\id RUT \h Rut \toc1 Rut \toc2 Rut \toc3 Rt. \mt1 Rut \imt1 Inteꞌ checsuyaj tama e libro de Rut \is2 ¿Tucꞌa tuaꞌ tzꞌijbꞌabꞌir e jun era? \ip Pues e bꞌijnusiaj xeꞌ más nojta tama e jun era jax tuaꞌ uchecsu ticoit que ayan uxteꞌ gente xeꞌ cay uturbꞌa ubꞌobꞌ tuaꞌ uchiobꞌ lo que imbꞌutz tut e Dios motor que aquetpa intran tutobꞌ tuaꞌ uchiobꞌ. \is2 ¿Chi umen tzꞌijbꞌabꞌir e jun era? \ip Pues motor que machi che chi umen tzꞌijbꞌabꞌir e jun, ayan tin e ubꞌijnu que jax e Samuel xeꞌ utzꞌijbꞌa. Pero ma chequer jay bꞌan umen que ayan lo que tzꞌijbꞌabꞌir nacpat que chamay jaxir. \is2 ¿Tucꞌa año tzꞌijbꞌabꞌir e jun era? \ip Pues tzꞌijbꞌabꞌir e libro de Rut conda cꞌanix acꞌapa e tiempo conda war acꞌotoriobꞌ e ajbꞌijresiajobꞌ xeꞌ arobꞌnobꞌ jueces tama e castilla. Entonces erer caware que e libro de Rut tzꞌijbꞌabꞌir tama e año 1000 conda merato acuxpa e Cristo. \is2 ¿Chi tamar cansenon tama e jun era? \ip Pues irsenon meyra tama ucuxtarobꞌ uxteꞌ gente xeꞌ jax e Rut, y e Noemí, y e Booz. \is2 ¿Tucꞌa lugar tiaꞌ numuy tunor lo que achectesna tama e jun era? \ip E lugar tiaꞌ turuanobꞌ e Noemí taca ufamilia jax e lugar Moab, y de allí sutpa ixiobꞌ e Noemí y e Rut esto tama e chinam Belén. \ie \c 1 \s1 Conda ixin e Elimelec tuaꞌ aturuan tama e lugar Moab \p \v 1 Pues tama e onian tiempo conda mato tucꞌa inteꞌ rey tama e lugar Israel tunor tin e turuanobꞌ tama e lugar era quetpobꞌ yebꞌar cora ajbꞌijresiajobꞌ\f + \fr 1:1 \ft Pues tara che que e gente quetpobꞌ yebꞌar cora ajbꞌijresiajobꞌ xeꞌ cꞌotoriobꞌ cora cora tujor e gente ixin, y bꞌan e bꞌijnusiaj tama e ojroner “jueces” bꞌan cocha che tama e castilla.\f*. Y tama e tiempo era checta inteꞌ nuxi winar cocha machi cꞌaxi e jajar tama tunor or e lugar. Entonces inteꞌ winic xeꞌ turuan tama e chinam Belén xeꞌ turu tama e departamento Judá ixin innajt cora tuaꞌ aturuan tama inteꞌ lugar xeꞌ ucꞌabꞌa Moab. Y uqꞌueche ixin uwixcar, y e chateꞌ uyunenobꞌ. \v 2 Pues jaxir ucꞌabꞌa Elimelec y uwixcar ucꞌabꞌa Noemí y uyunenobꞌ ucꞌabꞌobꞌ Mahlón y Quilión. Tunorobꞌ ajlugarobꞌ tama e chinam Belén tama e departamento Judá y ixiobꞌ tuaꞌ aturuanobꞌ cora año tama e lugar Moab. \p \v 3 Pero conda numuy cora tiempo chamay e Elimelec, y tamar era uwixcar xeꞌ e Noemí quetpa ubꞌajner taca e chateꞌ uyarobꞌ. \v 4 Pero conda numuy cora tiempo umaxtacobꞌ utajwi ubꞌobꞌ taca chateꞌ ijchꞌoctac xeꞌ ajlugarobꞌ Moab, y nujbꞌiobꞌ tacarobꞌ. Inteꞌ ijchꞌoc ucꞌabꞌa Orfa y inteꞌ ucꞌabꞌa Rut. Pero conda numuy diez año \v 5 chamayobꞌ e Mahlón y e Quilión, y tamar era quetpa ubꞌajner e Noemí. Matucꞌa uyarobꞌ y matucꞌa uviejo. \s1 Conda E Noemí y e Rut ixiobꞌ esto tama e chinam Belén \p \v 6 Pues entonces cꞌotoy unata e Noemí tiaꞌ turu tama e lugar Moab que Cawinquirar Dios sutpa uchojbꞌes ut e gente tama uchinam otronyajr xeꞌ jax e Belén y que cꞌapa e winar. \v 7 Y tamar era ubꞌijnu e Noemí tuaꞌ asutpa axin