\id 1JN - Hixkaryana NT -Brazil 2012 (DBL -2013) 
\h 1 Xowawo 
\toc1 Xowawo Nmenhotho Wahorono On Ha 
\toc2 1 Xowawo 
\toc3 1 Jo 
\mt1 1 XOWAWU NMENHOTHO WAHORONO ON HA. 
\c 1  
\s1 Amna nenyetxho rma amna nekarymehe owyanye katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Khoryenkomo yehutwatxho yokarymanye mosonà katxho ryhe wekarymehe, owyanye. Karyhe roro harha keny komo rma noro ha. Amnyehra rma haxa nehxakonà, akàhtono yhera ro rma haka. Toto me harha natakàhtoye. Karyhe roro keny komo rma nosonyhoye, toto komo wya. Noro rma amna nenyakonà. Amna nenytxekonà. Amna nahekonà.  
\v 2 Amna nenyetxho rma amna nekarymehe, owyanye. Karyhe roro tehxemà ro me naha, noro ha, meya roro mak ha. Amnyehra, tàyàm yakorono roro me nehxakonà. Noro rma, nosonyhoye, amna wya. 
\p  
\v 3 Amna nenyetxho rma amna nekarymehe. Amna nenytxatxho rma amna nekarymehe, amna wyaro rma rha owyanye uhutwatxho me, amna yakoro àme rye kàwyanye uhutwatxho me. Àsok tawro hana. Kyàmkom yakoro àme rye thutwetxow hamà. Umuru yakoro xarha, Txesusu Kryestu yakoro rma, àme rye thutwetxow hamà. 
\p  
\v 4 Onà rokaryehtanà àmenhehe, teryehorye rye rma haxa kehtxoho menye. 
\s1 Ohxe roro tehtxe awasàn hon komo wyaro katxhàrà on ha. 
\p  
\v 5 Onà wyaro ryhe nekarymaye, Txesusu Kryestu, amna wya. Awasànà wyaro, enyhoru roro me naha, Khoryenkomo, kekonà, amna wya. Awarànà wyarohra ro mak naha ha, anhà hokonohnà ro me tesnàr ke, kekonà, amna wya. Àro wyaro amna nenytxatxho rma, amna nekarymehe, owyanye. 
\p  
\v 6 Àsok haxa hana tehxatxow ha, kàwyamo. Anatoko, anhà hokono ro me tehxatxow hana. Awaràn wawon komo wyaro tehxatxow hana. Àro wyaro kehtokonye, Khoryenkom yakoro àme rye uhutwanyehnà ro me tehxatxow hamà. Khoryenkom yakoro àme rye amna nhutwehe, kany me haxa kehtokonye, tàtemarontetxow hamà. Yaworonohnà ro me tehxatxow hamà, awaràn wawo kesnàr kom ke, anhà hokono ro me kesnàr kom ke. 
\p  
\v 7 Khoryenkomo wyaro haxa tehtxe. Noro ryhe, enyhoru roro me naha, awasànà wyaro mak ha. Noro wyaro rma rha ohxe roro tehtxe, awasàn hon komo wyaro mak ha. Àro wyaro ohxe roro kehtokonye, àme rye thutwetxhe, kàwyamo rye rma. Konyhoryetxhe rye rma haxa, Khoryenkomo, buru yekamsuhkanàr ke, Txesusu yekamsuhkanàr ke. Kanhànàthàyamo yowyatxhe rye rma haxa, awasàn hon komo wyaro ohxe roro kehtokony mak ha. 
\p  
\v 8 Ranhàn ehxenà ro me naha, kany me kehtokonye, yaworo ehutwahra tehxatxow hamà. Yaworonohnà ro me tehxatxow hamà.  
\v 9 Kanhàn kom hok haxa koskarymantokonye ryhe, noseryewhokehe, Khoryenkomo. Konyhoryetxhe, noro ha. Kanhànàthàyamo yowyaha. Omeroro rma haxa nowyaha, tàrwon yawo ron kaxe, enyhoru hokono ro kaxe.  
\v 10 Ranhàn hokonohnà ro uro ha, kany me haxa kehtokonye ryhe, tàtemaronyem me Khoryenkomo thutwetxow hamà. Khoryenkomo rwonà hutwanyehnà ro me tehxatxow hamà. 
\c 2  
\s1 Kakoronomanye ro kom me naha Txesusu Kryestu katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Rohokru komo y, onà rokaryehtanà àmenhehe, ohyakanye, ayanhàn kom hokohra oyehtxoho menye. Ayanhàn kom hok haxa oyehtokonye, ayakoronometxhe, Txesusu Kryestu. Kakoronomanye ro kom me naha, noro ha. Kyàmkom yakoro tàrwonyemà ro me naha, khokonye. Enyhoru xaxa rma noro ha. 
