\id GAL - Hixkaryana NT -Brazil 2012 (DBL -2013) 
\h Karaseya 
\toc1 Karaseya Yamtar Hon Komo Hyaka Pawru Nmenhotho On Ha 
\toc2 Karaseya 
\toc3 Gál 
\mt1 KARASEYA YAMTAR HON KOMO HYAKA PAWRU NMENHOTHO ON HA. 
\c 1  
\s1 Ohyakanye àmenhehe Karaseya yamtar hon komo hyaka katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Pawru uro ha. Txesusu Kryestu nànyaknyàrà ro uro. Totohnà ryhe ronyakye ha. Toto yano mehra ro mak tàtosomà ro uro. Txesusu Kryestu haxa ryhe ronyakye. Khoryenkomo ryhe ronyakye. Kyàmkomo rma noro ha. Txesus yanàmnyenhàrà rma noro ha, àwayehxemo kom waye. 
\p  
\v 2 Ohyakanye àmenhehe, Karaseya yamtar hon komo hyaka. Kryestu mryenon komo rma omnyamo, anato rha tohsamnohsomà ro komo rma. Rakoro natxhe, anaro rha kowtà komo.  
\v 3 Onà wyaro amna nkehe, Khoryenkomo wya, ohokonye. Towahke exko, Karaseya hon kom hoko, ohxe txetxoko, kehe amna, àwya, Txesusu Kryestu wya xarha. Kyàmkom me rma naha, Khoryenkomo. Kohkom me rma naha, Txesusu Kryestu. 
\p  
\v 4 Tano me ro rma wayehye, tàwya kanhànàthàyamo yowtoho me. Atxke rma haxa natxhe, toto komo, amnyeno rma komo, yukryeka hon komo. Àro hoye ro tanàhnohsom me natxhe. Nyamoro wyarohra kehtxoho menye wayehye, Txesusu Kryestu, Khoryenkom yano me mak ha, kyàmkom yano me mak ha.  
\v 5 Onà wyaro katxho roro me hak nahko, noro ha. Ehonomnà me xaxa naha, katxho roro me hak nahko. Àro wyaro hamà tkatxe. 
\s1 Anar komo menytxetxok hatà katxhàrà on ha. 
\p  
\v 6 Koseryehokehe, owyanye anar komo yonytxanàr ke. Àsok tawro hana. Amnyehra àrwo yonyhorunu menytxatxownà. Onenytxatxhàyamo rma yawo rohra harha manatxow hatà. Towahke nehxakonà, Kryestu, ohokonye. Àro hoye ro, tàmryenon me awahanonkatxownà, Khoryenkomo. Màhnànketxok mak hatà. Anar komo menytxetxok hatà. Anar me ahananàhnye komo nyamoro hamà.  
\v 7 Àrwo yonyhorunu amna nekarymehe, owyanye, ketxhe rma haryhe. Yaworohra mak ketxhe ha. Oyeryehoketxow hamà, tàwyanye anar me ahananàhrà kom ke. Anar me àrwo yonyhorunu yokarymanàr xe natxhe. Anar me Kryestu yokarymanàr xe natxhe. Yaworohra mak nekarymetxhe, owyanye. 
\p  
\v 8 Amna haxa ryhe, yaworo xaxa amna nekarymaye, owyanye. Anar me ekarymany kom haxa ryhe, tanàhnohsomà ro me hak nahtxoko. Uro ryhe, anar me rowya ekarymantoko, tanàhnohsom me hak wehxe tawrotho haryhe, rowya. Àro wyaro rma rha àkehe xarha, kahe yawon kom hoko. Anar me àwyanye ekarymantoko, tanàhnohsom me hak nahtxoko tawrotho haryhe, rowya.  
\v 9 Amnyehra, onà wyaro rma àkekonà, owyanye. Yaworon xaxa amna nekarymeko, owyanye, àkekonà. Anar me ekarymany kom haxa ryhe, tanàhnohsomà ro me hak nahtxoko, àkekonà, owyanye. Àro wyaro rma rha àkehe xarha, amnye rma, owyanye. Tanàhnohsomà ro me hak nahtxoko, àkehe, nyamoro hoko. 
\p  
\v 10 Àro wyaro rowya tatoko, nyamoro yeryehotanàhrà xehra wehxan hamà. Toto komo wya ohxe nkehe Pawru tawro horàhnà, àro wyaro àken hamà. Khoryenkomo wya haxa ryhe ohxe nkehe tawro horà, àro wyaro àken hamà. Toto yeryehotanàhnye me rma ryehtoko, Kryestu yanoto mehra ryesnàràtho haryhe. 
\s1 Pawru yoskarymatxhàrà on ha. 
\p  
\v 11-12 Rowtà komo y, yaworo xaxa mpànà koskarymehe ha, owyanye. Toto hoye rohra àrwo yonyhorunu wenytxaye. Totohnà ryhe nekarymaye, rowya. Totohnà nhananàhrà me wexeye. Txesusu Kryestu haxa ryhe nenytxamohsoye, rowya. Nosonyhoye, rowya, tàwya àrwo yonyhorunu yokarymatxho me. Àro rma wekarymaye, owyanye. 
\p  
\v 13-14 Atxke ryexetxhàràtho rma muhutwetxow hamà. Khoryenkom hokon me wehxakonà, Xuknewyana kaxe. Thananàhsom me rma hak ryehtoko, rohoryen heno komo rwon yawo roro ryesnàr xe rma haxa wehxakonà. Àro wyaro Khoryenkom hoko roro rma wehxakonà, rokukuru kom yoho rma haxa mak ha, rohorymampàyem kom yoho rma haxa mak ha. Atxke mak wehxakon ha. Khoryenkomo mryenon komo weryewhamnohyakonà, thenyehra mak ha. Anàhnohrà komo xe rma haxa wehxakonà. 
\p  
\v 15-16 Khoryenkom haxa ryhe, buru yonyhoye, rowya. Ronurhura ro rma haka rowahanonkaye, Khoryenkomo. Towahke xaxa tehtxoho hoye ro, tàmryenon me rowahanonkaye, ronurhura ro rma haka. Noro rma, onà wyaro nkay hamà. Romuru wenyhen hamà, mosonà wya, kay hamà. Àro ke, noro yonyhoye, rowya, noro yokarymany me ryehtxoho me, Xuknewyanahnà komo nenytxanàr me rowya ekarymatxho me. Rowya noro yonyetxhe, osonytxahra ro mak wehxakonà, toto kom yakoro.  
\v 17 Xerusaryen hon komo hyaka àtohra wehxakonà. Kohkomo nànyaketxho komo hyaka àtohra wehxakonà. Roywaho Kohkomo nànyaketxho me nehxatxkonà, nyamoro ha. Àtohra mak wehxakonà, àhyakanye. Ahehnaka haxa ryhe àtoye. Arakmeya yamtar hona rma àtoye, Khoryenkomo hyawo ryehtxoho me. Amnye àtoy harha, Damasku hona harha. 
\p  
\v 18 Mexe rma haxa wehxakonà, àto. 3 me txemnyehàntatxhe, Xerusaryen hona haxa àtoye. Petru yonyxe àtoye. Noro hyawo rma, 15 me konmahye.  
\v 19 Txaku xarha wenyeye. Kohkomo yowtà rma noro ha. Anar komo Kohkomo nànyaketxho ro komo yonyhera mak wexeye. 
\p  
\v 20 Àro wyaro roskarymatxho rma, yaworo xaxa naha, Khoryenkomo nenyàr me. Àtemarontahra ro mak wehxaha. 
\p  
\v 21 Taa. Àro wyaro ryexetxhe, àtoy xarha, Serya yamtar hona, Seryeseya yamtar hona xarha. 
\p  
\v 22 Ronyhera rma hak nehxatxkonà, Xukneya yamtar hon komo, Kryestu mryenon komo rma. Anato rha tohsamnohsomà ro komo rma, ronyhera rma hak nehxatxkonà.  
\v 23 Rokaytà marma yonytxetxkon hatà. Onà wyaro nketxkon hatà, toto komo, rohoko. Keryewhamnohnyenhàyamo ryhe, Kryestu yokarymany me harha naha, ketxkon hatà. Amnyehra, Kryestu hona xenyhera harha mpànà ehtxok ha kany me nehxakonà, kàwyanye, ketxkon hatà. Amnye rma, Kryestu hona xenytxoko kany me harha naha, ketxkon hatà, toto komo, rohoko. Àro wyaro rokaytà yonytxetxkon hatà, Kryestu mryenon komo, Xukneya yamtar hon komo.  
\v 24 Àro ke, onà wyaro nketxkon xarha tà. Ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, ketxkon hatà, anar me harha ryesnàr ke mak hatà. 
\c 2  
\s1 Txaku kom yakoro Pawru komo yosonytxatxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Taa. 14 me txemnyehàntatxhe, àtoy xarha, Xerusaryen hona. Rakoro toye, Bahnakme. Txetu xarha waràye.  
\v 2 Àtok ha, Xerusaryen hon komo hyaka, kekonà, Khoryenkomo, rowya. Àro ke àtoye, Xerusaryen hon komo hyaka, Kryestu mryenon komo hyaka rma. 
\p Nyamoro yakoro rma amna nosonytxaye. Onà wyaro ryhe àrwo yonyhorunu wekarymehe, Xuknewyanahnà komo wya, àkekonà, horykomo komo wya, Kryestu mryenon yonye ro komo wya. Txaku komo rma nyamoro ha, Petru xarha, Xowaw xarha. Nyamoro marma wya àro wyaro àkekonà, anar komo nenytxahtor me mak ha. Ohxehra kat wekarymeno, àkekonà, àwyanye. Àro wyaro tokarymahoryehra kat naye, Xuknewyanahnà komo wya, àkekonà, àwyanye. Anar me nekarymen hatà, Pawru, tawro hona wenyakonà, àwyanye. Àro ke, ohxehra kat wekarymeno, àkekonà, àwyanye. 
\p  
\v 3-5 Àto nehxatxkonà, anar komo. Kryestu mryenonà amna ketxkonà rma haryhe, nyamoro ha. Yaworohra mak àro wyaro nketxkon hamà. Kryestu mryenon kom wawo tehxoryehra nehxatxkonà. Amna yonkuhtoso nomohtxownà. Amna rwonà yonytxanàr xe rma nehxatxkon haryhe. Onà wyaro amna nkekonà. Kryestu Txesusu mryenon me kehtokonye, Moyses heno wya kàyweronàhyamatxhàyam hokohra harha tehxatxhe, kekonà amna. Onà wyaro haxa ryhe nketxkonà, nyamoro ha. Moyses heno wya kàyweronàhyamatxho kom yawo ro xaxa mpànà tehtxe ha, ketxkonà. Àro yawo ro rma rha hak nahtxoko, Xuknewyanahnà komo xarha, ketxkonà. Àna hamà kahra ro mak amna nehxakon ha, àwyanye. Onà wyaro tawro xe rma amna nehxakonà, owyanye, Xuknewyanahnà komo wya. Yaworo xaxa nay hamà, àrwo yonyhorunu, àro yawo roro rma tehtxe, tawro xe amna nehxakonà, owyanye. Àro ke, àna hamà kahra ro mak amna nehxakonà, àwyanye. Moyses heno nmenhotho yawo ro hak nahtxoko, Xuknewyanahnà komo, kahra ro mak amna nehxakonà, àwyanye. 
\p Txetu yatanyyokonàr xe nehxatxkon xarha, nyamoro ha, Moyses heno nmenhotho yawo ro harha esnàr horà. Rakoron me nehxakonà, Txetu. Xuknewyanahnà rma mok nehxakonà. Atanyyokok hatà kahra mak nehxatxkonà, horykomo komo, àwya. 
\p  
\v 6 Onà wyaro katxho me nehxatxkonà, horykomo komo, toto komo wya. Anar kom yoho rma haxa natxhe, Txesus yakorono rotho kom kaxe, katxho me nehxatxkonà. Àro wyaro katxho mehra mak natxhe, Khoryenkomo wya. Àme rye rma haxa tehxatxhe, àwya. Àro ke, onà wyaro kahra wehxaha. Anar kom yoho rma haxa natxhe, Kohkomo yakorono rotho kom kaxe, kahra wehxaha. Nyamoro rma, anar me mekarymen hamà kahra nehxatxkonà, rowya. Onà wyaro haxa ryhe ekarymako, amna yano me, kahra nehxatxkonà. 
\p  
\v 7-10 Onà wyaro haxa ryhe nketxkonà, amna wya, Bahnakme wya xarha. Àto rye tehxatxow hamà, ketxkonà. Kryestu yanoto rye me rma tehxatxow hamà. Omnyamo ryhe, Xuknewyanahnà komo hyaka màtetxow hamà. Amna haxa ryhe, Xuknewyana komo hyaka amna nten hamà, ketxkonà. 
\p Txaku komo rma mokyam nehxatxkon ha, Petru xarha, Xowaw xarha. Kryestu mryenon yonye ro kom yoh me nehxatxkonà. Khoryenkomo nànyaketxho me nay hamà, Pawru, ketxkon hamà. Àrwo yonyhorunu yokarymaxe ànyahxah me nay hamà, Xuknewyanahnà komo hyaka, ketxkon hamà. Petru nyakye hatà, Xuknewyana komo hyaka. Àro wyaro rma rha Pawru xarha nyakye hamà, Xuknewyanahnà komo hyaka, ketxkon hamà. 
\p Àsok tawro hana. Petru wya ryhe, Xuknewyana komo yowakryehoy hamà, Khoryenkomo. Àro wyaro rma rha, rowya ryhe Xuknewyanahnà komo xarha yowakryehoy hamà. Àro ke, onà wyaro nketxkon hamà, Txaku komo, rohoko. Khoryenkomo nànyaketxho me nay hamà. Xuknewyanahnà komo yowakryexe ànyahxah me nay hamà, ketxkon hamà. Àro ke, onà wyaro nketxkonà, amna wya. Kryestu yanoto rye me rma tehxatxow hamà, ketxkonà. 
\p Onà wyaro nketxkon xarha. Tan natxhe, ànyahpàn komo, àkatxhomnà komo xarha, Kryestu mryenon komo rma. Nyamoro hutwahkahpàra ehtxoko, ketxkonà, amna wya. Àtxenyerun komo tàmpotxoko, Xuknewyanahnà komo wya. Sokhotxoko, amna hyaka, Xerusaryen hon komo hyaka, ketxkonà, amna wya. Nyamoro yowakryeny me rma haxa wehxakonà. 
\s1 Petru yoyetxhàrà on ha. 
\p  
\v 11 Taa. Antxeyokeya hona harha àtoye. Àto rma ryehtoko, nomokye, Petru. Noro weyeye, atxke esnàr ke.  
\v 12 Xuknewyanahnà kom hoko atxke nehxakonà. Wahoro htxero ohxe nehxakon hakahpa, àhokonye. Nyamoro yakoro rma nasahxemtekonà. Amnye, Xerusaryen hoye nomohtxownà, anar komo. Txaku nànyaketxho komo rma mokyam nehxatxkon hatà. Moyses heno nmenhotho yawo ro hak nahtxoko, Xuknewyanahnà komo, kany komo rma mokyam nehxatxkonà. Nyamoro wya, atxke manaha, anaro ro kom yakoro ayasahxemtonàr ke, tawro hona nenyakonà, Petru. Àro ke, Xuknewyanahnà kom yakoro asahxemtohra harha nehxakonà. Àro wyaro atxke nehxakonà. Yaworohra nehxakonà. Àro ke weyeye. 
\p  
\v 13 Yaworohra ehtxoho hoye ro, yaworohra rma rha nehxatxkonà, àton komo, Xuknewyana komo, Kryestu mryenon komo rma. Àro hoye ro rma rha, yaworohra nehxakonà, Bahnakme xarha. Omeroro rma, Xuknewyanahnà kom yakoro asahxemtohra harha nehxatxkonà. Towtà kom yakoro rma asahxemtohra harha nehxatxkonà. 
\p  
\v 14 Àro wyaro rma wenyatxkonà. Àrwo yonyhorunu yawo ronohnà me harha wenyatxkonà. Àro ke, onà wyaro àkekonà, Petru wya, omeroron komo nenytxanàr me. Xuknewyanahnà kom yakoro masahxemteknano, àkekonà, àwya. Xuknewyana rma masahxemteknano, akoronye, àkekonà, àwya. Akoronye ayasahxemtontoko, Xuknewyanahnà wyaro rma rha mehxaknan hamà, omoro xarha, àkekonà, àwya. Amnye rma haxa ryhe, onà wyaro kany me harha manaha. Xuknewyana komo wyaro hak nahtxoko, Xuknewyanahnà komo, kany me harha manaha, àkekonà, àwya. Moyses heno nmenhotho yawo ro hak nahtxoko, kany me harha manaha. Àro wyaro kany me tehxoryehra ro mak manaha ha, àkekonà, Petru wya. 
\s1 Konyhoryehranye nay hamà Moyses heno nmenhotho katxhàrà on ha. 
\p  
\v 15 Àsok hana tehxan ha. Xuknewyana me konunutoko, Xuknewyanahnà mosonà katxho mehra tehxan hamà. Atxke natxhe katxho komo wyarohra tehxan hamà.  