esto tama e departamento Judá otronyajr y tuaꞌ uqꞌueche axin e chateꞌ uyaribꞌobꞌ. \v 8 Pero conda war axanobꞌ tama e bꞌir xeꞌ acꞌotoy esto tama e departamento Judá cay ojron e Noemí taca uyaribꞌobꞌ y che: \p —Sutpenic quiquic tama uyotot ituꞌ otronyajr tuaꞌ machi ixixin tacaren. Y que Cawinquirar Dios uyajtanicox bꞌan cocha cay quetpox incꞌun iwirnar tacaren y taca niviejo ani, y taca nimaxtac ani ubꞌan. \v 9 Y que Cawinquirar Dios utacricox tuaꞌ ixsutpa ixnujbꞌi otronyajr, y tuaꞌ itajwi inteꞌ iviejo tuaꞌ ucojcox y tuaꞌ ixtzay otronyajr. \p Y de allí e Noemí utzꞌujtzꞌi utiꞌ uyaribꞌobꞌ y tamar era cay aruobꞌ jaxirobꞌ. \v 10 Pero ojronobꞌ jaxirobꞌ y chenobꞌ: \p —Machi ixto cꞌani casutpa caxin otronyajr esto tama uyototobꞌ catuꞌ. Non cꞌani caxin tacaret esto tama e chinam tabꞌa, chenobꞌ e Rut y e Orfa. \p \v 11 Pero sutpa ojron e Noemí otronyajr y che: \p —Quiquic niwijchꞌoctacox. ¿Tucꞌa tuaꞌ cꞌani ixixin tacaren? Nen machix tuaꞌ inchꞌijrse más nimaxtac tuaꞌ uyubꞌiox ixnujbꞌi tacarobꞌ. \v 12 Sutpenic quiquic tama iyotot. Nen onian ixiquen y tamar era ma cocha erer insutpa innujbꞌi otronyajr. Y motor jay ayan ani niviejo y tama e acbꞌar era inxin ani tuaꞌ inwayan tacar, y jay tamar era inxin inchꞌijrse más niwarobꞌ ani, \v 13 y nox, ¿icojcoto ca este que axin aꞌchꞌiobꞌ ani tuaꞌ ixnujbꞌi tacarobꞌ? Machi. Y jay bꞌan ani inche, ¿ixquetpato ca ani ibꞌajner tunor e tiempo era este que aꞌchꞌiobꞌ tuaꞌ ixsutpa ixnujbꞌi tacarobꞌ? Machi, niwijchꞌoctacox. Pues Cawinquirar Dios war uchien innumse nibꞌa taca inteꞌ nuxi cꞌuxner xeꞌ inchꞌaj ut, y más ani inxin innumse nibꞌa jay inwira que nox war inumse ibꞌa ubꞌan umen que war ani ixquetpa ibꞌajner tacaren, che e Noemí. \p \v 14 Y entonces jaxirobꞌ cay aruobꞌ otronyajr, y de allí e Orfa utzꞌujtzꞌi utiꞌ upixam y locꞌoy ixin. Pero e Rut war uyajta ut upixam y tamar era machi cꞌani uyacta tuaꞌ umeqꞌue y machi cꞌani alocꞌoy najtir tut. \v 15 Entonces ojron e Noemí otronyajr y che: \p —Iran, war asutpa axin awet aribꞌnar esto tama uchinam otronyajr y war asutpa axin esto tut udiosobꞌ ubꞌan. Quiqui net tacar ubꞌan, che e Noemí. \p \v 16 Entonces ojron e Rut y che: \p —Machi awaren tuaꞌ inlocꞌoy inxin innajt toit, y machi awaren tuaꞌ inwactet. Nen cꞌani inxin tiaꞌ iꞌxin net, y nen cꞌani inturuan tiaꞌ ituruan net. Y achinam cꞌani acꞌotoy aquetpa tanibꞌa, y Adiosir cꞌani acꞌotoy aquetpa Nidiosir ubꞌan. \v 17 Nen cꞌani inchamay tiaꞌ tuaꞌ iꞌxin ichamay net, y tiaꞌ tuaꞌ iꞌxin imujca net, yajaꞌ taca cꞌani inmujca nen ubꞌan. Que e Dios axin uwatzꞌien meyra jay inlocꞌoy inxin innajt toit. Jax taca e chamer xeꞌ tuaꞌ axin uxereon, che e Rut. \p \v 18 Pues conda e Noemí uwira que e Rut cꞌani ixto axin tacar, machi ixto ojron más. \v 19 Entonces ixiobꞌ chatertiobꞌ este que cꞌotoyobꞌ tama e chinam Belén. \p Pero conda war oꞌchoyobꞌ tama e chinam, e gente cay bꞌactobꞌ uwirobꞌ ut e Noemí y cay tzayobꞌ meyra ubꞌan este que cay ojronobꞌ e ixictac y chenobꞌ: \p —¿Ma ca jax era e Noemí? chenobꞌ e ixictac. \p \v 20 Pero ojron jaxir y che: \p —Nen. Pero machix ipejquen tama e Noemí, sino que pejcaniquen que inchꞌaj niut, porque Cadiosir xeꞌ nojta ucꞌotorer uturbꞌa lo que inchꞌaj ut tamaren, che e Noemí. \v 21 Pues conda locꞌoyen tama e lugar era ayan niviejo y ayan chateꞌ nimaxtac xeꞌ ixiobꞌ tacaren, pero coner war inyopa nibꞌajner umen que bꞌan war ucꞌani Cawinquirar Dios. Entonces ¿tucꞌato tuaꞌ ipejquen Noemí xeꞌ war che “Atzay”, cocha Cawinquirar Dios xeꞌ nojta ucꞌotorer ixin uchien innumse nibꞌa este que war aquetpa tzajtaca niut, che e Noemí. \p \v 22 Pues entonces bꞌan numuy conda sutpa tari e Noemí tama e lugar Moab taca e Rut xeꞌ jax uyaribꞌ xeꞌ ajlugar Moab. Pues conda cꞌotoyobꞌ, intocto war acay amorojsena e cosecha tama e cebada tama e chinam era. \fig Jax era inteꞌ mapa xeꞌ uchecsu ticoit e lugar tiaꞌ xana e Rut.|alt="Map of Ruth's travels" src="Chorti - canaan_time_of_patriarchs.jpg" size="col" loc="Ruth 1:20-22" copy="?" ref="1:22" \fig* \c 2 \s1 Conda e Rut ixin esto tama uchor e Booz \p \v 1 Pues e Noemí ayan inteꞌ ufamiliar xeꞌ tuaꞌ uviejo ani xeꞌ ucꞌabꞌa Booz. Pues e Booz jax inteꞌ winic xeꞌ ayan meyra ucꞌampibꞌir y xeꞌ ayan utumin y xeꞌ acꞌubꞌesna umen e gente. \p \v 2 Entonces tama inteꞌ día e Rut war uwira que matucꞌa ayan tuaꞌ ucꞌuxiobꞌ y tamar era uyare e Noemí y che: \p —¿Erer ca inxin tama inteꞌ chor tuaꞌ inwira jay ayan tin e incꞌun uwirnar taniut xeꞌ axin uyacten inxin tupat e ajpatnarobꞌ tuaꞌ incꞌopi cora cora e cosecha lo que aquetpato tuyoc e chor conda acꞌapa amorojsena tunor era? che e Rut. Entonces ojron e Noemí y che: \p —Erer iꞌxin, ijchꞌoc, che e Noemí. \p \v 3 Entonces ixin e Rut tama inteꞌ chor y cay ucꞌopi lo que actana umen tin e war apatnobꞌ tama e cosecha. Pero wacchetaca cꞌotoy unata que tuaꞌ e Booz e chor era. \v 4 Entonces conda yaꞌ war tama uyoc e chor e Booz cꞌotoy tama uxambꞌar tama e chinam Belén, y upejca e ajpatnarobꞌ y che: \p —Que Cawinquirar Dios aquetpa tacarox, che jaxir. Y e ajpatnarobꞌ chenobꞌ: \p —Que Cawinquirar Dios uchojbꞌesiquet net ubꞌan, chenobꞌ. \p \v 5 Entonces e Booz cay uyubꞌi tuaꞌ e man xeꞌ aquetpa tujor e inmojr manobꞌ y che: \p —¿Chi tuaꞌ familia e ixic yax? che e Booz. \p \v 6 Y che e man: \p —Jax e ixic xeꞌ tuaꞌ e lugar Moab xeꞌ sutpa tari taca e Noemí. \v 7 Yopa sajmi y ucꞌajti jay erer axin ticapat tuaꞌ ucꞌopi e cosecha lo que aquetpato tuyoc e chor, y caware que uyubꞌi. Y cay patna y bꞌan war uche tunor e día, y este era ixin tuaꞌ ajiri imbꞌijc tama e bꞌiqꞌuit otot bꞌana, che e man. \fig “Ixin e Rut tama inteꞌ chor y cay ucꞌopi lo que actana umen tin e war apatnobꞌ tama e cosecha.” (Rut 2:7)|alt="Ruth gleening in a field" src="co00961b.tif" size="span" loc="Ruth 2:2-7" copy="David C. Cook" ref="RUT 