, kahe yawo, karyhe roro harha txexah me esnàr kom ke. 
\s1 Oseryehokahra ro mak ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 4 Oyeryehotatxoko roro, Kohkom yoh me oyesnàr kom ke. Àro wyaro rma rha àkehe xarha, owyanye. Oyeryehotatxoko, àkehe.  
\v 5 Towahke roro osonyhotxoko, toto komo wya, omeroron komo wya. Mexehra nomokyaha, Kohkomo. 
\p  
\v 6 Oseryehokahra ro mak ehtxoko. Khoryenkom yakoro haxa orwonàmtxoko. Àsok oyesnàr komo xe oyehtokony hana, àro hoko rma orwonàmtxoko. Eten komo xe oyehtokony hana, àro hoko rma, apa y, tàmko nyhe rowya, katxoko. Àro wyaro orwonàmnàtokonye rma, onà wyaro katxok xarha, àwya. Apa y, ohxe xaxa manay hamà, rohoko, katxok xarha, àwya. 
\p  
\v 7 Khoryenkom yakoro tàrwonyemà ro me oyehtokonye, oseryehokahra roro oyeryatxhe ha, noro ha. Teryehorye roro oyeryatxhe ha, ohnawonye, Kryestu Txesus yoh me oyesnàr kom ke. Ohnawonye rma okurunhetxhe ha, oyoseryehokanàr kom hona. Khoryenkom yano me oseryehokahra kehtxoho komo, thenyehra rma haxa naha. Kano me ronye rma oseryehokahra kehtxoho kom yoho rma haxa, thenyehra naha. 
\s1 Enyhoru komo uhutwatxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 8 Rowtà komo y, onà wyaro àkehe xarha, rowya tàhkatxehkahra ro rma haka. Enyhoru komo uhutwatxoko, nyamoro wyaro rma rha oyesnàr kom horà. Ohxe ehtxoho komo rma uhutwatxoko, yaworo ehtxoho komo rma, takàhso ehtxoho komo xarha, toto kom hoko àme rye ehtxoho komo xarha, anhà hokohra ro mak ehtxoho komo xarha, towahke ehtxoho komo xarha, ohxe tokarymaxem me ehtxoho komo xarha, uhutwatxoko. Àsok hana ohxe natxow ha. Àsok hana ohxe natxhe katxho me natxow ha. Àro wyaro ohxe ehtxoho komo rma uhutwatxoko, ohxe rma rha oyesnàr kom horà. 
\p  
\v 9 Amnyehra khananàhyatxkonà. Yaworo xaxa màkehe màketxkonà, rowya. Àro wyaro rowya ahananàhàthàyam yawo roro rma ehtxoko. Ohxe rorwonàmrà menytxetxkonà. Ohxe ryesnàrà menyatxkon xarha. Ohxe ryexetxhàrà wyaro rma rha ohxe roro ehtxoko, omnyam xarha. Àro wyaro ohxe roro oyehtokonye, ohyawonye roro naha, Khoryenkomo. Teryehorye roro keny komo rma noro ha. 
\s1 Uro mewakryetxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 10 Kohkom yoh me ryehtxoho hoye ro keryehotehe. Uro mewakryetxoko. Àro ke, teryehorye rma haxa wehxaha. Rohnàn yawo mehxatxkenan hamà. Amnyehra rohnàn yawo roro rma mehxatxkonà. Rowakryehra rma hak mehxatxkonà, mox oyesnàr kom ke mak ha, rohyaka omokhàra okukuru komo yesnàr ke mak ha. Amnye rma haxa ryhe nomokyako, Epafrotxetu. Onekhothàyamo yokyako, rohyaka. Àro ke keryehotehe, owyanye rowakryenàr ke. 
\p  
\v 11 Onà wyaro kahra mak wehxaha. Keryehotehe harha, ànyahpànàtho me ryesnàr ke, kahra ro mak wehxaha. Àsok hana wehxan ha. Anatoko ànyahpàra wehxan hana. Anatoko tànyahke haxa wehxan hana. Àsok hana kom ryehtoko, teryehorye roro rma wehxaha, àro wyaro rma ehutwaxah kaxe.  
\v 12 Àkatxhomra ro mak ehxahotho uro. Tkatxhonke rma haxa ehxahotho xarha uro. Ohxe ehutwaxah me mak wehxaha. Àro ke, àsok hana kom ryehtoko, teryehorye rma wehxaha. Tànyahke rma haxa ryehtoko, ànyahpàra rma ryehtok xarha, teryehorye rma wehxaha. Tkatxhonke rma haxa ryehtoko, àkatxhomra rma ryehtok xarha, teryehorye rma wehxaha.  