\v 16 Kryestu Txesus hona mak tenyaha, Khoryenkomo nenyhoryenàr me harha kehtxoho me. Onà wyaro kany kax mak tehxaha ha. Moyses heno nmenhotho yawo ro kehtxoho kom hoye rohra konyhoryetxhe, Khoryenkomo, kany kax mak tehxaha ha. Txesusu Kryestu hona kàwyanye xenytxoho hoye ro haxa ryhe konyhoryetxhe, kany kax mak tehxaha ha. Khoryenkomo wya, ronenyhoryetxho me harha manaha katxho me tehxatxhe, Kryestu hona kàwyanye xenyàr ke mak ha. Moyses heno nmenhotho yawo ro kehtxoho kom hoye rohra mak konyhoryetxhe. Moyses heno nmenhotho yawo ro tehtxoho kom hoye ro tosonyhoryexem komo ehxera ro mak natxhe ha. 
\p  
\v 17 Khoryenkomo nenyhoryenàr me kesnàr komo xe tehxatxow hamà. Àro ke, Kryestu hona tenyatxhe. Àro wyaro àwya konyhoryenàr komo xe kehtokonye, atxke wehxaha kany me tehxatxow hamà. Atxke tehxatxow hamà, Moyses heno nmenhotho yawo rohra kesnàr kom ke, eyuknye menyxehra kesnàr kom ke. Àro ke, konyhoryenàr komo xe tehxatxhe, Khoryenkomo wya, atxke kesnàr kom ke mak ha. Atxke kesnàr komo xehra mak naha, Kryestu. Atxke rma ehtxoko, rowya oyonyhoryetxho menye, kahra ro mak nay hamà. 
\p  
\v 18 Moyses heno nmenhotho hoye rohra konyhoryetxhe kany me kehtokonye, onà wyaro kahra tehtxe. Moyses heno nmenhotho yawo ro tehtxe, kosonyhoryetxho menye, kahra tehtxe. Àro yawo ro tehtxe tatoko rma, atxke rma tehxatxow hamà, eyuknye menyxehra kesnàr kom ke.  
\v 19 Konyhoryehranye nay hamà, Moyses heno nmenhotho. Kanàhnohyatxow haxa hamà, eyuknye menyxehra kesnàr kom ke. Àro ke, Moyses heno nmenhotho hokohra harha tehxatxow hamà. Àro hokohra harha wexeye, uro. Kryestu hona haxa wenyeye, karyhe harha ryehtxoho me, Khoryenkom yoyuknye me harha ryehtxoho me. 
\p  
\v 20 Yahkotohen ho wayehye, Kryestu. Noro wyaro rma rha, àwayehsaho wyaro wehxaha. Karyhe harha wehxaha. Urohnà ryhe, karyhe wehxaha. Kryestu haxa ryhe, karyhe naha, rohnawo. Tano rma hak ryehtoko, karyhe rma wehxaha, Khoryenkom muru hona rowya xenyàr ke mak ha. Noro rma, rox nehxakonà. Àro ke, tano me ro rma wayehye, àwayehpànà ro me harha ryehtxoho me. 
\p  
\v 21 Towahke tehtxoho hoye ro ryhe konyhoryetxhe, Khoryenkomo, kany me wehxaha. Àro wyaro kahra mak natxhe, anar komo. Moyses heno nmenhotho yawo ro kehtxoho kom hoye ro tosonyhoryetxhe, kany me natxhe. Àro wyaro tàwyanye tatoko rma, onà wyaro kahra natxow hamà. Towahke tehtxoho hoye ro konyhoryetxhe Khoryenkomo, kahra natxow hamà. Moyses heno nmenhotho hoye ro osonyhoryehra ro mak natxhe. Àro hoye ro kosonyhoryentokony haxa, àtohnawo Kryestu wayehràtho haryhe. 
\c 3  
\s1 Àsok oyehtxoho kom hoye ro Khoryenkom yokato mahohtxownà katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Karaseya hon komo y, koseryehokehe, thenyehra, ohokonye. Akàhpàn me harha manatxow hamà. Oyonkuhtetxow hamà, anar komo. Moyses heno nmenhotho yawo ro mpànà ehtxok ha, ketxow hamà, owyanye. Àro yawo ro mpànà atanyyokotxok ha, ketxow hamà. Àro wyarohra mak wekarymaye, owyanye. Txesusu Kryestu haxa wekarymaye. Yahkotohen hona amoyathosah me noro wekarymaye, owyanye. 
\p  
\v 2 Owyanye ronytxatxhe rma, Khoryenkom yokato mahohtxownà. Àsok oyehtxoho kom hoye ro noro mahohtxownà, Moyses heno nmenhotho yawo ro oyehtxoho kom hoye ro katà, Kryestu hona owyanye xenytxoho hoye ro haxa katà. Kryestu hona owyanye xenytxoho hoye ro noro mahohtxownà hamà, owyanye Khoryenkomo rwonà yonytxanàr ke. 
\p  
\v 3 Àro wyaro mehtxownà, amnyehra. Khoryenkom yokato yano me enyhoryexah me mehtxownà. Amnye rma haxa ryhe, ayatanyyokonàr komo xe manatxow hatà. Ayatanyyokotho kom hoye ro rma, oyosonyhoryetxehkanàr komo xe manatxow hatà. Àsok tawro akàhpàn me harha manatxowà. 
\p  
\v 4 Khoryenkom yokato newakryenàr me rma haxa mehxatxkonà. Oyowakryetxho komo rma, àsok nehxakonà, yaworo katà, yaworohra haxa katà. Oyosonyhoryenàr kom hok harha oyehtokonye, ewakryehnà me rma mosonyatxow hamà. Ewakryexah me mak manatxhe. 
\p  
\v 5 Khoryenkomo ryhe, tokato yàmye, owyanye. Tokato yano me rma eryehokano yeryhekonà, owyanye. Àsok oyehtxoho kom hoye ro eryehokano yeryhekonà, owyanye, Moyses heno nmenhotho yawo ro oyehtxoho kom hoye ro katà, Kryestu hona owyanye xenytxoho hoye ro haxa katà. Kryestu hona owyanye xenytxoho hoye ro eryehokano yeryhekon hamà, owyanye tàrwonà yonytxanàr ke. 
\s1 Akmaraw heno yohamàtho me natxow hamà Khoryenkom hona xeny komo katxhàrà on ha. 
\p  
\v 6 Àro wyaro rma rha nehxakon hatà, Akmaraw heno. Onà wyaro nkehe, àmenhosahonhàrà, noro heno hoko. 
\q1 Khoryenkom hona nenyakonà, Akmaraw heno. Àro ke, onà wyaro nkekon hatà, Khoryenkomo, àwya. Ronenyhoryetxho me harha manaha, rohona owya xenyàr ke mak ha, kekon hatà, àwya. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà, noro heno hoko.  
\v 7 Àro ke, Khoryenkom hona xeny komo ryhe, Akmaraw heno yohamàtho me xaxa natxow hamà. 
\p  
\v 8 Onà wyaro kanyenhàr me nehxakon hatà, Khoryenkomo. Xuknewyanahnà komo ryhe, ronenyhoryenàr me harha mpànà natxhe ha, rohona tàwyanye xenyàr ke mak ha, kanyenhàr me nehxakon hatà. Àro ke, amnyehra htxero àrwo yonyhorunu yokarymay hatà, Akmaraw heno wya. Onà wyaro nkekon hatà, noro heno wya. Ohoye ro towakryexem me xaxa mpànà natxhe ha, anaro rha yana komo, omeroron komo rma, kekon hatà, Khoryenkomo, Akmaraw heno wya. Àro wyaro rma nkehe, Khoryenkom karyehtanà, àmenhosahonhàrà. 
\p  
\v 9 Àro ke, onà wyaro thutwetxow hamà. Towakryexem me nehxakon hamà, Akmaraw heno, Khoryenkom hona tàwya xenyàr ke mak ha. Noro heno wyaro rma rha towakryexem me natxow hamà, Khoryenkom hona xeny komo, omeroro. Àro wyaro thutwetxow hamà. 
\s1 Anàhnohpànà ro me harha ketxownà Kryestu katxhàrà on ha. 
\p  
\v 10 Anar kom haxa ryhe, tanàhnohsom me mpànà natxhe ha. Onà wyaro kany komo rma nyamoro ha. Moyses heno nmenhotho yawo ro tehtxe, kosonyhoryetxho menye, kany komo rma nyamoro ha. Noro heno nmenhotho yoyuhtukany menyxehra mak natxhe ha. Àro ke, tanàhnohsom me mpànà natxhe ha. Àro hoko rma, onà wyaro nkehe, àmenhosahonhàrà. 