2:7" \fig* \p \v 8 Entonces ixin e Booz esto tiaꞌ turu e Rut y che: \p —Ubꞌin, ixic, ira iꞌxin tuaꞌ acꞌopi e cosecha tama otronteꞌ chor. Quetpen tara taca e ijchꞌoctacobꞌ xeꞌ manobꞌ tanibꞌa, \v 9 y iran tiaꞌ war apatnobꞌ e winicobꞌ y quiqui net tupatobꞌ taca e ijchꞌoctacobꞌ tuaꞌ amorojse lo que aquetpato tuyoc e chor. Inwareobꞌix e winicobꞌ era tuaꞌ machi upejquetobꞌ. Y conda ataqui atiꞌ, chꞌujcun awira tiaꞌ aquetpa e murur taca e jaꞌ xeꞌ taresna umen nimanobꞌ sajmi y uchꞌen tamar, che e Booz. \p \v 10 Entonces e Rut uche bꞌan cocha acay uchiobꞌ e gente tama e tiempo yajaꞌ y cotuan tut e Booz este que utacbꞌu ujor tut e rum y uyubꞌi tuaꞌ y che: \p —¿Tucꞌa tuaꞌ que war itzay awiren y que incꞌun awirnar taniut cocha nen majax tuen e Israel? che e Rut. \p \v 11 Entonces ojron e Booz y che: \p —Innata tunor lo que cay ache tuaꞌ atacre apixam desde que chamay aviejo y que ixiet awacta tunor atata y atuꞌ y e lugar tiaꞌ cuxpet tuaꞌ watet ituruan tacaron xeꞌ ajnajtir gention ani toit. \v 12 Que Cawinquirar Dios uyajqꞌuiquet meyra atuanibꞌir y que axin uchojbꞌeset Cawinquirar Dios xeꞌ ticabꞌa xeꞌ tuon e Israel xeꞌ jax xeꞌ war asajca tuaꞌ ucojcuet, che e Booz. \p \v 13 Entonces sutpa ojron e Rut otronyajr y che: \p —Pues quisinic itzay awiren iraj iraj bꞌan cocha war ache era. Porque war atꞌabꞌse niwalma tacar awojroner xeꞌ incꞌun, motor que nen ma tawaren nien tuaꞌ inquetpa inteꞌ aman, che e Rut. \p \v 14 Entonces conda cꞌotoy e hora tuaꞌ awiobꞌ, e Booz upejca e Rut y che: \p —Lar tara y chꞌama imbꞌijc e pan y tzꞌaya tama e salsa xeꞌ chembꞌir taca e vinagre, che e Booz. \p Entonces e Rut turuan tuyejtzꞌer e ajpatnarobꞌ, y e Booz uyajcꞌu cora grano xeꞌ chꞌijrbꞌir y jaxir weꞌ este que chuan y quetpato lo que ajcꞌuna tuaꞌ ucꞌuxi. \v 15 Entonces conda achpa e Rut y ixin tuaꞌ ucꞌopi e cebada otronyajr, e Booz uyare umanobꞌ y che: \p —Actanic tuaꞌ umorojse e cebada tic taca motor que tama utzajqꞌuir y ira iquete iwabꞌu. \v 16 Y actanic acꞌaxi tama icꞌabꞌ cora cebada tama utzajqꞌuir tuaꞌ uyubꞌi ucꞌopi jaxir. Y mamajchi tijam tuaꞌ icꞌaye e ixic era, che e Booz. \p \v 17 Entonces e Rut cay ucꞌopi e cebada tama e chor este que acbꞌare. Y de allí cay uwatzꞌi lo que cay umorojse y locꞌoy inteꞌ arroba ut e cebada. \v 18 Entonces sutpa ixin tama e chinam esto tiaꞌ turu upixam, y uqꞌueche ixin tunor ut e cebada lo que cay umorojse y uchecsu tut upixam. Y nacpat era ulocse lo que ayan tama ubolsa y uyajcꞌu e Noemí tuaꞌ ucꞌuxi. \p \v 19 Entonces che e Noemí: \p —¿Tiaꞌ patnet sajmi? ¿Y tiaꞌ ixiet acꞌopi meyra cebada cocha era cocha machi uyubꞌiet ache tunor era abꞌajner? Que e Dios uchojbꞌesic ut tin e cay utacret tuaꞌ alocse meyra cebada cocha era, che e Noemí. \p Entonces e Rut cay uchecsu tut upixam chi tacar cay patna y che: \p —Pues ucꞌabꞌa e winic tiaꞌ cay patnen sajmi jax Booz, che e Rut. \p \v 20 