\p  
\v 2 Kanhànàthàyamo yowtoho yehemaye, twayehrà ke. Kanhànàthàyamo yowtoho marmahnà yehemaye. Omeroron komo yanhànàtho yowtoho yehemaye. Anaro rha yana komo yanhànàtho yowtoho rma yehemaye, twayehrà ke. 
\p  
\v 3 Noro yoyuknye ro me kehtokonye ryhe, noro hutwanye ro me tehxatxow hamà.  
\v 4 Àsok hana natxow ha, Txesus hutwanye ro uro ha kany komo. Noro yoyukhura tehtokonye, temarontetxow hamà, nyamoro ha. Yaworonohnà ro me natxow hamà.  
\v 5 Noro yoyuknye ro kom haxa ryhe, Khoryenkom xe xaxa natxow hamà. 
\p Onà wyaro kehtokonye ryhe, Txesus yohà roro me tehxatxow hamà, ohxe roro kehtokony mak ha.  
\v 6 Txesus yohà roro me wehxaha, kany me kehtokonye, ohxe roro tehxorye tehxatxhe. Tano rma hak tehtoko, ohxe roro rma haxa nehxakonà, Txesusu. Noro wyaro rma rha, ohxe roro tehxorye tehxatxhe. Àro wyaro ohxe roro kehtokonye, noro yohà roro me tehutwetxow hamà. 
\s1 Khananàhtoho kom hoyeno txko hoko ryhe àmenhehe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 7 Ronàhnàn komo y, khananàhtoho kom hoyeno txko hoko ryhe àmenhehe, ohyakanye. Àro rma menytxatxownà, amnyehra. Onenytxahtorà ro komo yokarymahra mak wehxaha. Amnyehra rma haxa menytxatxownà, owyanye Kryestu yahosàtxhe rma. Osox ehtxoko katxhàràtho rma àro ha. 
\p  
\v 8 Onenytxatxhàyamotho rma, enytxahnà ro wyaron me rma naha. Àsok tawro hana, toyuhsomà roro me esnàr ke. Toyuhsomà ro me hutwamohsoye, Txesusu, àro yawo roro tesnàr ke. Toyuhsomà ro me rma rha muhutwamohsetxhe, omnyam xarha, àro yawo roro oyehtokony mak ha. Àro wyaro katxho hoko ryhe àmenhehe, kawasmeny kom xaxa yomoknàr ke, awaràn wawohra harha kesnàr kom ke. 
\p  
\v 9 Awasàn ho xaxa wehxaha kany me oyehtokonye, oyowtà komo xe rma haxa ehtxoko. Oyowtà komo xehra haxa oyehtokonye, awaràn wawo rma manatxow hamà.  
\v 10 Oyowtà komo xe haxa oyehtokonye, awasàn ho roro manatxow hamà. Àro ho roro oyehtokonye, atahohsohnà ro me manatxhe, ayanhàn komo wya.  
\v 11 Oyowtà komo xehra haxa oyehtokonye, awaràn wawo rma manatxhe. Atxke roro rma manatxhe. Àsok hana awaràn waha tetxow ha, toto komo. Àtohnaha rma tetxow hamà, enhun komo wyaro, asama yonyhera tesnàr kom ke. Àro wyaro rma rha, awaràn wawo roro oyehtokonye, enyhoru hutwanyehnà ro me manatxow hamà. 
\s1 Khoryenkom xanhànà ro kom hoko ehohkahnà ro me ehtxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 12 Rohokru komo y, ohyakanye ryhe àmenhehe, towsah me ayanhànàthàyamo yesnàr ke. Txesus wayhàthàr hoye ro, towsah me rma naha. 
\p  
\v 13 Horykomo komo y, ohyakanye ryhe àmenhehe, Txesus hutwanye ro me oyesnàr kom ke. Amnyehra rma haxa nehxakonà rma, akàhtono yhera ro rma haka. Noro rma hutwanye ro me manatxhe. 
\p Bàryekomo komo y, ohyakanye ryhe àmenhehe, anhà ymo yoyuknyehnà ro me oyesnàr kom ke. 
\p Rohokru komo y, ohyakanye àmenhehe, kyàmkom hutwanye ro me oyesnàr kom ke. 
\p  
\v 14 Horykomo komo y, ohyakanye àmenhehe, Txesus hutwanye ro me oyesnàr kom ke. Amnyehra rma haxa nehxakonà rma, akàhtono yhera ro rma haka. Noro rma hutwanye ro me manatxhe. 
\p Bàryekomo komo y, ohyakanye àmenhehe, ohnawonye tahoxerye oyesnàr kom ke, Khoryenkomo rwonà hutwanye ro me oyesnàr kom ke, anhà ymo yoyuknyehnà ro me oyesnàr kom ke. 