\q1 Moyses heno nmenhotho yawo ro mpànà ehtxok ha. Oyweronàhyamatxho kom yawo ro mpànà ehtxok ha. Eyuhtukatxok mak hampànà, omeroro mak ha. Eyuhtukahra oyehtokonye, tanàhnohsom me mpànà manatxhe ha. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà.  
\v 11 Moyses heno nmenhotho hoye ro tonyhoryexem komo, ehxera ro mak natxow hamà, Khoryenkomo wya. Onà wyaro haxa ryhe nkehe, àmenhosahonhàrà. 
\q1 Khoryenkom hona xeny komo ryhe, ronenyhoryetxho me harha manaha, katxho me natxhe, àwya. Nyamoro rma, karyhe roro harha natxhe. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà.  
\v 12 Moyses heno nmenhotho hok haxa ryhe, onà wyaro nkehe. 
\q1 Eyuhtukatxok mak hampànà, omeroro mak ha, karyhe roro oyehtxoho menye. 
\m Àro wyaro rma nkehe, Moyses heno nmenhotho hoko. Àro yawo ro tehtxahke kehtokonye, kàwyanye eyuhtukanàr hona tenyatxow hamà. Khoryenkom hona xenyhera mak tehxatxow hamà. Kosonyhoryenàr kom hona haxa tenyatxow hamà. 
\p  
\v 13 Àro wyaro kehtokonye, tanàhnohsom me tehxatxow hamà, eyuhtukany menyxehra kesnàr kom ke mak ha. Anàhnohpànà ro me harha ketxownà, Kryestu. Anàhnohpànà ro me kehtxoho komo yehemaye, twayehrà ke. Noro ryhe, tanàhnohsom me harha nexeye, tano me ro rma. Àro hoko rma, onà wyaro nkehe, àmenhosahonhàrà. 
\q1 Wewe hoko amposohtoxemotho komo ryhe, Khoryenkomo nanàhnohàtho me natxhe. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà. Wewe ho twayehnàtoko, Khoryenkomo nanàhnohàtho me nehxakonà, Kryestu, anàhnohpàn me harha kehtxoho menye. 
\p  
\v 14 Àro ke, towakryexem me natxhe, Xuknewyanahnà komo, Kryestu Txesusu wayhàthàr hoye ro mak ha. Akmaraw heno wyaro towakryexem me rma rha natxhe. Noro wayhàthàr hoye ro rma rha, Khoryenkom yokato tahohsatxhe. Khoryenkomo wya, rokato wàmyaha owyanye katxhàr me harha tehxatxhe, Kryestu Txesus hona kàwyanye xenyàr ke mak ha. 
\s1 Tàrwonàmàthàrànhàrà yawo ro Khoryenkomo yexetxhàrà on ha. 
\p  
\v 15 Rowtà komo y, toto yoho rma haxa nay hamà, Khoryenkomo. Àsok hana nosowakryetxow ha, toto kom ha. Onà wyaro nken hamà, toto, anaro wya. Kowakryehe xaxa mak hampànà, ken hamà, àwya. Yaworo xaxa mpànà àkehe ha, owya, anar me kahra ro mak wehxaha, kowakryehe xaxa mak hampànà, kehe. Àro wyaro tàwya katxhe rma, anar me kahra ro mak nay hamà. Anar me uhutwano, oyowakryehra wehxaha, kahra nay hamà. 
\p  
\v 16-17 Tàwya kowakryetxho kom hoko rma, toto yoho rma haxa nay hamà, Khoryenkomo. Tàwya kowakryetxhe xaxa mak hampànà katxhe rma, anar me kahra ro mak nay hamà. Àsok tawro hana. Onà wyaro nkekon hatà, noro ha, Akmaraw heno wya. Kowakryetxhe xaxa mak hampànà, kekon hatà. Oyohamàthàr xarha wewakryehe xaxa mak hampànà, kekon xarha tà, noro heno wya. Tàwya oyohamàthàrà tatoko rma, thenyenohnà kom hokohra mak nehxakon hamà. Àro ke, oyohamàthàyamo kahra nehxakonà. Towenyxan hok haxa nehxakon hamà, Kryestu hok hamà. Àro ke, oyohamàthàr xarha wewakryehe xaxa mak hampànà, kekon hatà, Akmaraw heno wya. 
\p Àro wyaro Khoryenkomo rwonàmàtxhe, 430 me txemneyhàntay hatà, mexe rma haxa mak hatà. 430 me txemnyehàntatxhe rma, àyweronàhyamano yeryhoy hatà, Khoryenkomo, Moyses heno wya. Tàwya àyweronàhyamano ynyetoko rma, Akmaraw heno yakoro tàrwonàmàthàrànhàrà hutwahkahpàra rma nehxakon hatà. Onà wyaro kahra mak nehxakon hatà. Romryenon komo yweronàhyamany me harha wehxaha, àro ke Akmaraw heno yakoro rorwonàmàthàràtho yawo rohra harha wehxan hamà, kahra ro mak nehxakon hatà. Akmaraw heno yohamàtho yowakryehra wehxan hamà, kahra ro mak nehxakon hatà. Yaworo xaxa mpànà àkehe ha, kanyenhàr kax mak nehxakon hatà. Anar me kahra ro mak wehxaha, kanyenhàr kax mak nehxakon hatà. 
\p  
\v 18 Moyses heno nmenhotho hoye rohra tàmryenon komo yowakryehe, noro ha. Akmaraw heno yakoro tàrwonàmàthàrànhàr hoye ro haxa ryhe newakryetxhe ha. Moyses heno nmenhotho hoye ro tàwya ewakryentokony haxa, tàrwonàmàthàrànhàràtho hoye rohra harha ewakryenàràtho kom haryhe, àwya. 
\s1 Kàyweronàhyamatxownà Khoryenkomo kàwyanye kanhàn komo hutwatxho me katxhàrà on ha. 
\p  
\v 19 Amnyehra àro wyaro nàrwonàmye hatà, Khoryenkomo, Akmaraw heno yakoro, ehamrà hoko. Omokhàra rma hak nehxakon hatà, noro, mexe rma haxa mak hatà. Khoryenkomo wya, wewakryehe xaxa mak hampànà katxhàrànhàrà rma, omokhàra rma hak nehxakon hatà. Omokhàra ro rma haka kàyweronàhyamahotxownà hatà, Khoryenkomo, Moyses heno wya. Omokhàra ro rma haka tàyweronàhyamaxem me roro rma tehxatxkon hatà. Noro yomokàtxhe, àyweronàhyamahnà me harha tehxatxkon hatà. Karyhe roro harha ketxoho mehranye kàyweronàhyamatxownà hatà. Kàwyanye atxke wehxan hamà katxho me haxa ryhe kàyweronàhyamatxownà hatà, kàwyanye kanhàn komo hutwatxho me hatà, eyuhtukahra wehxan hamà katxho me hatà. 
\p Kahe yawon komo ryhe kàyweronàhyamahotxownà hatà, Moyses heno wya, Khoryenkom yano me mak hatà.  
\v 20 Yak nehxatxkon hamà, kàyweronàhyamanyenhàyamo, kahe yawon kom hatà, Moyses heno xarha hatà. Towenyxa mak naha ha, Khoryenkomo. Noro rma nàrwonàmye hatà, Akmaraw heno yakoro. Àro ke, noro rwonàmàthàrànhàrà rma, kàyweronàhyamatxhàyam yoho rma haxa nay hamà. 
\p  
\v 21 Tàwya kàyweronàhyamantokonye, anar me ehutwahra ro mak nehxakon ha, Khoryenkomo. Akmaraw heno yakoro tàrwonàmàthàrànhàr yawo ro rma nehxakonà. Tàwya kàyweronàhyamantokonye rma, karyhe roro harha kehtxoho kom hokohra nehxakon hamà. Konyhoryetxho kom hokohra nehxakon hamà. Àro hoko tehtok haxa, anar me kàyweronàhyamanàràtho kom haryhe mà, àwya, àro hoye ro rma kosonyhoryenàràtho kom haryhe mà. 
\p  
\v 22 Tàwya kàyweronàhyamantokony haxa ryhe, onà wyaro nkekon hatà. Tanàhnohsom me manatxhe hampànà, atxke rma haxa oyesnàr kom ke, kekon hatà. Àro wyaro rma nmenhohoy hatà, Moyses heno wya, Txesusu Kryestu hona kàwyanye xenytxoho me. Onà wyaro kanyenhàr kax mak nehxakon hatà. Kowakryetxhe xaxa mak hampànà, rohona owyanye xenyetok mak ha, kanyenhàr kax mak nehxakon hatà. Àro ke, Txesusu Kryestu hona xeny komo rma yowakryen hamà, Khoryenkomo. 