Entonces tzay meyra e Noemí conda uyubꞌi que jax uchor e Booz tiaꞌ ixin e Rut tuaꞌ apatna y che: \p —Que Cawinquirar Dios uchojbꞌesic ut jaxir umen que war aquetpa incꞌun uwirnar tacaron, y umen que war aquetpa cꞌar umener chi niviejo ani. Pues e winic era familia tacaron, y tamar era jaxir jax inteꞌ xeꞌ uyubꞌi ucojcon, che e Noemí. \p \v 21 Entonces ojron e Rut y che: \p —Y uyaren que ererto impatna taca umanobꞌ este que acꞌapa amorojsena tunor e cosecha, che e Rut. \p \v 22 Entonces e Noemí uyare uyaribꞌ y che: \p —Ijchꞌoc, quisinic iquetpa tuaꞌ ipatna taca umanobꞌ e Booz y que machi iꞌxin tama uchor otronteꞌ, porque tama uchor e Booz mamajchi tuaꞌ ucꞌayetobꞌ conda war amorojse lo aquetpato tor e rum tama e cosecha, che e Noemí. \p \v 23 Entonces e Rut quetpa yajaꞌ taca tuaꞌ ucꞌopi e trigo taca umanobꞌ e Booz este que cꞌapa morojsena tunor e cosecha tama e cebada y tama e trigo. Y tama tunor e tiempo era e Rut war aturuan taca upixam. \fig Entonces e Rut quetpa yajaꞌ taca tuaꞌ ucꞌopi e trigo taca umanobꞌ e Booz. (Rut 2:23)|alt="Wheat" src="hk00099c.tif" size="col" loc="Ruth 2:23" copy="Horace Knowles" ref="RUT 2:23" \fig* \c 3 \s1 Conda e Booz ubꞌijnu tuaꞌ anujbꞌi taca e Rut \p \v 1 Pues entonces tama inteꞌ día cay ojron e Noemí taca e Rut y che: \p —Ijchꞌoc, nen ucꞌani tuaꞌ insicbꞌa inteꞌ aviejo xeꞌ uyubꞌi ucojcuet. \v 2 Y e Booz xeꞌ ajyum rum tiaꞌ cay patnet taca e ijchꞌoctac familia tacaron. Pues coner acbꞌar jaxir cꞌani axin tama e lugar tiaꞌ tuaꞌ uwajri alocꞌoy ut ucebada tama usojqꞌuir. \v 3 Entonces cꞌani inwaret lo que ucꞌani tuaꞌ ache. Atien y yara e perfume y lapa abꞌujc xeꞌ más galan y quiqui esto tiaꞌ war apatna e Booz. Pero ira awacta unata e Booz que turet este que acꞌapa aweꞌ y este que acꞌapa uyuchꞌi uvino. \v 4 Y conda axin achꞌan tuaꞌ awayan chꞌujcun awira tiaꞌ aquetpa. Entonces conda war awayan quiqui locsen ubꞌojchꞌibꞌir unuc uyoc y chꞌanen yajaꞌ ubꞌan\f + \fr 3:4 \ft Pues tama e onian tiempo ayan meyra costumbre tama e lugar Israel xeꞌ intiach que cacostumbre non. Pues e Rut ixin tuaꞌ achꞌan tama utajn uyoc e Booz tuaꞌ uchecsu ubꞌa que turix tuaꞌ anujbꞌi tacar jay bꞌan ucꞌani e Booz. Pero e Rut machi uche e mabꞌambꞌanir conda uche cocha era.\f*. Y de allí jaxir tuaꞌ uyaret lo que ucꞌani tuaꞌ ache otronyajr, che e Noemí. \fig ¿Tiaꞌ patnet sajmi? ¿Y tiaꞌ ixiet acꞌopi meyra cebada cocha era cocha machi uyubꞌiet ache tunor era abꞌajner? che e Noemí. (Rut 3:4)|alt="Barley" src="lb00102c.tif" size="col" loc="Rut 3:1-7" copy="Horace Knowles" ref="RUT 3:4" \fig* \p \v 5 Y che e Rut: \p —Cꞌani inche tunor lo que awaren, che e Rut. \p \v 6 Entonces ixin e Rut esto tama e lugar xeꞌ arobꞌna umen upixam y uche tunor lo que arobꞌna umener. \v 7 Y conda e Booz cꞌapa weꞌ y cꞌapa uyuchꞌi uvino war atzay. Entonces ixin chꞌan tuaꞌ awayan tuyejtzꞌer tiaꞌ morojsempa tunor e sian ut cebada. Y nacpat era yopa e Rut tzꞌustaca y ulocse e bꞌojchꞌibꞌ tama unuc uyoc e Booz y chꞌan yajaꞌ\f + \fr 3:7 \ft Iranic e checsuyaj lo que ayan tama e Rut 3:4 tuaꞌ inata más tama e costumbre era.