\p  
\v 15 Khoryenkom xanhànà ro kom hoko ehohkahnà ro me ehtxoko. Nyamoro wyaro katxhonano hoko xarha ehohkahnà ro me ehtxoko. Nyamoro hok haxa kehohkantokonye ryhe, kyàmkom xanhànà ro me tehxatxow hamà.  
\v 16 Onà wyaro ryhe natxhe, Khoryenkom xanhànà ro komo. Tanhàn kom hoko nehohketxhe, thun kom yano me, tonur kom yano me xarha. Ehonomnà me rma haxa tesnàr komo xe natxhe xarha. Àro wyaro ehtxoho komo ryhe, kyàmkom yano mehra naha. Khoryenkom xanhànà ro kom yano me haxa ryhe naha.  
\v 17 Amnye, nosomtatketxhe hampànà, Khoryenkom xanhànà rotho komo. Anhànàthàyam heno xarha, ehxera harha mpànà naha ha. Khoryenkom yoyuknye ro kom haxa ryhe, osomtatkahnà ro me natxhe. Tehxemà roro me natxhe, meya roro mak ha. 
\s1 Thenyehra rma haxa natxhe Kryestu xanhànà ro komo katxhàrà on ha. 
\p  
\v 18 Rohokru komo y, mexehra nosomtatkehe hampànà, yukryeka heno. Kryestu xanhànà ro ymo haxa mpànà nomokyaha ha, amnye ha, katxho ryhe menytxatxownà. Amnye rma thenyehra rma haxa natxhe, omohxemo komo, Kryestu xanhànà ro komo. Àro ke, mexehra yukryeka heno yosomtatkatxho thutwetxow hamà. 
\p  
\v 19 Kryestu xanhànà ro komo rma, kwawonye nehxatxkonà, kukukuru kom me. Kàhyayeny harha notowtxownà. Tàhnawonye ryhe, kukukuruhnu ro me rma nehxatxkon hamà. Kukukuru ro kom me haxa tehtokonye, kwawonye roro rma esnàràtho kom haryhe mà. Kàhyayeny mak notowtxownà. Àro ke, onà wyaro tketxow hamà, nyamoro hoko. Kukukuruhnu ro komo nyamoro hamà, Kryestu mryenonàhnà ro komo rma nyamoro hamà, tketxhe, àhokonye. 
\p  
\v 20 Omnyam haxa ryhe, Khoryenkom yokato yahosnyenhàr me manatxhe. Noro ryhe yàmye, Kryestu, enyhoru ro, owyanye. Àro ke, yaworon xaxa hutwanye ro me manatxhe.  
\v 21 Yaworon xaxa hutwanyehnà ro mehra mak manatxhe. Àro ke àmenhehe, ohyakanye, yaworon xaxa hutwanye ro me oyesnàr kom ke. Tàtemaronyem kom haxa ryhe, yaworon xaxa hokonohnà ro me natxow hamà. 
\p  
\v 22 Onà wyaro kany komo rma, anar kom yoho rma haxa temarontetxow hamà, Kryestu mehra nehxakonà, Txesusu, kany komo rma, Khoryenkomo nànyaketxho mehra nehxakonà, kany komo rma. Kryestu xanhànà ro ymo yano me ryhe, àro wyaro nketxow hamà. Txesus yàmàhnà noro ha, Khoryenkomo, kany ro me naha, Kryestu xanhànà ro ymo. Khoryenkom muruhnu noro ha, Txesusu, kanye ro me ymo xarha naha.  
\v 23 Khoryenkom muruhnu noro ha, Txesusu, kany komo rma, àyàm hutwanyehnà ro me natxhe. Khoryenkom muru noro ha, Txesusu, kany kom haxa ryhe, àyàm hutwanye ro me natxhe. 
\p  
\v 24 Amnyehra onenytxatxhàyamotho ryhe, ohxe roro txetxoko, ohnawonye. Ohnawonye roro ohxe owyanye txenyetoko ryhe, Khoryenkom muru yohà roro me manatxhe. Txesus yàmà yohà roro me xarha manatxhe.  
\v 25 Noro ryhe, karyhe roro harha keryatxhe hampànà, kanyenhàr me naha, kàwyanye. 
\p  
\v 26 Àro wyaro àmenhehe, ohyakanye, oyonkuhtonye ro kom hoko. 
\p  
\v 27 Kryestu nàmàtho ryhe, oyowan yawonye roro naha. Àro ke, onà wyaro kanyehnà ro me ehtxoko. Yaworon xaxa yokarymanye ro xe amna naha, kanyehnà ro me ehtxoko, ohnawonye roro Khoryenkom yokato yesnàr ke. Noro ryhe, omeroro rma haxa hutwamohsotàhkehe, owyanye. Yaworo xaxa kanye ro noro ha. Àtemarontahnà ro me naha. Txesus yohà roro me ehtxoko, kanye ro me naha, noro ha, owyanye. Àro ke, Txesus yohà roro me ehtxoko, omnyamo. 