\v 13 Àsok hana kom ryehtoko, romyawon hoko roro rma wehxaha, rakoronomanye ro me Kryestu yesnàr ke mak ha. 
\p  
\v 14 Rohnàn yaw xaxa mak mehxatxoko, rohoko. Owyanye ànyahpàra nay hatà Pawru tawro yonytxatxhe rma, rowakryenàr xe mehxatxok hamà. Akatxho kom hoye uro mewakryetxoko. 
\p  
\v 15 Amnyehra xarha uro mewakryetxkonà, omnyamo rma, Feryepos hon komo rma. Wahoro htxero àrwo yonyhorunu wekarymaye, owyanye. Ohyayenye rotontoko, Maseknonya yamtar hoye rma rotontoko, rowakryehra ro mak nehxatxkonà, anar komo. Anato rha tohsamnohsomà ro komo, Kryestu mryenon komo rma, rowakryehra nehxatxkonà. Tkatxho kom hoye tàmpàra nehxatxkonà. Ahohsàra rma wehxakonà. Omnyam marma, uro mewakryetxkonà. Àro wyaro ryexetxhàrà rma muhutwetxow hamà.  
\v 16 Maseknonya yamtar ho rma hak ryehtoko, Tesaroneka ho rma ryehtoko, akatxho kom hoye marhotxownà, rohyaka. Yake ro uro mewakryetxownà, àto rma hak ryehtoko. 
\p  
\v 17 Onà wyaro kahra mak wehxaha, owyanye. Uro nyhe txko ewakryetxoko, ohxe harha ryehtxoho me, kahra wehxaha. Onà wyaro haxa ryhe àkehe. Owyanye rowakryetxhe rma, oyowakryetxhe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo, ohnawonye, ohxe rma haxa oyehtxoho menye, àkehe, owyanye. Àro wyaro ohxe rma haxa oyesnàr komo xe wehxaha. 
\p  
\v 18 Thenyehra rma haxa uro mewakryetxoko. Thenyehra rma haxa naha, ronyahrà, rokatxho xarha, tehekahsom kom yoho rma haxa mak ha. Epafrotxetu nekàtho wahohsako. Onekhothàyamo rma wahohsako. Àro rma, Khoryenkomo wya tàmsomà rotho wyaro nehxak hamà. Ohxe rma haxa nehxak hamà, Khoryenkomo wya. Tahohsom me rma haxa nehxak hamà. Urohnà ryhe, noro haxa ryhe, nahohsak hamà. Noro rma oyowakryetxhe xaxa hampànà. 
\p  
\v 19 Àsok katxho me hana nay ha, Khoryenkom ha. Apa y katxho me nay hamà, rowya. Noro rma, oyowakryetxhe xaxa hampànà, ehonomnà xaxa kaxe. Noro hyawo rma naha, kowakryetxho komo, omeroro, uro nyhe txko ewakryeko katxho yoho rma haxa mak ha. Àro hoye ro oyowakryetxhe, Kryestu Txesus yoh me oyesnàr kom ke mak ha. Eten komo xe oyehtokony hana, àsok oyesnàr komo xe oyehtokony hana, oyowakryetxhe xaxa mak hampànà. 
\p  
\v 20 Ehonomnà me xaxa naha katxho roro me hak nahko, noro ha, kyàmkomo rma. Àro wyaro hamà tkatxe. 
\s1 Ohnàn kom yaw natxow hatà tanon komo katxhàrà on ha. 
\p  
\v 21 Ohnàn kom yaw nay hatà, Pawru, katxoko, Kryestu Txesusu mryenon komo wya, omeroron komo wya. Ohnàn kom yaw natxow hatà, rowtà komo, rakoron komo.  
\v 22 Ohnàn kom yawo rma rha natxow hatà, tanon komo xarha, Kryestu mryenon komo, omeroro. Sesa yanoto kukuru komo ryhe, Kryestu mryenon me natxhe. Nyamoro rma, ohnàn kom yaw natxow hatà. 
\p  
\v 23 Towahke xaxa nay hamà, Txesusu Kryestu, Kohkomo, khokonye. Àro wyaro towahke noro yehtxoho hutwanàr xe roro wehxaha, owyanye, ohnawonye.