\p  
\v 23 Kryestu yomokhàra ro rma haka, noro hona xenyhera rma hak tehxatxkon hamà. Àro wyaro rma hak kehtokonye, tàyweronàhyamaxem me rma haxa tehxatxkonà. Kàyweronàhyamatxho komo rma, watxa ymo yawon komo yonye ro wyaro nehxakon hamà, kanhàn komo hutwamohsony me esnàr ke.  
\v 24 Bàryekomo hananàhnye komo wyaro xarha nehxakon hamà, khananàhnye kom me esnàr ke. Khananàhyatxkonà, amnye Kryestu hona kàwyanye xenytxoho me, Khoryenkomo nenyhoryenàr me harha kehtxoho menye.  
\v 25 Kryestu yomokàtxhe rma, khananàhnye kom mehra harha nay hamà, àrotho. Noro hona haxa tenyatxhe. 
\s1 Kryestu yoh me harha manatxhe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 26 Kryestu Txesus yoh me manatxhe, omnyamo, omeroro, noro hona owyanye xenyàr ke mak ha. Àro ke, Khoryenkom hokru me manatxhe.  
\v 27 Tuna kwaka mataymomtxownà, Kryestu mryenon uro tawro me. Àro ke, Kryestu yoh me harha manatxhe, noro wyaro rma rha ohxe oyehtxoho menye. 
\p  
\v 28 Kryestu yoh me kehtokonye, onà wyaro kahra harha tehxatxow hamà. Xuknewyana uro, Xuknewyanahnà yxak omoro kahra tehxatxow hamà. Anotomahnà ro uro, ehematxhohnà ro me tanotomaxemà yxak omoro, kahra tehxatxow hamà. Kàrà uro, wosà yxak omoro, kahra tehxatxow hamà. Àsok tawro hana. Noro rye me rma haxa tehxatxow hamà, Kryestu Txesus yohà rye me kesnàr kom ke. 
\p Àro wyaro rma manatxhe, omnyamo.  
\v 29 Kryestu mryenon me manatxhe. Àro ke, noro wyaro rma rha Akmaraw heno yohamàtho me manatxhe, omnyam xarha. Khoryenkomo wya, kowakryetxhe xaxa mak hampànà katxhàr me rma rha manatxhe. 
\c 4  
\s1 Anotomahnà me harha oytxownà Khoryenkomo katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1-3 Onà wyaro àkehe xarha. Kàyweronàhyamatxho kom hoko rma hak kehtokonye, bàryekomo wyaro tehxatxkon hamà. Àsok hana nay ha, bàryekomo ha. Tàyàm peno wayhàtxhe, noro heno katxhotho yoh me harha nay hamà. Ahohsàra rma hak naha. Horykomo me harha tehtoko, nahohsaha. Bàryekomo me rma hak tehtoko, ahohsàra rma hak naha. Ohxe neryatxhe, anar komo. Bàryekomo yonye ro komo rma nyamoro ha. Àyàm peno nwahanonkatxhàyamo rma nyamoro ha. Umurunhur katxho me henyekyatxhe, àyàm peno yano me. Onà wyaro kanyenhàr me nay hamà, àyàm peno, àwyanye. Horykomo me harha ehtoko, màmyatxhe ha, àwya kanyenhàr me nay hamà, àwyanye. 
\p Àro wyaro rma nay hamà, bàryekomo. Tàyàm peno katxhotho yohà rma, àkatxhomnà komo wyaro rma hak nay hamà. Tanotomaxemà ro komo wyaro rma nay hamà, ehematxhohnà ro komo wyaro rma. Àro wyaro rma rha tehxatxkonà. Kàyweronàhyamatxho kom hoko rma hak kehtokonye, bàryekomo wyaro tehxatxkonà. Tanotomaxemà ro komo wyaro rma tehxatxkonà, toto komo nàyweronàhyamanàr me kesnàr kom ke. Toto komo nhananàhrà ro me rma hak tehxatxkonà. Kryestu nhananàhpàtor me rma hak tehxatxkonà. 
\p  
\v 4 Buru yomohtoho hutwekon mak hatà, Khoryenkomo. Àsokentok hana nomokyakon ha. Khoryenkomo ryhe, hutwekon hamà. Àtoko rma buru nyakye hatà. Wos yowan yaye nenuruy hatà. Moyses heno nmenhotho hoko texem me nehxakon hatà, Xuknewyana kaxe.  
\v 5 Àro wyaro nomokye hatà, tàwya àro hokono rotho komo yonyhoryetxho me, àro hokohra harha ketxoho menye, anotomahnà me harha ketxoho menye. Àro hokohra harha kehtxoho komo yehemay hatà, twayehrà ke. Àro wyaro harha kehtxoho menye buru nyakye hatà, Khoryenkomo, tàwya thokru me harha kenyàr kom horà.  
\v 6 Thokru me kesnàr kom ke ryhe, buru yokato nyakye, kàhnakanye. Kàhnawon komo rma, apa y, kehe, Khoryenkomo wya. Noro yano me rma apa y tketxhe, kàwyam xarha, teryehorye rma haxa kesnàr kom ke. 
\p  
\v 7 Àro wyaro anotomahnà me harha oytxownà, Khoryenkomo. Thokru me harha oytxownà. Àhokru me oyehtokonye, àkatxho yoh me xarha manatxow hamà. Noro newakryenàr me rma manatxow hamà. 
\s1 Amnyehra oyexetxhàyamotho wyaro harha manatxow hatà katxhàrà on ha. 
\p  
\v 8 Koseryehokehe mak ha, ohokonye. Amnyehra oyexetxhàyamotho wyaro harha oyesnàr komo xe manatxow hatà. Amnyehra, Khoryenkom hutwahra rma hak oyehtokonye, anaro horyenà ro kom hoko roro rma haxa mehxatxkonà. Nyamoro hoko rma, tanotomaxemà ro komo wyaro mehxatxkon hamà. Khoryenkom mehra mak natxhe, nyamoro ha. Noro yehtxoho wyarohra mak natxhe. 
\p  
\v 9 Amnye rma Khoryenkom hutwany me harha manatxhe. Àsok haxa hana. Noro newakryetxho me ryhe manatxow hamà. Anar me haxa oyesnàr komo xe manatxow hatà. Amnyehra oyexetxhàyamotho wyaro harha manatxow hatà. Toto komo nhananàhrà me harha manatxow hatà. Tanotomaxemà ro komo wyaro harha oyesnàr komo xe manatxow hatà. Àwyanye ahananàhtoho komo rma, oyonyhoryehranye ro mak naha. Oyowakryehranye ro mak naha. Àsok tawro àro wyaro harha oyesnàr komo xe manatxowà.  
\v 10 Xuknewyana komo yweronàhyamatxho hok harha manatxow hatà. Sakmaknu ho yohà ryhe Khoryenkom hok tehxatxow hatà, màketxow hatà. Nuno yahatakatxhe rma, àhoko rma rha tehxatxow hatà, màketxow hatà. Anatoko tasahxemtetxow hatà, anatok xarha tatahyehnometxow hatà, màketxow hatà. Àro wyaro àhok tehxatxow hatà, kosonyhoryetxho meny hatà, màketxow hatà. 
\p  
\v 11 Koseryehokehe rma haxa, ohokonye. Thenyehra rma haxa katamokye, ahananàhrà kom hoko. Rorwonàmàthàràtho yawo rohra mak manatxow hamà. Àtohnawo rma katamokye hamà, ohyakanye. 
\s1 Karaseya hon kom hoko Pawru yoseryehokatxhàrà on ha. 
\p  
\v 12 Rowtà komo y, onà wyaro àkehe, owyanye, teryewrye ro mak ha. Rowyaro harha ehtxoko. Amnyehra, Xuknewyana komo yweronàhyamatxho hoko wehxakonà. Rowya Kryestu yahosàtxhe, àro hokohra harha wexeye. Xuknewyanahnà wyaro harha wexeye. Owyarony harha wexeye, àro hokohra harha ryesnàr ke. Àro ke, amnye rma omnyam xarha, rowyaro rma rha ehtxoko. Àro hokohra harha ehtxoko. 
\p Amnyehra, awawonye ryehtoko, ohxe rma haxa mehxatxkonà, rohoko.  
\v 13 Ekeh me rma haxa wehxakonà, onuhto wya. Àro ke, awawo roronye rma wehxakonà, ekeh me ryesnàr ke. Àro hoye ro, àrwo yonyhorunu wekarymekonà, owyanye. Àro ma owyanye enytxanàrà.  
\v 14 Tàxanomkahnohporye wehxakonà, ryeheryanà wya. Roxanomkahnohpàra mak mehxatxkonà. Noro yonytxahra tehtxe, atxke esnàr ke, kahra ro mak mehxatxkonà, rohoko. Ohxe uro menytxetxkonà, owyanye kahe yawon komo yonytxanàrà wyaro, Khoryenkom yanoto komo yonytxanàrà wyaro. Owyanye Kryestu Txesus yonytxanàrà wyaro ryhe, uro menytxetxkonà.  