\p  
\v 28 Rohokru komo y, noro yohà roro me xaxa mpànà ehtxok ha. Amnye nosonyhehe hampànà, noro ha. Noro yohà roro me kexetxhenye ryhe, oseryehpàra rma haxa tehxatxow hamà, omohsah hona. Noro yoh mehra haxa kexetxhenye ryhe, toseryehyatxow hamà, omohsah hona, atxke kehutwanàr kom ke. 
\p  
\v 29 Enyhoru xaxa me Txesus yehtxoho muhutwetxow hamà. Àro ke, onà wyaro uhutwatxok xarha. Enyhoru hokon komo ryhe, Khoryenkom hokru me xaxa natxow hamà. 
\c 3  
\s1 Khoryenkom hokru me xaxa mpànà tehxatxhe ha katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Khoryenkomo wya, rohokru me manatxhe, omnyamo, katxho me tehxatxhe. Noro hokru me xaxa mpànà tehxatxhe ha. Kxenye rma haxa nehxakon hamà, noro, kyàmkomo. Noro hokru me khutwahrany mak natxhe, yukryeka hon komo. Àsok tawro hana, noro hutwanyehnà ro me tesnàr kom ke hamà. 
\p  
\v 2 Ronàhnàn komo y, amnye rma Khoryenkom hokru me rma tehxatxhe. Àsok hana tehxatxow ha, amnye. Uhutwahra rma hak tehxatxow hamà. Onà wyaro haxa thutwetxow hamà. Txesusu yomokàtxhe, noro wyaro rma rha tonyxem me tehxatxhe hampànà. Noro yehtxoho ryhe tenyatxhe harha. Àro ke, noro wyaro rma rha tonyxem me tehxatxhe hampànà.  
\v 3 Àro wyaro noro hona ro tehxatxow hamà. Àro ke, kanhàn kom hokonohnà ro me tehtxe. Txesusu wyaro haxa tehtxe. Noro ryhe, anhà hokonohnà ro me naha. 
\p  
\v 4 Kanhàn kom hokono ro me haxa kehtokonye, Khoryenkomo yanweknye ro me tehxatxow hamà. Àsok tawro hana. Kanhàn kom hoko kehtxoho komo rma, noro yanwehtoho me rma nay hamà.  
\v 5 Onà ryhe muhutwetxow hamà. Toto me nomokye, Txesusu, tàwya kanhànàthàyamo yowrà horà. Ehxenà ro me naha, noro yanhànà.  
\v 6 Noro yohà roro me kehtokonye, kanhàn kom hokohra tehxatxhe. Kanhàn kom hoko roro haxa kehtokonye ryhe, noro ywenyeke tehxatxow hamà. Noro hutwanyehnà ro me tehxatxow hamà. 
\p  
\v 7 Rohokru komo y, oyonkuhtohrany hak nahtxoko, anar komo. Enyhoru hokon me kehtokonye, enyhoru xaxa me tehxatxhe. Txesusu wyaro tehxatxhe. Enyhoru xaxa me naha, noro ha.  
\v 8 Kanhàn kom hoko roro kehtokony haxa ryhe, worokyamo yohà ymo mryenon me tehxatxhe. Monye ro rma, tanhàn hoko ehxahonhàr me naha, noro ymo. Àhoko roro rma naha. Àro ke ryhe, toto me nomokye, Khoryenkom muru, tàwya noro ymo àhoko roro exetxhàràtho yarymanàr horà. 
\p  
\v 9 Khoryenkom hokru me konurutxhenye ryhe, kanhàn kom hoko rorohra tehxatxhe. Àsok tawro hana, kàhnawonye roro Khoryenkom yonyhorunu yesnàr ke. Àro ke, kanhàn kom hokonohnà ro me rma haxa tehxatxhe, Khoryenkom hokru me enusah kaxe. 
\p  
\v 10 Onà wyaro ryhe Khoryenkom hokru komo thutwetxhe. Worokyamo yohà ymo mryenon komo xarha thutwetxhe. Enyhoru hokon mehra haxa tehtokonye ryhe, Khoryenkom hokru mehra natxow hamà. Towtà komo xehra haxa tehtokonye ryhe, noro hokru mehra natxow hamà. 
\s1 Kowtà komo xe rma haxa tehtxe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 11 Onà wyaro katxho rma, amnyehra onenytxatxhàyamo ryhe àro ha, osox ehtxoko katxho rma. 