\f*. \v 8 Pero tama uyuxin e acbꞌar bꞌixcꞌa e Booz, y conda sutrema uwira que ayan inteꞌ ixic chꞌar tut utajn uyoc, bꞌacta. \p \v 9 Y che e Booz: \p —¿Chiet net, pue? che e Booz. Y e Rut che: \p —Jax nen e Rut xeꞌ amanen. Net familiaret taca nipixam winic ani y tamar era jax net xeꞌ ucꞌani ani tuaꞌ acojcon. Entonces jayaꞌ abꞌojchꞌibꞌ tamaren tuaꞌ achecsu abꞌa que cꞌani inujbꞌi tacaren, che e Rut. \p \v 10 Entonces ojron e Booz y che: \p —Que Cawinquirar Dios uchojbꞌesiquet, ijchꞌoc. Coner war achectes abꞌa que turix tuaꞌ inujbꞌi tacaren y que war ayajta ut apixam coner motor más que conda chamay aviejo. Pues erer ani asajca inteꞌ xeꞌ más chꞌom sitz que nen tuaꞌ inujbꞌi tacar, motor que jax inteꞌ xeꞌ matucꞌa utumin o inteꞌ xeꞌ ayan meyra utumin, pero majax bꞌan war ache. \v 11 Pero ira ibꞌacta, ixic, porque cꞌani inche tunor lo que war acꞌajti tacaren era. Pues tunor e gente tama cachinam war unatobꞌ que net erachet y tamar era mamajchi tuaꞌ ubꞌijnuobꞌ que majax bueno tuaꞌ innujbꞌi tacaret xeꞌ ajnajtir gentiet. \v 12 Pues erach que nen familiaren tacaret, y tamar era nen ucꞌani ani tuaꞌ incojcuet. Pero ucꞌani tuaꞌ anata que ayan otronteꞌ que más familia tacaret que nen. \v 13 Quetpen tara tama tunor e acbꞌar. Ejcꞌar jay e familia era cꞌani umani e rum xeꞌ tuaꞌ ani e Elimelec xeꞌ chamay y anujbꞌi tacaret, erer uche. Pero jay jaxir machi ucꞌani, entonces cꞌani inwaret tut Catata Dios que nen turix tuaꞌ inche. Pero coner era waynen tara este que asacojpa, che e Booz. \p \v 14 Entonces e Rut quetpa wayan tama tunor e acbꞌar tut utajn uyoc e Booz. Entonces conda ne mato asacojpa tama inteꞌ día e Rut achpa, porque arobꞌna umen e Booz que mamajchi tuaꞌ unata que yopa inteꞌ ixic tama e lugar era. \p \v 15 Entonces achpa e Booz ubꞌan y che: \p —Tares ujojbꞌibꞌ ajor y apasi y aquete taniut. Cꞌani imbꞌutꞌi taca e cebada, che e Booz. Y tamar era e Booz uyari chateꞌ arroba cebada tamar, y de allí utacre e Rut tuaꞌ utꞌabꞌse uturbꞌa tor uquejrebꞌ tuaꞌ ucuchi axin. Y de allí e Booz locꞌoy tama uchor y sutpa ixin esto tama e chinam ubꞌan. \p \v 16 Entonces e Rut sutpa ixin esto tiaꞌ turu upixam. Y conda cꞌotoy, e Noemí uyubꞌi tuaꞌ y che: \p —¿Cocha locꞌoy tunor taca e Booz? che e Noemí. \p Entonces e Rut uyare upixam tunor lo que uche e Booz tuaꞌ utacre. \v 17 Y de allí ojron e Rut otronyajr y che: \p —Y uyajqꞌuen tunor e cebada era y uyaren que ma cocha erer tuaꞌ insutpa inyopa tut nipixam bꞌan taca, che e Rut. \p \v 18 Entonces ojron e Noemí y che: \p —Pues coner ucꞌani tuaꞌ taca cacojco tuaꞌ cawira tucꞌa tuaꞌ achecta watar otronyajr. Machi tuaꞌ ajiri e Booz este que aquetpa chequer cocha tuaꞌ alocꞌoy tunor era. Pues