\v 15 Onà wyaro xarha mehxatxkonà, ronenyàr me. Ronuryenàr xe rma haxa mehxatxkonà. Enuryehnà me mak wehxakon hamà. Tonuryexem me ryehtok haxa, oyonuthuyamo yowràtho haryhe mà, owyanye. Àro wyaro roxe rma haxa mehxatxkon hamà. Teryehorye rma haxa mehxatxkonà, awawonye ryesnàr hoko. Amnye rma haxa ryhe, eryehohra harha manatxow hamà, rohoko.  
\v 16 Àsok tawro hana. Roxanhàn me harha manatxow hamà, rowya yaworon xaxa yokarymanàr ke mak ha. 
\p  
\v 17 Anar me ahananàhtxownà hamà, anar komo. Axan kom me rma nosonyhetxhe haryhe, yaworohra mak ha. Rohyaye oyotowrà komo xe mak natxhe ha, tàxan kom me oyesnàr kom horà.  
\v 18 Àxan kom me tosonyhetxow hamà, toto komo wya. Yaworo mak tehxorye tehxatxhe, ohxe esnàr kom horà. Awawonye ryehtoko, axan kom me kosonyhekonà, ohxe oyesnàr kom horà. Awawohrany harha ryehtoko, axan kom me hak nosonyhotxowà, anar komo. Yaworo hak nahtxoko, ohxe rma rha oyesnàr kom horà. 
\p  
\v 19 Ronàhnàn komo y, rohokru me manatxhe. Amnyehra teryewrye ro koseryehokekonà, ohokonye, owyanye Kryestu yahosnàr horà. Amnye rma teryewrye ro rma rha koseryehokehe xarha, ohokonye, Kryestu wyaro ohxe roro harha oyesnàr kom horà.  
\v 20 Amnye rma awawonye ryesnàr xe wehxaha haryhe. Awawonye ryehtok haxa, towahke harha rorwonàmràtho haryhe. Àsok hana manatxow ha, ohxe hana, ohxehra haxa hana. Ohutwahrany harha wehxan hamà. 
\s1 Aka heno komo yexetxhàrànhàr hoye kuknonano me ekarymatxhàrà on ha. 
\p  
\v 21 Xuknewyana komo yweronàhyamatxho hoko oyesnàr komo xe manatxow hatà. Àro ke, uro enytxatxoko. Nyamoro yweronàhyamatxho hoye, yaworon xaxa uhutwamohsehe, owyanye, Moyses heno nmenhotho hoy mak ha. 
\p  
\v 22 Akmaraw heno yexetxhàrànhàrà menhoy hatà, Moyses heno. Àsok hana nmenhoy ha. Onà wyaro nmenhoy hatà. Asak nehxatxkon hatà, Akmaraw muru komo, Esmayew hatà, Esake xarha hatà. Esmayew yonà ryhe, tanotomaxemà ro me nehxakon hatà. Aka rma noro hatà. Esake yon haxa ryhe, anotomahnà ro me nehxakon hatà. Sara rma noro hatà.  
\v 23 Toto hun yano me ryhe tà nenuruy ha, Aka mryerà, Akmaraw hun yano me mak hatà. Khoryenkomo rwonàmàthàr yano me haxa ryhe tà nenuruy ha, Sara mryerà. 
\p  
\v 24 Nyamoro heno yexetxhàrànhàr hoye, kuknonano me hak wekarymaxe, owyanye. Aka ryhe, Xuknewyana komo kuknon me nehxakonà. Sara haxa ryhe, Kryestu mryenon komo kuknon me nehxakonà. Tanotomaxemà ro me nehxakon hatà, Aka. Àro wyaro rma rha tanotomaxemà ro wyaro natxow hamà, Xuknewyana komo, tàyweronàhyamatxho kom hoko roro rma haxa tesnàr kom ke. Àhoryen heno komo yweronàhyamay hatà, Moyses heno, Senay yàhàn mahotur ho ehtokony hatà.  
\v 25 Ahehnawono rma àro hatà, Arakmeya yamtar hono rma hatà. Àro wyaro Moyses heno wya tàyweronàhyamatxho kom hoko roro rma natxhe, Xuknewyana komo, tanotomaxemà ro wyaro mak ha. Àro wyaro rma natxhe, Xerusaryen hon komo, Xuknewyana kom kaxe. 
\p  
\v 26 Sara mryerà wyaro haxa ryhe natxhe, Kryestu mryenon komo. Anotomahnà ro wyaro natxhe, tàyweronàhyamatxhàyam hokohra harha tesnàr kom ke. Kahe yawo Khoryenkom yowto hon me natxhe. Xerusaryen yohon onà katxho rma hon me natxhe.  
\v 27 Nyamoro hoko rma, onà wyaro nkehe, àmenhosahonhàrà. 
\q1 Wos hokru komo wyaro natxhe, romryenon komo. Àhokhura htxero nehxakon hamà, wosà, ànyomra tesnàr ke. Enurhura ro mak nehxakon hamà. Eryewhampàra ro mak nehxakon hamà. Onà wyaro haxa ryhe àkehe, noro hoko. Neryehotehe harha hampànà. Teryehorye harha wehxaha, kehe hampànà, teryewrye ro, thohke harha tesnàr ke. Thenyehra mpànà natxhe ha, àhokyamo. Tànyonyem hokru kom yoho rma haxa, thenyehra natxhe hampànà. Àro wyaro rma rha, thenyehra rma haxa mpànà natxhe ha, romryenon komo. Amnyehra ehxera rma hak nehxatxkonà. Amnye thenyehra harha natxhe hampànà. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà. 
\p  
\v 28 Rowtà komo y, Esake wyaro tehxatxhe, kàwyamo. Noro ryhe, Khoryenkomo rwonàmàthàr yano me nenuruy hatà. Kàwyam xarha, noro rwonàmàthàr yano me rma rha, àmryenon me tehxatxhe.  
\v 29 Khoryenkom yokato yano me ryhe nenuruy hatà, Esake. Tàyàm hun yano me haxa ryhe nenuruy hatà, Esmayewu. Noro rma, Esake yeryewhamnohye hatà. Àro wyaro rma rha, Kryestu mryenon komo yeryewhamnohyatxhe, Xuknewyana komo.  
\v 30 Onà wyaro haxa ryhe nkehe, Khoryenkom karyehtanà, àmenhosahonhàrà. 
\q1 Ranototho ànyahko ha, kekon hatà, Sara, Aka hoko. Àmryer xarha ànyahko ha, kekon hatà, Akmarawu wya. Akatxhothàr yàmpàra ro mak exko ha, noro wya. Romryerà wya haxa ryhe màmyaha, kekon hatà, Sara, Akmaraw hetxe. Anotomahnà rma mok nehxakon hatà, noro ha. 
\m Àro wyaro rma nkehe, àmenhosahonhàrà. Ewakryehnà me nehxakon hatà, tanotomaxemà mryerà. Àro wyaro rma rha ewakryehnà me natxhe, tàyweronàhyamatxho komo hokono ro komo. 
\p  
\v 31 Àro ke, onà wyaro àkehe, owyanye, rowtà komo y. Aka mryerà wyarohra tehxatxow hamà. Tanotomaxemà mryerà wyarohra tehxatxow hamà. Sara mryerà wyaro haxa ryhe tehxatxow hamà. Anotomahnà mryerà wyaro rma tehxatxow hamà. Àro ke, Xuknewyana komo yweronàhyamatxho hokohra harha tehtxe. 
\c 5  
\s1 Tanotomaxem mehra harha ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Xuknewyana komo yweronàhyamatxho yawo ro wehxan hamà kany komo ryhe, tanotomaxemà ro wyaro natxow hamà, àhoko roro rma haxa tesnàr kom ke. Anotomahnà me harha ketxownà, Kryestu, àro hokohra harha kehtxoho menye. Àro ke, onà wyaro kany komo yonytxahra ro mak ehtxoko. Amna yweronàhyamatxho yawo ro ehtxoko kany komo yonytxahra ro mak ehtxoko. Eyukhuranye ro mak ehtxoko. Tanotomaxem mehra harha ehtxoko. 
\s1 Katanyyokotho kom hoye rohra konyhoryetxhe Kryestu katxhàrà on ha. 
\p  
\v 2 Onà wyaro nketxow hatà, anar komo, owyanye. Atanyyokotxoko, oyosonyhoryetxho menye, ketxow hatà. Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Pawru ryhe uro. Uro rma, onà wyaro khananàhyatxhe. Ayatanyyokotxhenye, osonyhoryehra rma manatxhe. Katanyyokotho kom hoye rohra mak konyhoryetxhe, Kryestu. 