\p  
\v 12 Kayen heno wyarohra tehtxe. Towtànhàrà yotahay hatà, noro heno, anhà ymo mryenon me tesnàr ke. Àsok tawro hana netahay ha. Netahay hamà, atxke tesnàr ke, tanhàn hokono ro me tesnàr ke. Ewàt heno ryhe, enyhoru hokon me haxa nehxakonà. Àro ke netahaye. 
\p  
\v 13 Rowtà komo y, oxehranye natxow hamà, yukryeka hon komo, Khoryenkom xanhànà ro komo. Oxehranye ehtxoho kom hoko rma, oseryehokahra rma ehtxoko. 
\p  
\v 14 Onà ryhe thutwetxow hamà. Àwayehpànà ro me harha kehtxoho komo thutwetxhe, kowtà komo xe kesnàr kom ke mak ha. Karyhe roro harha kehtxoho komo thutwetxhe, kowtà komo xe kesnàr kom ke. Towtà xanhàn kom haxa ryhe, twayehso roro rma natxhe, tàhnawonye.  
\v 15 Otahano ynye me natxhe, nyamoro ha, towtà xanhàn komo. Otahano ynye komo ryhe, karyhe roro harha natxhe, moxamo, katxhohnà ro me natxow hamà. 
\p  
\v 16 Kxenye rma haxa Txesus yehtxoho ryhe thutwetxhe, àwayehrà ke. Tano me ro rma wayehye, tàwya kukurunhonàr kom horà, kxenye rma haxa tesnàr ke mak ha. Àro wyaro rma rha, kowtà komo xe rma haxa tehtxe, kàwyam xarha. Twayehso ro rma haxa àxenye tehtxe, kàwyanye ukurunhonàr kom horà. 
\p  
\v 17 Àsok hana tehxorye tehxatxow ha. Tkatxhonke kehtokonye ryhe, kowtà komo yowakryeny me tehxorye tehxatxhe. Àkatxhomra kàwyanye xenyetxhenye rma, ewakryeny kom me tehxorye tehxatxhe. Àhnàn kom yawohra haxa kehtokonye, ewakryehranye rma kehtokonye, Khoryenkom xehra tehxatxow hamà.  
\v 18 Rohokru komo y, rowtà komo xe wehxaha, tawro marmahnà tehtxe. Tewakryetx xarha. Kowtà komo xe xaxa tehtxe. 
\s1 Oseryehpànà ro me rma haxa tehxatxow hamà Khoryenkom hona katxhàrà on ha. 
\p  
\v 19 Àro wyaro kowtà komo xe xaxa kehtokonye, yaworon xaxa hokru me tehutwetxow hamà. Oseryehpàn me rma haxa tehxatxhe, Khoryenkom hona.  
\v 20 Kowtà xano rma, anatoko atxke tehutwetxow hana. Atxke wahko hamà, tketxow hana, kàhnawonye. Atxke wahko hamà kanye rma, oseryehpàra rma tehxatxhe, kowtà komo xe kesnàr kom ke. Àsok tawro hana. Khutwatxehkanye ro kom me nay hamà, Khoryenkomo, kehutwatxho kom yoho rma haxa mak ha. Noro nhutwahtorà, ehxenà ro me rma haxa naha. 
\p  
\v 21 Ronàhnàn komo y, kàhnawonye atxke wahko hamà, kanyehnà me haxa kehtokonye, towankaryhe rma haxa tehxatxow hamà, Khoryenkom yakoro kàrwonàmtoho kom hoko.  
\v 22 Apa y, uro ewakryeko, tketxow hamà, àwya. Noro ryhe koyukyatxhe. Kowakryetxhe, tàrwon yawo ro kesnàr kom ke, noro yano me àhoko roro kesnàr kom ke. 
\p  
\v 23 Onà wyaro ryhe nkehe, noro ha, kàwyanye. Romuru hona xenytxoko. Txesusu Kryestu hona rma xenytxoko, kehe, kàwyanye. Osox ehtxoko, kehe xarha. Àro wyaro kanyenhàr me ryhe naha, kàwyanye.  
\v 24 Noro rwon yawo ro kehtokonye, noro yohà roro me tehxatxhe. Kàhnawonye roro naha, noro ha. Tokato yàmye, kàwyanye. Àro hoye ro, kàhnawonye roro noro yehtxoho thutwetxow hamà. 
\c 4  
\s1 Khoryenkom yano mehra haxa hana nekarymetxowà katxoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Ronàhnàn komo y, onà wyaro kany komo rma, thenyehra natxow hamà, Khoryenkom yokato yano me ekarymanye ro uro ha, kany komo rma. Omeroron komohnà eyuhtxoko. Uhutwanàr kom hok haxa ehtxoko. Khoryenkom yano mehra haxa hana nekarymetxowà, katxoko. Yaworon me haxa hak nehutwamohsotxowà. Àsok tawro hana. Thenyehra rma haxa natxow hamà, yaworonohnà ro komo, Khoryenkomo rwonà yokarymanye ro uro ha, kany komo rma haryhe. Anaro rha owto ho natxhe, othoyehra mak ha. 