conda merato acꞌapa e día cꞌani oꞌstampa tunor era, che e Noemí. \c 4 \s1 Conda e Booz nujbꞌi taca e Rut \p \v 1 Entonces ixin turuan e Booz tuyejtzꞌer e ocher tama e chinam cocha jax e lugar tiaꞌ acay umorojse ubꞌobꞌ e winicobꞌ. Y tamar era numuy e winic xeꞌ familia taca e Booz xeꞌ cay uchecsu taca e Rut. Entonces ojron e Booz y che: \p —Eee, net lar tara, y turen taniwejtzꞌer, che e Booz. \p Entonces ixin e winic esto tiaꞌ turu e Booz y turuan. \v 2 Entonces e Booz upejca diez nuquir winicobꞌ tama e chinam tuaꞌ aquetpobꞌ ajchecsuyajobꞌ tamar lo que cꞌani uchiobꞌ, y uyare tuaꞌ aturuanobꞌ tacar. \v 3 Entonces e Booz uyare e winic xeꞌ familia tacar y che: \p —E Noemí xeꞌ sutpa tari tama e lugar Moab cꞌani uchoni e rum xeꞌ tuaꞌ ani e Elimelec. \v 4 Pues bꞌan ucꞌani tuaꞌ anata net tuaꞌ uyubꞌiet abꞌijnu jay cꞌani amani. Y jay bꞌan war acꞌani, erer aware coner tut tunor e ajchecsuyajobꞌ era y tut e nuquir winicobꞌ era xeꞌ tuobꞌ cachinam. Pues jax net xeꞌ más familiaret taca e Elimelec y tamar era jax net xeꞌ erer ani amani e rum. Pero jay net machi acꞌani, arenen era tuaꞌ innata. Pues mamajchi uyubꞌi umani e rum era sino que jax taca net. Pero nacpat net, jax nen xeꞌ uyubꞌien inmani e rum era otronyajr jay net machi acꞌani, che e Booz. \fig “Entonces e Booz upejca diez nuquir winicobꞌ tama e chinam tuaꞌ aquetpobꞌ ajchecsuyajobꞌ tamar lo que cꞌani uchiobꞌ.” (Rut 4:2)|alt="Boaz at the gate with men" src="co00971b.TIF" size="span" loc="Ruth 4:1-12" copy="David C. Cook" ref="RUT 4:4" \fig* \p Entonces ojron e winic y che: \p —Cꞌani inmani, che e winic era. \p \v 5 Entonces sutpa ojron e Booz otronyajr tuaꞌ uchecsu ubꞌa tut e winic y che: \p —Pues jay amani e rum tuaꞌ e Noemí aquetpa ubꞌan tuaꞌ inujbꞌi taca e Rut xeꞌ tuaꞌ e lugar Moab xeꞌ jax ani uwixcar e Mahlón tuaꞌ uyubꞌi aquetpa e rum tama ucꞌabꞌa e chamen, che e Booz. \p \v 6 Pero conda e winic uyubꞌi e ojroner era cay ojron otronyajr y che: \p —Pues jay bꞌan aquetpa entonces nen machi tuaꞌ uyubꞌien inmani e rum cocha machi incꞌani tuaꞌ innujbꞌi taca e Rut, porque jay inmani ani e rum era bꞌajcꞌat axin asatpa imbꞌijc e rum lo que aquetpa ani tuaꞌ uchꞌamiobꞌ nimaxtac conda inxin inchamay. Pero jay net cꞌani amani e rum, mana. Nen machi ixto tuaꞌ uyubꞌien inmani, che e winic. \p \v 7 Pues tama e tiempo yajaꞌ ayan inteꞌ costumbre tama e Israel que conda inteꞌ war achempa inteꞌ contrato tuaꞌ e manuar o tuaꞌ e chonmar, tin e war uyajcꞌu o xeꞌ war achonma, ixin ulocse inteꞌ uxanabꞌ y uyajcꞌu otronteꞌ tuaꞌ aquetpa chequer que ayan inteꞌ acuerdo. Pues bꞌan ani e costumbre. \v 8 Pues entonces e winic xeꞌ familia taca e Booz ulocse uxanabꞌ y uyajcꞌu e Booz y che: \p —Mana net, che e winic. \p \v 9 Entonces e Booz uyare e nuquir winicobꞌ xeꞌ war aturuanobꞌ tuyejtzꞌer era y tin tin xeꞌ turobꞌ yajaꞌ y che: \p —Coner era tunorox war ixquetpa ajchecsuyajox