\p  
\v 3 Onà wyaro xaxa mpànà àkehe xarha, tatanyyokosom komo wya. Ayatanyyokotxhenye, toyuhtukahorye ro mak naha ha, Moyses heno nmenhotho, omeroro. Eyuhtukany menyxehra mak manatxhe. 
\p  
\v 4 Onà wyaro rma màketxhe haryhe. Moyses heno nmenhotho yawo ro wehxan hamà, rosonyhoryetxho me, màketxhe rma haryhe. Àro wyaro owyanye tatoko rma, Kryestu hyaye motowyatxow hamà. Konyhoryeny komo hyaye rma motowyatxow hamà. Kowakryenye ro komo hyaye rma motowyatxow hamà. 
\p  
\v 5 Àsok haxa hana tehxatxow ha. Kryestu mryenon me kehtokonye, konyhoryetxho kom hona ro tehxatxow hamà, Khoryenkomo wya, Kryestu hona kàwyanye xenyàr ke mak ha, Khoryenkom yokato wya kakoronomanàr kom ke mak ha.  
\v 6 Kryestu Txesusu ryhe konyhoryetxhe. Katanyyokotho kom hoye rohra konyhoryetxhe, atanyyokohra kehtxoho kom hoye rohra xarha. Thona kàwyanye xenytxoho hoye ro haxa ryhe konyhoryetxhe. Noro hona kàwyanye xenyetoko rma, toto komo xe tehxatxow hamà. Àxenye kehtxoho komo rma, noro hona xeny me konyhetxow hamà. 
\p  
\v 7 Owyanye Kryestu yahosàtxhe, yaworon xaxa yawo ro htxero mehxatxkonà. Amnye rma haxa ryhe, àro yawo rohra harha manatxhe. Àsok tawro hana. Anar me ahananàhtxownà hamà, anar komo.  
\v 8 Khoryenkom yano mehra anar me thananàhsom me manatxhe. Tàmryenon me awahanonkanyenhàyamo rma noro ha.  
\v 9 Àsok hana nay ha, yukwar ha. Twakanonke rye katamaru yeryan hamà, omeroro mak ha. Àro wyaro rma rha naha, ahananàhtoho komo, nyamoro wya. Anar me thananàhsomà rye me rma haxa manatxhe, omnyamo, omeroro. Owyanye atxke txko enytxatxhe rma, omeroro àhananàhsah me rma haxa manatxhe. 
\p  
\v 10 Onà wyaro haxa ryhe àkehe, uro ha, ohokonye. Tàwyanye ronmenhotho yonyetxhe rma, anar me uhutwahra ro mak natxhe ha, àkehe, ohokonye. Kohkomo ryhe nakoronometxhe, àwyanye ohxe harha uhutwatxho me, àkehe, ohokonye. Anar me ahananàhnye kom haxa ryhe, tanàhnohsom me mpànà natxhe ha. Àsoken kom hana anar me ahananàhyatxow ha, ehonomnà kom hana. Nyamoro rma, tanàhnohsom me mpànà natxhe ha. 
\p  
\v 11 Rowtà komo y, rowya ekarymantoko, atanyyokotxok hampànà kahra wehxaha. Àro wyaro rowya tatok haxa, ryeryewhamnohpàtoràtho haryhe, Xuknewyana komo wya. Ryeryewhamnohyatxhe mak ha, onà wyaro rowya ekarymanàr ke. Yahkotohen hona amoyathosahonhàrà konyhoryetxhe, àkehe. Àro wyaro tawro yonytxanàr xehra ro mak natxhe, nyamoro ha. Atanyyokotxok hampànà, oyosonyhoryetxho menye, tatok haxa rowya, ronekarymanàr xe harha esnàràtho kom haryhe mà.  
\v 12 Atanyyokotxok hampànà kany komo ryhe, oyeryehoketxow hamà. Oyotokonàr komo xe natxow hamà. Omnyamohnà, nyamoro haxa yotokonàr xe wehxaha haryhe, tatawtàhkaxe ro yxak mak ha. 
\s1 Oyowtà yanoto me ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 13 Rowtà komo y, tàmryenon me awahanonkatxownà, Khoryenkomo, anotomahnà ro me rma oyehtxoho menye. Onà wyaro kahra mak ehtxoko. Rano me ro rma hak keryehotaxe, anotomahnà me ryesnàr ke, kahra ro mak ehtxoko. Onà wyaro haxa ehtxoko. Osoxe rma haxa ehtxoko. Osox oyehtxoho kom hoye ro, oyowtà yanoto me ehtxoko, omnyamo ro rye rma.  
\v 14 Àsok hana nay ha, Moyses heno nmenhotho ha. Omeroro rma, osox ehtxoko katxho me rma nay hamà. Osox oyehtxoho wyaro rma, ohoyen komo xe xaxa ehtxoko, katxho me rma nay hamà, Moyses heno nmenhotho, kàyweronàhyamatxho komo, omeroro. Ohoyen komo xe oyehtokonye, àro yoyuhtukany me rma manatxow hamà, omeroro mak ha. 
\p  
\v 15 Àsok haxa hana manatxow ha. Mosoyatxow haxa hana. Motwàràhyaketxow haxa hana. Ohxe mpàn ehtxoko. Àro wyaro rma oyehtokonye, amnye mosomtatkatxehketxhe hampànà, omnyamo ro ryetho. 
\s1 Khoryenkom yokato yano me roro rma haxa ohxe ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 16 Onà wyaro haxa ryhe àkehe, owyanye. Khoryenkom yokato yano me roro rma haxa ohxe ehtxoko. Noro yano me roro ohxe oyehtokonye, ohun kom hoye ro oyeryehotatho kom hokohra manatxow hamà. Ayanhàn kom hoko ehohkahra manatxow hamà.  
\v 17 Khun kom hoye ro keryehotanàr komo xehra nay hamà, Khoryenkom yokato. Àro wyaro rma rha, Khoryenkom yokato yeryehotanàhrà xehra nay hamà, khun komo. Àro ke, ayanhàn kom hoko tehtxahke oyehtokonye, àro hokohra exko kehe, Khoryenkom yokato, ohnawonye. Àro wyaro rma rha, ohxe tehtxahke oyehtokonye, ohxehra haxa exko kehe, ohun komo.  
\v 18 Khoryenkom yokato yano me roro oyehtokonye, onà wyaro katxho mehra ro mak manatxhe ha. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ro mpàn ehtxok ha, katxho mehra ro mak manatxhe ha. 
\p  
\v 19 Khun kom hoye ro keryehotantokonye, onà wyaro atxke tehxatxow hamà. Anaro rha wos hoko tehxatxhe. Wos me kehtokonye, anaro rha kàrà hoko tehxatxhe. Anaro rha kanhàn kom hoko tehxatxhe. Tweromra ro mak tehxatxhe.  
\v 20 Toto horyenà ro komo kuknon hoko tehxatxhe. Eryemkano teryatxhe. Toto xehra ro mak tehxatxhe. Tosoyatxhe. Tatakuyatxhe. Ewakhàra tehxatxhe. Kano me ronye rma teryehotetxhe. Tatameryeketxhe. Yaworo thananàhsom uro, anar me thananàhsom xak omoro, tketxhe, kàwyamo ro rye rma.  
\v 21 Anar komo katxho hoko tehohketxhe. Tànyerhontetxhe. Banhetxhe, wok yonàr hoko. Àro wyaro rma atxke tehxatxhe, khun kom hoye ro keryehotantokonye. Àro wyaro rma atxke oyehtokonye, Khoryenkom yowto hon mehra ro mak manatxhe hampànà. Àro wyaro rma àkekonà, owyanye, amnyehra. Àro wyaro rma rha àkehe xarha, owyanye. 
\p  
\v 22 Khoryenkom yokato yano me haxa kehtokonye, onà wyaro ohxe tehxatxhe. Osoxe rma haxa tehxatxhe. Teryehorye rma haxa tehxatxhe. Oseryehokahra tehxatxhe. Ohsànàhpàra ro mak tehxatxhe. Towahke rma haxa tehxatxhe. Ohxe rma haxa tehxatxhe. Kàrwon kom yawo ro rma haxa tehxatxhe.  
\v 23 Towahke rma anar komo teyukyatxhe. Kanhàn kom hona tosowyometxhe. Àro wyaro rma ohxe kehtokonye, tàyweronàhyamatxho yawo ron kom yoho rma haxa ohxe tehxatxhe. 
\p  
\v 24 Kryestu Txesusu mryenon me kehtokonye, onà wyaro kany me tehxatxow hamà. Yahkotohen ho wayehye, Kryestu, tàwya ronyhoryetxho me, kany me tehxatxhe. Noro wyaro rma rha àwayehsaho wyaro hak wehxe, rohun hoye ro eryehotahra harha ryehtxoho me, kany me xarha tehxatxhe. Noro wyaro rma rha àwayehsaho wyaro hak wehxe, ranhàn hoko ehohkahra harha ryehtxoho me, kany me xarha tehxatxhe. 