\p  
\v 2 Onà wyaro ryhe, thutwaxem me natxhe, yaworon komo, Khoryenkom yokato yano me ekarymany komo. Toto me nomokye, Txesusu Kryestu, kany me tehtokonye, Khoryenkom yano me nekarymetxow hamà.  
\v 3 Toto me nomokye, Txesusu Kryestu, kanyehnà kom haxa ryhe, Khoryenkom yano mehra nekarymetxow hamà. Kryestu xanhànà ro ymo yano me haxa ryhe nekarymetxhe, nyamoro ha. Kryestu xanhànà ro ymo haxa mpànà nomokyaha ha, amnye, katxho rma menytxatxownà. Noro ymo yano me ekarymany komo, omohsah me rma natxhe. 
\p  
\v 4 Rohokru komo y, omnyam haxa ryhe, Khoryenkom hokru me manatxhe. Àro ke, yaworonohnà ro komo yonytxanyehnà ro me manatxhe, oyowan yawonye Khoryenkom yokato yesnàr ke. Àsok tawro hana. Yukryeka hon kom yohà ymo yoho rma haxa nay hamà, Khoryenkom yokato.  
\v 5 Yukryeka hon kom yohà ymo yano me rma haxa natxhe, nyamoro ha, yaworonohnà ro komo. Àro ke, noro ymo yano me nekarymetxhe. Nyamoro yonytxetxhe, toto komo, yukryeka hon komo.  
\v 6 Kàwyam haxa ryhe, Khoryenkom hokru me tehxatxhe. Khoryenkom hutwany komo ryhe ohxe konytxetxhe. Noro hutwanyehnà kom haxa ryhe, konytxahranye ro mak natxhe. Àro wyaro ehtxoho kom hoye ro thutwetxhe. Anar kom hoko, yaworon kom moxam hamà, tketxhe. Anar kom hoko, yaworonohnà ro kom moxam hamà, tketxhe. 
\s1 Toto komo xano ro me rma haxa naha Khoryenkomo katxhàrà on ha. 
\p  
\v 7 Ronàhnàn komo y, osoxe rma haxa tehtxe. Toto komo xe kehtxoho komo ryhe, Khoryenkom yano me naha. Toto xan komo ryhe, Khoryenkom hokru me natxhe. Noro hutwanye ro me natxhe.  
\v 8 Toto xanhànà ro kom haxa ryhe, noro hutwanyehnà ro me natxhe. Toto komo xano ro me rma haxa naha, Khoryenkomo. Àro ke, toto komo xehra tehtokonye, noro hutwanyehnà ro me natxow hamà, nyamoro ha. 
\p  
\v 9 Kxano ro kom me rma haxa nehutwamohsoye, Khoryenkomo, kàwyanye. Buru ro txko nyakye, yukryeka hona. Towenyxanotho txko nyakye, noro wayehrà ke karyhe roro harha kehtxoho menye. Àro wyaro kxano ro kom me nehutwamohsoy hamà.  
\v 10 Khoryenkom xehra ro mak tehxatxkonà, kàwyamo. Noro haxa ryhe, kxenye rma haxa nehxakonà. Kxenye tehtxoho hoye ro, buru nyakye, twayehrà ke àwya kanhànàthàyamo yowtoho yehematxho me.  
\v 11 Ronàhnàn komo y, àro wyaro kxenye rma haxa nehxakonà, Khoryenkomo. Àro ke, osoxe rma haxa tehxorye tehxatxhe, kàwyamo. 
\p  
\v 12 Khoryenkom yony komo ehxera ro mak naha, toto. Xenyhenà roro rma, kàhnawonye roro rma naha. Osox kehtokonye, kàhnawonye nay hamà. Kàhnawonyeno rma, toto komo xe rma haxa nosonyhehe, toto komo wya. Osoxe rma haxa kesnàr kom ke ryhe, nosonyhen hamà, noro ha, toto komo xano ro me. 
\p  
\v 13 Khoryenkom yohà roro me tehxatxhe. Kàhnawonye roro naha, noro ha. Àro wyaro kehtxoho komo ryhe thutwetxhe, kàwyanye tokato yàmnyenhàr me esnàr ke. 
\p  
\v 14 Buru nyakye, àyàmà, konyhoryeny kom me esnàr horà. Amna ryhe nenyeye. Amna nenyetxho rma amna nekarymehe.  
\v 15 Txesusu ryhe, Khoryenkom muru me naha, kany me kehtokonye, kàhnawonye roro nay hamà, Khoryenkomo. Noro yohà roro me tehxatxow hamà. 