que nen cꞌapa inmani e rum taca e Noemí xeꞌ tuaꞌ ani e Elimelec y e Quilión y e Mahlón. \v 10 Y nox ajchecsuyajox ubꞌan que nen war innujbꞌi taca e Rut xeꞌ tuaꞌ e Moab y xeꞌ chamen uviejo tuaꞌ aquetpa e rum tama ucꞌabꞌa e Mahlón xeꞌ jax ani uviejo e Rut. Y tamar era machi tuaꞌ asatpa ucꞌabꞌa e Mahlón ticajam, y nien machi tuaꞌ anajpesna tama cachinam. Coner nox war ixquetpa ajchecsuyajox tama tunor era, che e Booz. \p \v 11 Entonces tunor e nuquir winicobꞌ era y tunor tin e turobꞌ yajaꞌ quetpobꞌ intera ubꞌijnusiajobꞌ y chenobꞌ: \p —Non jax awajchecsuyajon. Que Cawinquirar Dios uche que e ixic xeꞌ axin oꞌchoy tama oꞌtot axin aquetpa bꞌan cocha e Raquel y axin aquetpa bꞌan cocha e Lea xeꞌ ixin uchꞌijrsiobꞌ meyra nuquir winicobꞌ tama cachinam xeꞌ jax e Israel, y que net iꞌxin iquetpa inteꞌ nuxi winic tama cachinam xeꞌ ucꞌabꞌa ani Efrata, y que acꞌabꞌa axin aquetpa nojta tama cachinam xeꞌ ucꞌabꞌa Belén coner. \v 12 Y que Cawinquirar Dios uyajqꞌuiquet meyra amaxtac taca e ixic era, bꞌan cocha numuy taca e Fares xeꞌ jax uyar e Tamar taca e Judá, che e nuquir winicobꞌ era. \s1 Uchꞌajnarir e David \p \v 13 Pues entonces e Booz nujbꞌi taca e Rut. Y conda ixin uchꞌami uwixcar, Cawinquirar Dios utacre e Rut tuaꞌ uyubꞌi achꞌijrtesian y aquetpa awawan taca uyar. \v 14 Entonces conda cꞌapa cuxpa uyar e Rut e ixictac tama e chinam uyareobꞌ e Noemí y chenobꞌ: \p —Catattzꞌic ucꞌabꞌa Cawinquirar Dios xeꞌ ixin uyajqꞌuet inteꞌ asitz tuaꞌ ucojcuet. Que jaxir axin aquetpa nojta tama e Israel conda acꞌapa aꞌchꞌi. \v 15 Pues e sitz era tuaꞌ axin utzayreset y tuaꞌ axin utacret conda más onian ixiquet, porque e Rut xeꞌ awaribꞌ meyra uyajta oit y más ayan ucꞌampibꞌir toit que siete maxtac, chenobꞌ e ixictac era. \p \v 16 Entonces e Noemí uchꞌami yer e sitz y cay uchꞌijrse bꞌan ani cocha jay tuach. \v 17 Y conda e ixictac xeꞌ turobꞌ yajaꞌ uwirobꞌ tunor era ojronobꞌ y chenobꞌ: \p —Coner e Noemí ayix otronteꞌ uyar, chenobꞌ e ixictac era. Y uturbꞌa ucꞌabꞌa Obed. Pues e Obed cꞌotoy quetpa utata e Isaí, y e Isaí cꞌotoy quetpa utata e David. \s1 Utata viejobꞌirobꞌ e David \p \v 18 Pues jax era uchꞌajnarir e Fares. E Fares ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Jezrón. \v 19 Y e Jezrón ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Ram, y e Ram ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Aminadad. \v 20 Y e Aminadad ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Naasón, y e Naasón ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Salmón. \v 21 Y e Salmón ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Booz, y e Booz ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Obed. \v 22 Y e Obed ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa Isaí, y e Isaí ayan uyunen xeꞌ ucꞌabꞌa David xeꞌ cꞌotoy quetpa rey tama e Israel. \p Tara acꞌapa tunor niwojroner tama e Rut, che e Samuel.