\p  
\v 25 Khoryenkom yokato yano me karyhe harha tehxatxhe. Àro ke, noro yano me roro rma haxa ohxe tehtxe.  
\v 26 Ehonomnà uro kahra ro mak tehtxe. Oyoho rma haxa ehonomnà me wehxan hamà, kahra ro mak tehtxe, kowtà wya. Ehonomnà mosonà katxho me kowtà yehtoko, noro hoko ehohkahra ro mak tehtxe. Àro wyaro rma tehtxe, kàwyamo ro rye rma. 
\c 6  
\s1 Atakoronomatxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Rowtà komo y, anatoko tanhàn hoko nay hana, toto, oyowtà komo rma. Natahohsen hana, tanhànà wya. Àsok hana manatxow ha, noro hoko. Khoryenkom yokato yano me ohxe oyehtokonye, noro hoko towahke rma manatxow hamà. Noro makoronometxow hamà, ohxe harha ehtxoho me. Onà wyaro kahra mak ehtxoko. Atxke noro yehtxoho wyarohra wehxaha, ohxe haxa wehxaha, kahra mak ehtxoko. Àsok tawro hana. Anatoko noro wyaro rma rha atxke manatxow hana, omnyam xarha, anhà wya okukmanàr kom ke. Àro wyaro oyesnàr kom hona mpàn xenytxoko. 
\p  
\v 2 Atakoronomatxoko, omnyamo ro rye rma. Ohxehra oyowtà kom yehtoko rma, akoronomatxoko. Àro wyaro rma oyehtokonye, Kryestu rwon yawo ro manatxow hamà. Àwya osox ehtxoko katxhàr yawo ro rma manatxow hamà. 
\p  
\v 3 Ehonomnà mehra oyehtokonye, ehonomnà me osonyhera ehtxoko. Ehonomnà me oyosonyetokony haxa, mosonkuhtetxow hamà. 
\p  
\v 4-5 Amnye toskarymetxhe hampànà, Khoryenkomo wya. Ohxe kexetxhàyamotho hoko, atxke kexetxhàyamotho hoko xarha, toskarymetxhe hampànà, àwya. Àro ke, kowtà komo yanhàn hutwahra tehtxe. Onà wyaro kahra tehtxe. Atxke noro yehtxoho wyarohra wehxaha, ohxe haxa wehxaha, kahra tehtxe, kowtà kom hoko. Ohxe kehtxohotho kom hoye ro haxa ryhe, yaworo tehutwatxe, kowtà kom yehtxoho hoye rohra mak ha. Àro ke, onà wyaro tkatxe. Ohxe wehxano, ohxehra haxa kat wehxano, tkatxe, yaworo kehutwanàr kom horà. 
\p  
\v 6 Ahananàhnye komo ewakryetxoko. Akatxho kom hoy hana, otxenyerun kom hoy hana, anyahrà kom hoy hana, owot kom hoy hana, àro wyaron kom ke ewakryetxoko. 
\s1 Ohxe kesnàr kom hoko roro rma haxa tehtxe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 7 Osonkuhtohra ehtxoko. Onà wyaro rma kahra ehtxoko. Àna make ryhe mpe, Khoryenkomo ryhe mpe ranàhnohyano, kahra ehtxoko. Ewnohpànà ro me mak naha ha, Khoryenkomo. Atxke oyehtokonye, ayanàhnohyatxhe hampànà.  
\v 8 Ohun komo yoyuknye me oyehtokonye, ohun kom hoye ro tanàhnohsom me mpànà manatxhe ha. Khoryenkom yokato yoyuknye me oyehtokony haxa ryhe, Khoryenkom yokato yano me karyhe roro harha manatxhe. 
\p  
\v 9 Ohxe kesnàr kom hoko roro rma haxa tehtxe. Àro hoko rma, amotohpànà ro me tehtxe. Amotohpànà ro me kehtokonye, amnye towakryexem me tehxatxhe, kowakryenàr komo xe Khoryenkom yehtok mak ha.  
\v 10 Àro ke, kàwyanye ewakryehnàtho komo yonyetoko, nyamoro tewakryetxe. Omeroron komo rma tewakryetxe. Anar komo yowakryetxho yoho rma haxa Kryestu mryenon komo tewakryetxe. Kryestu hona xeny komo rma nyamoro ha, kowtà komo rma. 
\s1 Atanyyokotxok hampànà kany komo yokarymatxhàrà on ha. 
\p  
\v 11 Onà àmenhohono, rakorono wya, karyehta menhonye ro wya. Amnye rma uro haxa ryhe àmenhotàhkehe, ohyakanye. Tatoke ymo àmenhehe, onenyàr komo. 
\p  
\v 12 Anar me ahananàhnye komo ryhe, Xuknewyana me natxow hamà. Kryestu yahosnyenhàr me xarha natxow hamà. Tkukuru kom hona mak nenyatxhe ha. Xuknewyana kom hona rma nenyatxhe ha, Kryestu yahosnyehnà kom hona rma. Nyamoro wya ryhe, ohxe tosonyhonàr komo xe natxhe. Tàyweronàhyamatxho kom yawo ron me tosonyhonàr komo xe natxhe, nyamoro wya. Teryewhamnohrà kom hona rma nenyatxhe, àwyanye. Onà wyaro kany komo yeryewhamnohyatxow hamà, nyamoro ha. Yahkotohen ho wayehye, Kryestu, tàwya konyhoryetxho menye, kany komo rma yeryewhamnohyatxhe. Anar me ahananàhnye kom haxa ryhe, teryewhamnohrà komo xehra natxhe, nyamoro wya. Àro ke, onà wyaro nketxhe, owyanye. Atanyyokotxok hampànà, oyosonyhoryetxho menye, ketxhe, owyanye.  
\v 13 Ayatanyyokonàr komo xe natxhe, onà wyaro tawro xe tesnàr kom ke. Kàyweronàhyamatxho kom yawo ro rma rha natxhe, moxamo, Xuknewyanahnà komo rma, tawro xe natxhe, ohokonye, tkukuru komo wya. Àro wyaro tawro xe tesnàr kom ke ryhe, ayatanyyokonàr komo xe natxhe. Nyamoro yoyuknyenhàyamo ryhe, atanyyokoxemo komo rma, tàyweronàhyamatxho kom yawo rohra mak natxhe. Eyuhtukahra ro mak natxhe ha. Atanyyokoxemo komo rma rha moxamo tawro xe natxhe, nyamoro ha, ohokonye. 
\p  
\v 14 Uro haxa ryhe, onà wyaro kany me wehxaha. Yahkotohen ho wayehye, Txesusu Kryestu, Kohkomo rma, tàwya konyhoryetxho menye, kany me wehxaha. Anar me kahra ro mak wehxaha ha. Kryestu wayhàthàr hoye ro, noro wyaro rma rha àwayehsaho wyaro wehxaha. Àwayehsaho rma, Khoryenkomo xanhàn kom kukuru mehra harha wehxan hamà. Tkukuru kom me ronyhera rma rha natxow hamà, nyamoro xarha. 
\p  
\v 15 Katanyyokotho kom hoye rohra konyhoryetxhe, Kryestu, atanyyokohra kehtxoho kom hoye rohra xarha. Anar me harha tàwya ketxoho kom hoye ro haxa ryhe konyhoryetxhe. 
\p  
\v 16 Àro wyaro katxho yawo ron komo ryhe, Khoryenkomo mryenon me natxhe. Ehsayewyana me xaxa natxow hamà, moxamo, katxho me rma natxhe, Khoryenkomo mryenon me tesnàr kom ke mak ha. Nyamoro hoko rma, onà wyaro àkehe, Khoryenkomo wya. Ohxe txetxoko, àhnàn kom yawo rma haxa exko, àkehe, àwya, àhokonye. 
\s1 Teheryanke rma haxa naha rohunutho katxhàrà on ha. 
\p  
\v 17 Eryewhamnohsah me rma haxa wehxaha, Txesus yanoto me ryesnàr ke mak ha. Àro hoye ro teheryanke rma haxa naha, rohunutho. Àro ke, rowàràhyakahra harha hak nahtxoko, toto komo, okukuru komo. Àna matà, Txesus yanoto mehra mak naha, Pawru, kahra hak nahtxoko. 
\p  
\v 18 Rowtà komo y, towahke xaxa nay hamà, Txesusu Kryestu, Kohkomo, khokonye. Àro wyaro towahke noro yehtxoho hutwanàr xe roro wehxaha, owyanye, ohnawonye.