\p  
\v 16 Àro wyaro kxenye rma haxa Khoryenkom yehtxoho thutwetxhe. Hàà, àro wyaro hamà, tketxhe. Toto komo xano ro me rma haxa naha, Khoryenkomo. Toto komo xe roro kehtokonye, Khoryenkom yohà roro me tehxatxow hamà. Kàhnawonye roro nay hamà, noro ha. 
\p  
\v 17 Àro wyaro kehtokonye, toto komo xe rma haxa tehxatxhe, oseryehpànà ro me kehtxoho menye. Anàhnohno yxe Khoryenkomo yomoknàtoko, oseryehpàra rma tehxatxhe, toto komo xe rma haxa ehxah kaxe. Àsok tawro hana. Tano rma yukryeka ho rma hak kehtokonye, noro wyaro rma rha toto komo xe rma haxa tehxatxow hamà.  
\v 18 Toto komo xe kehtokonye, oseryehpàra tehxatxow hamà. Toto komo xe rma haxa kehtokonye, tohseryehpoketxhe ro mak ha. Àsok tawro hana. Koseryehnàtokony haxa, tanàhnohsom me manatxhe hampànà, katxho hona toseryehyatxow hamà. Toseryehsom komo rma, toto komo xe rma haxa natxhe, moxamo, katxho mehra natxow hamà. 
\p  
\v 19 Khoryenkomo htxero ryhe, kxenye rma haxa nehxakonà. Kxenye noro yehtxoho hoye ro ryhe, kàwyam haka rha, noro xe tehxatxhe. Toto komo xe xarha tehxatxhe, noro htxero kxenye rma haxa esnàr ke mak ha. 
\p  
\v 20 Khoryenkomo xano rma haxa uro kany me tehxatxow hamà. Kowtà komo xehra haxa kehtokonye ryhe, tàtemarontetxow hamà. Kàwyanye Khoryenkomo xan uro tatoko rma, tàtemarontetxhe, kowtà komo xehra kesnàr kom ke. Àsok tawro hana. Kowtà komo denyàrà ro komo xehra kehtokonye, Khoryenkomo denyehtorà ro komo xehra xarha tehxatxow hamà. 
\p  
\v 21 Onà wyaro khananàhyatxhe, Kryestu. Khoryenkom xe ehtxoko. Noro xano rma, oyowtà komo xe xarha ehtxoko, kehe, kàwyanye. 
\c 5  
\s1 Khoryenkom xe xaxa kehtokonye ryhe noro yoyuknye ro me tehxatxhe katxhàrà on ha. 
\p  
\v 1 Onà wyaro kany komo rma, Khoryenkom hokru me natxhe, Txesusu ryhe, Kryestu me naha, Khoryenkomo nànyaketxho me naha, kany komo rma. Tàyàm komo xe natxow hamà, nyamoro ha. Tàyàm xano rma, tàyàm hokru komo xe xarha natxow hamà.  
\v 2 Onà wyaro kesnàr kom ke ryhe, Khoryenkom hokru komo xan me tehutwetxhe, noro xe kesnàr kom ke mak ha, noro yoyuknye ro me xarha kesnàr kom ke mak ha.  
\v 3 Khoryenkom xe xaxa kehtokonye ryhe, noro yoyuknye ro me tehxatxhe. Kàwyanye noro yoyuhtoho ryhe, krawamehra rma haxa naha. 
\p  
\v 4 Khoryenkom hokru me konurutxhenye ryhe, yukryeka hon komo yanhànà tarymetxhe, àro hokonohnà ro me kesnàr kom ke. Àro hokonohnà ro me tehxatxhe, Kryestu hona xenye ro me kesnàr kom ke.  
\v 5 Onà wyaro kany komo rma, yukryeka hon komo yanhànà yarymanye ro me natxhe, Txesusu ryhe, Khoryenkom muru me naha, kany komo rma. 
\s1 Txesusu hutwamohsony komo ryhe 3 me nay hamà katxhàrà on ha. 
\p  
\v 6 Yukryeka hona nomokye, Txesusu Kryestu. Tuna kwaka ryhe nataymompoye. Nekamsuhkay xarha. Àro wyaro ryhe, Khoryenkomo nànyaketxho me nehutwamohsoye, tuna kwaka tataymomrà ke, tekamsuhkanàr ke xarha. Tuna kwaka tataymomtoho ke marmahra, tekamsuhkatxho ke xarha, nehutwamohsoye, Khoryenkomo nànyaketxho me. Khoryenkom yokato ryhe, Txesusu hutwamohsony me naha, yaworon xaxa kaxe.  
\v 7 Txesusu hutwamohsony komo ryhe, 3 me nay hamà.  
\v 8 Khoryenkom yokato ryhe, uhutwamohsony me naha. Tuna katxho xarha, uhutwamohsony me rma rha naha, tuna kwaka noro yataymomrà ke. Àkamsukuthuru katxho xarha, uhutwamohsony me rma rha naha, noro yekamsuhkanàr ke. 3 komo rma, àme rye rma noro hutwamohsehe. Khoryenkomo nànyaketxho me hutwamohsehe. 
\p  
\v 9 Toto wya Kryestu yokarymantoko, àro wyaro hamà tketxhe. Toto yoho rma haxa, buru yehtxoho yokarymany me naha, Khoryenkomo. Noro wya ekarymantoko, àro wyaro hamà kany me rma haxa tehxorye tehxatxhe.  
\v 10 Khoryenkom muru hona xenye ro me kehtokonye, àro wyaro hamà kany me tehxatxow hamà, kàhnawonye, Khoryenkomo wya ekarymatxhàr hoko. Khoryenkom yoyukhura haxa kehtokonye ryhe, tàtemaronyem me noro thutwetxow hamà. Àsok tawro hana, noro wya buru yokarymatxhe rma, àro wyaro hamà kanyehnà ro me kesnàr kom ke. 
\p  
\v 11 Kryestu yokarymatxho ryhe, onà wyaro naha. Karyhe roro harha ketxownà, Khoryenkomo. Umuru hona haxa kàwyanye xenytxoho hoye ro keryatxhe, karyhe roro harha.  
\v 12 Umuru yoh me kehtokonye, karyhe roro harha tehxatxhe. Umuru yoh mehra haxa kehtokonye, karyhe roro harha natxhe, moxamo, katxho mehra ro mak tehxatxhe. 
\p  
\v 13 Àro wyaro rma àmenhehe, ohyakanye. Khoryenkom muru hona xenye ro komo rma omnyamo. Àro ke àmenhehe, ohyakanye, karyhe roro harha oyehtxoho komo hutwanye ro me oyehtxoho menye. 
\s1 Tanhàn hoko kowtà kom yehtoko tàrwonàmtxe àhoko katxhàrà on ha. 
\p  
\v 14 Khoryenkom yakoro kàrwonàmnàtokonye, oseryehpànà ro me tehxatxow hamà, àwya koyukuhtor kom hona. Eten kom hok hana, uro ewakryeko tketxow ha, àwya. Àro kom hoko rma konytxetxhe, noro ha, noro yehutwatxho yano me kàrwonàmnàtokony mak ha.  
\v 15 Àro wyaro konytxanye ro kom me thutwetxhe. Àro ke, koyuknye ro kom me xarha thutwetxow hamà. Kàrwonàmtoho kom hoye ro kowakryenye ro kom me thutwetxhe. 
\p  
\v 16 Tanhàn hoko kowtà kom yehtoko, tàrwonàmtxe, Khoryenkom yakoro, àhoko. Àwayehkany mehra anhàn yehtoko, ohxe harha neryaha, Khoryenkomo. Àwayehpàn me rma neryaha, kàrwonàmtoho kom hoye ro mak ha. Anaro kanhàn komo ymo haxa ryhe, kwayehkany kom me naha. Àro hoko rma, tàrwonàmtxe, Khoryenkom yakoro, kahra ro mak wehxaha.  
\v 17 Atxke kehtokonye, kanhàn kom hokon me tehxatxow hamà. Anaro, kanhàn komo ymo, kwayehkany kom me rma haxa naha. Anaro, kanhàn komo rma, kwayehkany kom mehra haxa naha. 
\p  
\v 18 Onà ryhe thutwetxow hamà. Khoryenkom hokru me konurutxhenye ryhe, kanhàn kom hoko rorohra tehxatxow hamà. Khoryenkom muru ryhe, kukurunhony kom me naha. Àro ke, keryehokanyehnà kom me naha, anhà ymo. 
\p  
\v 19 Onà ryhe thutwetxow hamà. Khoryenkom hokru me tehxatxow hamà, kàwyamo. Yukryeka hon kom haxa ryhe, anhà ymo mryenon me natxhe, omeroro mak ha. Nyamoro yoh me rma haxa naha, noro ymo. 
\p  
\v 20 Onà ryhe thutwetxow hamà. Khoryenkom muru nomokye hamà. Yaworon xaxa hutwanye ro me ketxownà hamà. Yaworon xaxa yoh me tehxatxhe. Umuru yoh me ryhe tehxatxhe. Txesusu Kryestu yoh me ryhe tehxatxhe. Khoryenkomo ryhe, yaworon me xaxa naha. Karyhe roro harha keny kom me naha. 
\p  
\v 21 Rohokru komo y, eten kom hana oyeryatxow ha, Khoryenkom hona xenyehnà me harha. Àro kom hokonohnà ro me ehtxoko.